El Vaticà ha decidit intervenir -i no de manera menor- en un dels debats més profunds del moment: el paper de la tecnologia en el futur de l'ésser humà.
Ho ha fet a través del seu diari oficial, L’Osservatore Romano, que va publicar el passat 17 de març un article signat pel filòsof italià Eugenio Mazzarella en el qual llança una crítica directa al pensament de l'empresari nord-americà Peter Thiel.
No és habitual que el diari del Vaticà utilitzi expressions com “falsos profetes”. Però aquesta vegada ho ha fet.
I no com una metàfora retòrica, sinó com una acusació conceptual: per al filòsof italià, la promesa tecnològica de Silicon Valley no és una solució al problema humà, sinó una il·lusió de salvació.
Els seminaris secrets de Thiel a Roma
Xoc entre el Vaticà i Silicon Valley: el diari papal acusa Peter Thiel de “fals profeta". El Vaticà ha decidit intervenir -i no de manera menor- en un dels debats més profunds del moment: el paper de la tecnologia en el futur de l'ésser humà.
Ho ha fet a través del seu diari oficial, L’Osservatore Romano, que va publicar el passat 17 de març un article signat per el filòsof italià Eugenio Mazzarella en el qual llança una crítica directa al pensament de l'empresari nord-americà Peter Thiel.
No és habitual que el diari del Vaticà utilitzi expressions com “falsos profetes”. Però aquesta vegada ho ha fet.
I no com una metàfora retòrica, sinó com una acusació conceptual: per al filòsof italià, la promesa tecnològica de Silicon Valley no és una solució al problema humà, sinó una il·lusió de salvació.
Els seminaris secrets de Thiel a Roma
La reacció del Vaticà no s'entén sense el context immediat. Entre el 15 i el 18 de març, Peter Thiel -cofundador de PayPal i Palantir- va organitzar a Roma una sèrie de seminaris privats sota el títol The Biblical Antichrist. Segons diverses informacions publicades en mitjans internacionals, l'esdeveniment va reunir més d'un centenar de convidats seleccionats de tot el món. Les condicions eren estrictes: lliurament obligatori de telèfons mòbils, acords de confidencialitat i aplicació de la norma Chatham House
L'objectiu: discutir la figura de l'Anticrist des d'una barreja de tecnologia, filosofia política i teologia, amb forta influència del pensament de René Girard.
El lloc triat tampoc no va ser casual. Roma no és només una capital europea. És el centre simbòlic d'una de les estructures de poder cultural més grans del planeta: l'Església catòlica.
La resposta: filosofia en lloc de confrontació
El Vaticà va optar per no respondre amb un comunicat institucional. Va triar una cosa més sofisticada: una rèplica filosòfica.
L'encarregat va ser Eugenio Mazzarella, catedràtic de filosofia teòrica a la Universitat Federico II de Nàpols i un dels principals intèrprets italians de Heidegger. El diari oficial del Vaticà no sol emprar l'expressió "falsos profetes" a la lleugera-
El catedràtic de filosofia teòrica a la Universitat Federico II de Nàpols, exdiputat pel Partit Democràtic italià i un dels principals intèrprets italians de Heidegge signa un article a L'Osservatore Romano, titulat "Per al cor de l'home, l'únic salt possible de zero a u és Crist", és al mateix temps una peça de filosofia política i una rèplica directa a l'empresari de Silicon Valley.
Eugenio Mazzarella no és un teòleg de cúria ni un polemista d'ocasió. És un dels filòsofs italians més rigorosos de la seva generació: nascut a Nàpols el 1951, catedràtic de filosofia teòrica a la Federico II des del 1993, exdegà de la Facultat de Lletres, diputat entre el 2008 i el 2013. La seva obra acadèmica es construeix sobre Heidegger i la pregunta per la tècnica, cosa que el converteix en un interlocutor especialment apropiat per respondre a la ideologia tecnològica de Silicon Valley des de dins de la tradició filosòfica europea.
Que L'Osservatore Romano li encarregués a ell l'article -i no a un teòleg o a un canonista- és en si mateix una decisió editorial significativa. El Vaticà no volia respondre a Thiel des del dogma sinó des de la filosofia. Mazzarella accepta el terreny que Thiel proposa i el derrota en ell.
L'argument de Mazzarella: el salt quàntic que Silicon Valley no pot fer
L'article de Mazzarella parteix del concepte central del llibre de Thiel, Zero to One: la idea que la veritable innovació no consisteix a millorar el que ja existeix sinó a crear quelcom radicalment nou, un salt de zero a u en lloc del creixement lineal d'u a n. Thiel aplica aquest esquema al camp tecnològic, on les startups han d'inventar, no copiar. Per a Mazzarella, l'esquema és correcte. El problema és l'aplicació.
