Els dirigents d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord mantindran aquest dilluns una trobada sense precedents a Cardiff amb l'objectiu de fer pública una declaració que marqui l'inici d'un camí compartit cap a la independència d'aquestes nacions dins del Regne Unit.
El text conjunt reclama el reconeixement del dret a organitzar referèndums d'autodeterminació, en un context en què les tres regions estan actualment governades per forces obertament independentistes: Sinn Féin a Irlanda del Nord, el Partit Nacional Escocès a Escòcia i Plaid Cymru a Gal·les.
La reunió a l'Hotel St. David de Cardiff arriba després de les paraules del president nord-americà, Donald Trump, que dissabte, des de Dublín, va expressar el seu suport a la unificació de la República d'Irlanda amb Irlanda del Nord, donant nou impuls al debat sobre el futur constitucional del territori.
El gir polític a Gal·les es va consolidar al maig, quan el hundiment del Partit Laborista va obrir la porta a la victòria del nacionalista Plaid Cymru. Per primera vegada, els caps de govern de les tres administracions autònomes comparteixen una agenda independentista.
Gal·les està encapçalada pel ministre principal Rhun ap Iowerth, candidat del partit nacionalista gal·lès, que va aconseguir la majoria al Parlament o Senedd, consolidant així el canvi de cicle polític al país.
A Irlanda del Nord, i per primera vegada des de la instauració de l'autogovern derivat dels Acords de Divendres Sant de 1998, el partit nacionalista irlandès Sinn Féin es va convertir en la força més votada a les eleccions de 2022. No obstant això, la sortida del Partit Unionista Democràtic (DUP) de l'Executiu va impedir la formació immediata de govern i no va ser fins al 2024 quan la dirigent nacionalista Michelle O'Neill va assumir el càrrec de ministra principal. Les enquestes apunten que Sinn Féin tornarà a imposar-se en les properes eleccions.
O'Neill estarà present a Cardiff acompanyada per la presidenta de Sinn Féin, Mary Lou McDonald, que exerceix com a líder de l'oposició a la República d'Irlanda, reforçant així la dimensió irlandesa de la trobada.
Segons fonts citades pel diari "The Telegraph", el document en preparació s'articula al voltant de quatre grans blocs: economia, energia, Europa i cooperació internacional i autodeterminació. Els tres actors coincideixen que els seus països haurien d'integrar-se a la UE, amb Escòcia i Gal·les sol·licitant l'adhesió com a nous Estats membres i Irlanda del Nord incorporant-se com a part d'una Irlanda unificada. Després de la cita, els tres líders compareixeran conjuntament davant dels mitjans.
Pressió sobre Londres i el futur del Regne Unit
En aquest context, el ministre principal escocès, John Swinney, ha instat al primer ministre britànic, Andy Burnham, a "assumir la idea que passarà a la història com l'últim primer ministre del Regne Unit".
"Per primera vegada en la història, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord estan governades per ministres principals favorables a la independència. No hi ha una senyal més clara que el 'statu quo' no és sostenible i que Westminster s'ha de preparar per a un futur post Regne Unit", ha argumentat Swinney.
Defensa així un "canvi constitucional ineludible". "Andy Burnham ha de afrontar la idea que passarà a la història com l'últim primer ministre del Regne Unit", ha declarat.
"Demà a Cardiff espero debatre un futur millor amb socis de les illes i això només pot ser amb un nou començament, amb la independència", ha plantejat, segons ha recollit "The Telegraph".
Fonts consultades pel mateix periòdic assenyalen que l'estratègia comuna pretén augmentar la pressió sobre Burnham, després que aquest assenyalés dimecres que podria celebrar-se un altre referèndum d'independència a Escòcia si hi ha suport majoritari de l'opinió pública. De fet, va recordar davant del Parlament que les condicions per a una consulta són "exactament les mateixes a Escòcia" que per Irlanda del Nord.
L'Acord de Divendres Sant de 1998 estableix que el ministre per Irlanda del Nord del Govern britànic haurà de convocar un referèndum de reunificació quan consideri que "sembla probable" que el resultat seria majoritàriament favorable a aquesta opció.