En plena escalada de tensió amb Iran i a poques hores que expiri el seu ultimàtum, el president dels Estats Units, Donald Trump, s'enfronta no només a la pressió internacional, sinó també a un fenomen viral que guanya força a les xarxes, l'anomenat "TACO", per les seves sigles en anglès, "Trump siempre se raja" (Trump Always Chickens Out).
El terme, sorgit en plataformes digitals i cercles polítics crítics, s'ha convertit en un malnom satíric que qüestiona l'estratègia del mandatari. Segons els qui l'utilitzen, Trump tendeix a llançar amenaces contundents, com les recents advertències sobre la destrucció d'infraestructures iranianes o fins i tot la desaparició de “tota una civilització”, per després rebaixar el to o obrir la porta a negociacions.
Escalada militar i verbal
Després de més d'un mes de guerra, l'estratègia del president nord-americà s'ha repetit amb un patró clar: escalada verbal, tensió als mercats i missatges posteriors que prometen una ràpida solució.
Tanmateix, aquesta fórmula sembla haver perdut efecte. Els mercats energètics i borsaris mostren que els inversors ja no reaccionen als seus intents de calmar la situació, cosa que ha consolidat l'anomenat “TACO” com una referència informal en la presa de decisions.
L'impacte és tangible. El preu del petroli s'ha disparat fins a nivells històrics, amb pujades properes al 60% en tot just un mes, mentre el gas i altres indicadors energètics també registren forts increments.
Al mateix temps, la deute nord-americà ha patit un deteriorament significatiu, amb el bo a deu anys augmentant la seva rendibilitat i reflectint una creixent desconfiança en l'estabilitat econòmica de la Casa Blanca.
L'origen d'aquesta desconfiança rau en la dissonància entre discurs i fets. Missatges en què Trump assegura que la guerra està a prop d'acabar o que hi ha milers d'objectius encara per atacar conviuen amb la realitat d'un conflicte que s'allarga, amb enviament de tropes, atacs a infraestructures i noves amenaces.
Fins i tot quan el president ha intentat frenar el nerviosisme amb anuncis d'avenços diplomàtics, l'Iran ha desmentit en diverses ocasions qualsevol negociació imminent, deixant en evidència la fragilitat d'aquests missatges.
Trump pressiona amb amenaces extremes
En aquest context, el “TACO” ja no és només una crítica política, sinó una lectura estratègica del comportament presidencial: la idea que Trump pressiona amb amenaces extremes, però evita el xoc definitiu, obligant els mercats a anticipar escenaris més prolongats i complexos.
La conseqüència és un canvi de paradigma. On abans cada declaració del president podia moure el preu del cru o calmar els inversors, ara domina l'escepticisme. Els mercats no només analitzen el que diu Trump, sinó el que creuen que realment farà, incorporant aquesta distància com a part del risc.
Amb les eleccions de mig mandat a l'horitzó i una guerra que continua sense resoldre's, la pèrdua de credibilitat es converteix en un problema polític i econòmic de primer ordre.