El filòsof napolità distingeix entre dos tipus de salt. El primer és el tecnològic: el que Thiel predica i executa, el que porta dels algoritmes actuals a noves formes d'intel·ligència artificial, de les plataformes existents a monopolis més potents. Aquest salt, argumenta Mazzarella, és perfectament real en el seu terreny. Thiel té raó que la innovació disruptiva existeix i transforma el món. On s'equivoca és en creure que aquest salt tecnològic arrossega amb si un salt antropològic, un canvi en l'ésser humà que el faci millor o més lliure.
El segon salt, el que a Mazzarella li importa, és el que Sant Pau descriu en les seves cartes: el pas de l'home vell a l'home nou, de l'home de carn -dominat per l'enveja, la rivalitat, el que Girard anomenaria el desig mimètic- a l'home de l'esperit. Aquest salt, diu el filòsof, és l'únic que compta per a la història real de la humanitat. I és l'únic que la tecnologia no pot donar, per avançada que sigui.
L'acusació de "falsos profetes" és tècnica en sentit bíblic: el fals profeta no és necessàriament el que menteix, sinó el que promet una salvació que no pot complir. Els miracles de Jesús -la curació, la resurrecció- transformaven l'home des de dins. Els de Thiel -la IA, els algoritmes, els sistemes de vigilància de Palantir- són prodigis instrumentals que no toquen el cor. Deixen intacte l'homo homini lupus de Hobbes, l'ésser humà capaç del pitjor, i li donen eines més poderoses per executar-ho.
La crítica a Girard: quan l'antropòleg s'usa al revés
Un dels aspectes més interessants de l'article de Mazzarella és el seu tractament de René Girard, el filòsof francès la teoria del desig mimètic i del boc expiatori del qual és la referència intel·lectual més invocada per Thiel. La ironia és que Mazzarella usa Girard contra Thiel.
Per a Thiel, Girard serveix per a diagnosticar el problema: els éssers humans som fonamentalment rivals, ens copiem els desitjos mútuament, generem violència mimètica que només s'atura amb el sacrifici del boc expiatori.
La IA i la tecnologia de vigilància servirien, en aquest esquema, per gestionar aquesta violència, per construir ordre en un món naturalment caòtic i conflictiu. La visió és la de Hobbes: l'home és llop per a l'home, i el Leviatan tecnològic pot domar-lo.
Mazzarella assenyala que aquesta lectura de Girard és parcial.
El mateix Girard no va concloure que la violència mimètica fos irreductible: va concloure que Crist la va revelar i la va superar. El moviment que Crist executa -convertir-se en el boc expiatori voluntari i ressuscitar, trencant el cicle- és precisament el salt quàntic que importa. L'escatologia de Thiel pren el diagnòstic girardià de la violència però rebutja la seva resolució cristiana, i la substitueix per la gestió tècnica del conflicte. Per a Mazzarella, això és exactament el que fa un fals profeta: diagnosticar bé i curar malament.
L'home de la pedra i la fona: Quasimodo contra Thiel
El moment més demolidor de l'article és la cita de Salvatore Quasimodo. El Nobel italià de literatura va escriure el 1947, dos anys després del final de la Segona Guerra Mundial, el poema Uomo del mio tempo, en què constatava que l'home modern, malgrat els seus avions i bombes, era en el fons "encara el de la pedra i la fona". El poema és un lament: tota la tecnologia del segle XX no havia fet l'home millor. L'havia fet més letal.
Mazzarella recupera aquest vers per aplicar-lo a Thiel. L'home que l'empresari de Silicon Valley construeix amb la seva IA, els seus algoritmes i la seva visió del món és el mateix home de la pedra i la fona: més eficient, més vigilat, més connectat, però igual de violent, igual d'egoista, igual d'incapaç de posar el proïsme per damunt de si mateix. La tecnologia pot fer més eficient l'home vell. No pot crear l'home nou.
L'article acaba amb una afirmació que és també una frontera: aquest cor de tenebra que descriu la tradició cristiana -el cor de Caín, el cor de Ròmul -només el pot canviar Crist, "ajudat per aquells que es posen en el seu seguiment". Cap algoritme, cap model de llenguatge, cap sistema de vigilància planetària pot fer el que l'Evangeli promet. Per al Vaticà, Thiel no és l'enemic a destruir. És el fals camí a assenyalar.