El dirigent del partit ultradretà Reform UK, Nigel Farage, ha sortit al pas de les declaracions del president nord-americà, Donald Trump, qui es va mostrar a favor de la reunificació d'Irlanda, malgrat que es tracta d'una "orgullosa part del Regne Unit".
"Irlanda del Nord és una part orgullosa i integral del Regne Unit. La gent d'Irlanda del Nord ni vol un referèndum ni una unificació. Estic en desacord amb el president Trump", ha assenyalat Farage en un missatge difós a les xarxes socials, marcant clarament distàncies amb el mandatari nord-americà.
En paral·lel, les principals formacions unionistes d'Irlanda del Nord han expressat també el seu rebuig a qualsevol pla de reunificació amb la República d'Irlanda. "El president Trump sap millor que la majoria que les eleccions compten. El futur constitucional d'Irlanda del Nord el decidirà la gent d'Irlanda del Nord, no les declaracions des de Londres, Dublín ni Washington", ha afirmat el líder del Partit Unionista Democràtic (DUP), Gavin Robinson. "Irlanda del Nord forma part del Regne Unit perquè és l'acord democràtic de la seva gent", ha afegit.
Des de Veu Unionista Tradicional han insistit que Trump "no és el primer president nord-americà que s'inmiscuïx en els assumptes que no li pertanyen" i han criticat qualsevol intent d'instrumentalitzar la regió. "Irlanda del Nord no és un peó en la guerra de Trump amb el Regne Unit. El nostre futur constitucional no depèn d'ell ni de cap altre dignatari estranger", ha subratllat el líder de TUV, Jim Allister.
Per la seva banda, el líder del Partit Unionista de l'Ulster, Jon Burrows, ha admès que Trump "té dret a expressar el seu punt de vista sobre el futur constitucional de qualsevol altre país com qualsevol persona del món, però la única voluntat que compta és la de la gent d'Irlanda del Nord". "És el principi de consentiment, convertit en llei a través de l'Acord de Belfast", ha enfatitzat, recordant el marc legal vigent.
Trump, des de Dublín, havia manifestat que li "encantaria" una eventual unificació de l'illa d'Irlanda, si bé va reconèixer que el Regne Unit tindria "alguna cosa a dir" al respecte, unes paraules que han provocat una ferma resposta de l'unionisme nord-irlandès i de figures com Farage.