El Congrés Nacional d'Hondures ha aprovat la destitució definitiva del fiscal general, Johel Zelaya, al terme d'un judici polític impulsat per la seva presumpta participació en irregularitats en l'exercici de les seves funcions, tal com venien denunciant diversos diputats hondurenys.
Després de la lectura de l'informe final elaborat per la Comissió Especial de Judici Polític, la Cambra ha decidit cessar Zelaya amb 93 vots favorables. Durant la sessió, el fiscal va presentar sense èxit un recurs d'inconstitucionalitat contra la normativa que regula aquest mecanisme de destitució, a més d'una nota en la qual comunicava la seva renúncia a comparèixer davant el ple.
La Comissió Especial del Judici Polític contra el Fiscal General, constituïda de forma específica per a aquest procediment, està integrada pels diputats Mario Pérez, Jorge Cálix, Antonio Rivera, Luz Ernestina Mejía, Kilvett Bertrand, Francis Cabrera, María José Sosa, Alex Berríos i Éder Leonel Mejía.
Segons l'acusació, durant el seu mandat i, en particular, en el context del procés electoral, incloent-hi els dies previs a les eleccions generals de 2025, la Fiscalia "va realitzar diverses accions públiques, operatives i processals dirigides contra autoritats del Consell Nacional Electoral (CNE) i del Tribunal de Justícia Electoral (TJE)".
El procediment, orientat a establir les responsabilitats polítiques del fiscal general en un clima cada vegada més tens a l'hemicicle, ha desembocat en el seu relleu, de manera que el càrrec serà assumit ara per l'advocat Pablo Emilio Reyes. Zelaya, que ha denunciat que el tràmit s'ha dut a terme "de forma accelerada", sosté que el procés manca de garanties i presenta "irregularitats", segons informacions del diari 'La Prensa'.
Aquest episodi suposa una fita en un context en què es recorre amb més freqüència als judicis polítics a Hondures, enmig d'un escenari de confrontació entre forces partidàries que s'acusen mútuament d'opacitat i pràctiques irregulars.
Dimissió de la presidenta de la Cort Suprema
De forma paral·lela, en la mateixa sessió plenària, la presidenta de la Cort Suprema de Justícia d'Hondures, Rebeca Ráquel Obando, ha presentat la seva "renúncia irrevocable" al càrrec amb l'objectiu d'esquivar un eventual judici polític en contra seva, just quan es feien els primers passos per activar aquest procediment.
Malgrat que ha formalitzat la seva sortida de la Presidència del màxim tribunal mitjançant una carta de dimissió, ha aclarit que continuarà en el ple: "Aquesta renúncia es presenta de manera exclusiva al càrrec de presidenta, per la qual cosa continuaré exercint les meves funcions com a magistrada propietària de la Cort Suprema de Justícia".
Així mateix, ha assenyalat que la seva decisió està vinculada a l'aprovació d'un decret legislatiu que reconfigura la distribució de funcions dins del poder judicial, per la qual cosa ha afirmat que la seva dimissió pretén "enfortir la institucionalitat i permetre que el ple exerceixi plenament les seves noves atribucions, mentre continua exercint com a magistrada".
En aquest context, el diputat Jorge Cálix ha proposat Wagner Vallecillo com a candidat per rellevar-la al capdavant del Suprem, una vegada acceptada la seva renúncia. La sortida d'Obando es produeix en un moment de fortes tensions institucionals derivades del debat sobre el funcionament i la independència del sistema judicial hondureny.
Obando va assumir la Presidència el 2023 i es va convertir en una figura central dins de l'aparell estatal, amb àmplies competències. Durant la seva etapa, ha intervingut en decisions de gran abast en un període marcat per contínues acusacions creuades i conflictes interns en el poder judicial.