El Departament de Defensa dels Estats Units estudia un escenari d'operacions terrestres acotades en el temps, dins de l'operació ‘Fúria Èpica’. L'estratègia se centra en accions puntuals sobre el terreny, amb unitats de forces especials i contingents d'infanteria, orientades a objectius concrets i no a una ocupació prolongada del país.
Fonts citades per The Washington Post assenyalen que l'enfocament busca augmentar la pressió sobre l'Iran sense assumir els costos d'una invasió convencional.
Jark i l'estret d'Ormuz, objectius estratègics
Un dels escenaris que Washington ha avaluat en les últimes setmanes és la presa de l'illa de Jark, enclavament clau per a l'exportació de petroli iranià. El seu control tindria un impacte directe sobre la capacitat energètica del país.
Al mateix temps, el Pentàgon ha analitzat possibles operacions en zones costaneres pròximes a l'estret d'Ormuz, amb l'objectiu de neutralitzar capacitats iranianes contra vaixells comercials i militars.
El control d'aquests punts no només té valor militar. Afecta directament al flux de petroli i gas a nivell global.
El principal risc: sostenir posicions sota foc constant
El major problema no és l'entrada, sinó la permanència.
Experts citats en l'anàlisi adverteixen de la dificultat de mantenir posicions en territori iranià sota atacs constants amb drons, artilleria i sistemes de represàlia.
La possibilitat d'assegurar enclavaments com Jark durant setmanes implicaria un nivell elevat d'exposició per a les tropes desplegades.
Un desplegament militar en augment
Els Estats Units han incrementat de manera significativa la seva presència a l'Orient Pròxim.
El vaixell d'assalt amfibi USS Tripoli ha arribat a la regió amb uns 3.500 efectius, aeronaus i capacitats tàctiques. A això s'hi suma la 31a Unitat Expedicionària dels Marines, amb al voltant de 2.200 efectius, i el desplegament addicional d'elements d'una divisió aerotransportada i una brigada de combat.
En conjunt, diversos mitjans apunten que el nombre de tropes podria augmentar en milers si l'operació escala.
Baixes i pressió operativa en el primer mes de conflicte
El conflicte ja ha tingut impacte sobre les forces estatunidenques.
En el primer mes, 13 militars han mort en diferents incidents i més de 300 han resultat ferits en atacs vinculats a la resposta iraniana en diversos països de la regió.
Aquest context condiciona qualsevol decisió sobre una expansió d'operacions terrestres.
La posició de la Casa Blanca: pressió sense decisió final
Donald Trump ha mantingut públicament que no planeja enviar tropes a gran escala, tot i que no ha descartat cap opció.
La Casa Blanca insisteix que l'objectiu és mantenir totes les alternatives obertes mentre s'incrementa la pressió sobre Teheran.
L'ultimàtum sobre l'estret d'Ormuz s'ha ampliat fins al 6 d'abril, en un intent de forçar una resposta sense escalar de manera immediata el conflicte.
Iran anticipa una resposta dura
Des de Teheran, les autoritats han interpretat aquests moviments com un pas previ a una intervenció terrestre.
Dirigents iranians han advertit que les seves forces estan preparades per respondre i resistir qualsevol incursió, amb un focus especial en posicions estratègiques com l'illa de Kharg.
La Guàrdia Revolucionària es perfila com el principal actor en una eventual defensa prolongada.
Rebuig intern als Estats Units
La possibilitat de desplegar tropes a l'Iran troba una oposició significativa dins dels Estats Units.
Segons enquestes recents, una majoria clara de la població rebutja l'ús de forces terrestres en el conflicte. El suport a operacions aèries està més dividit, però tampoc és majoritari.
En l'àmbit polític, la divisió és evident, fins i tot dins del Partit Republicà.