La Cambra de Senadors de Bolívia, reunida a la ciutat de Sucre, ha donat llum verda a un projecte de llei que deixa sense efecte la Llei d'Estat d'Excepció, aprovada el 2020 per fixar els procediments i restriccions en l'adopció de mesures extraordinàries per part de l'Executiu, entre elles la intervenció de l'Exèrcit.
Fins ara, aquesta normativa contemplava fórmules de control i una sèrie de requisits per declarar l'estat d'excepció, com la supervisió del Legislatiu i la fixació de terminis concrets per a la vigència de les disposicions del Govern.
El text aprovat ha estat remès ja a la Cambra de Diputats per a la seva revisió definitiva i, si obté el vistiplau, permetrà a l'Executiu comptar amb un major marge de maniobra i menys condicionants a l'hora de decretar un estat de setge davant escenaris de conflictivitat social com l'actual. La capital, La Paz, acumula tres setmanes de bloquejos per part de manifestants que reclamen la renúncia del president Rodrigo Paz.
La iniciativa va tirar endavant amb el suport de la majoria del ple del Senat. Els seus defensors sostenen que amb la derogació es busca impedir possibles abusos en l'aplicació de mesures d'excepció i salvaguardar les garanties constitucionals enmig de la crisi.
Al mateix temps, sectors cívics com el Comitè pro Santa Cruz han reclamat al president Paz que decreti un "estat d'excepció sectoritzat" per assegurar la lliure circulació i fer front als talls de carreteres.
En contrast, sindicats i organitzacions socials que impulsen les mobilitzacions consideren que recórrer a aquesta figura constitucional podria agreujar el clima de confrontació i desencadenar nous episodis de violència.
Exigències per frenar la violència
En paral·lel, l'Església Catòlica, la Defensoria del Poble i l'Assemblea Permanent de Drets Humans d'El Alto i Províncies han difós un pronunciament conjunt en què reclamen el fi immediat de la violència després dels xocs de dissabte a la via entre La Paz i Oruro i en diferents punts d'El Alto, ocorreguts quan el Govern va enviar un comboi de policies i militars per intentar, sense èxit, aixecar els bloquejos.
Aquestes institucions sol·liciten a més l'"esclariment urgent, independent i transparent" del succeït, amb especial atenció als casos de persones ferides, un mort i les denúncies de vulneracions de drets humans.
"Lamentem que el diàleg no s'hagi concretat fins ara", indica el comunicat, que subratlla la urgència de restablir condicions reals per a la comunicació entre les parts i evitar decisions que aprofundeixin la confrontació o posin en perill la vida de la ciutadania.
Així mateix, expressen la seva voluntat de continuar promovent acostaments tant amb els sectors mobilitzats com amb representants del Govern, amb l'objectiu de contribuir a la disminució de la violència i a la reobertura d'espais d'entesa.
"La prioritat en aquest moment ha de ser la protecció de la vida, la integritat i la pau social de la població boliviana", conclou el text.