El president de Colòmbia, Abelardo de la Espriella, va anunciar aquest divendres el tancament definitiu de les taules de diàleg i dels espais d'interlocució socio-jurídica que encara seguien actius dins de la política de 'pau total' posada en marxa per l'anterior Executiu de Gustavo Petro.
El cap de l'Estat va detallar que el seu Govern ha aprovat diverses resolucions amb les quals donarà per acabats aquests processos, deixant de banda la via negociadora per imposar una estratègia basada en el sotmetiment de les organitzacions armades i criminals a la Justícia ordinària.
"Amb aquestes decisions estic acabant d'una bona vegada les taules de diàleg i espais de conversa socio-jurídica en el marc de la mal anomenada pau total del Govern Petro", va assenyalar De la Espriella en un comunicat difós a través de les seves xarxes socials.
Entre les mesures anunciades figura el tancament de la taula de converses amb el Front Comuners del Sud, una facció escindida de l'Exèrcit de Lliberació Nacional (ELN), així com la retirada del reconeixement oficial als negociadors que havien estat nomenats per l'Administració de Petro.
L'Executiu ha resolt igualment clausurar l'espai de conversa sociojurídica amb organitzacions armades i criminals de Medellín i el Vall d'Aburrà, conegut com el "Tarimazo", retirant també en aquest cas l'acreditació d'Isabel Zuleta López com a representant en aquests contactes.
El president colombià va recalcar que aquest gir implica abandonar les converses amb aquests grups per aplicar únicament mecanismes de sotmetiment a la Justícia, qüestionant l'ús de "semblant nom rimbombant per a una farsa tan gran", en referència a l'etiqueta de "pau total" utilitzada durant el mandat de Petro.
A partir d'ara, va explicar De la Espriella, les resolucions aprovades seran remeses al Ministeri de Justícia i a la Fiscalia General de la Nació, amb l'objectiu de reactivar els procediments judicials pendents contra els integrants de les organitzacions afectades.
"Aquestes decisions es comunicaran al Ministeri de Justícia i a la Fiscalia General de la Nació perquè es reactivin contra tots aquests delinqüents les respectives ordres de captura. Per descomptat les extradicions que les accelerarem i altres situacions jurídiques a les quals hi hagi lloc", va precisar el mandatari.
El president va insistir a més que el seu Govern descarta mantenir qualsevol tipus d'espai d'interlocució amb estructures que considera criminals. "L'Estat no negocia la seva sobirania ni es posa de genolls davant dels criminals", va resumir en un altre missatge difós a les xarxes socials.
Aquest canvi de rumb se suma a les decisions ja adoptades a finals d'agost contra altres grups armats que havien participat en els processos de diàleg de l'anterior Administració, entre ells l'Estat Major dels Bloques i Front (EMBF), la Coordinadora Nacional Exèrcit Bolivarià (CNEB) i les Autodefenses Conquistadores de la Serra Nevada (ACSN).
El gir suposa una ruptura profunda amb l'estratègia impulsada per Petro des de 2022, quan el seu Govern va obrir contactes paral·lels amb organitzacions insurgents i estructures catalogades com a criminals amb l'objectiu d'assolir acords de pau, desarmament o submissió a la Justícia.
Els processos posats en marxa durant la passada legislatura havien atravessat diverses crisis, suspensions i ruptures, especialment a la taula amb l'ELN i amb diferents sectors de les dissidències de les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia), a més de tensions internes dins d'algunes de les organitzacions implicades.
De la Espriella, que va assumir la Presidència el passat 07 d'agost i que ja durant la campanya havia avançat la seva intenció de modificar l'enfocament de pau i seguretat del seu antecessor, aposta ara per fer efectives les ordres judicials i reforçar la persecució penal dels membres d'aquests grups.
"S'han acabat les concessions als delinqüents. L'autoritat legítima mai tornarà a claudicar", va concloure el president colombià en el seu comunicat.