La guerra a l'Orient Mitjà ha creuat un nou llindar. Els houthis del Iemen, el moviment armat recolzat per l'Iran, han entrat de ple en l'escalada regional amb atacs directes contra Israel i una advertència que va molt més enllà del que és militar: el possible tancament de l'estret de Bab el-Màndeb.
L'exèrcit israelià va confirmar aquest dissabte la detecció d'un míssil llançat des de territori iemenita contra el sud del país a primera hora del matí. Va ser interceptat, com va passar hores després amb un míssil de creuer i un dron també atribuïts als houthis. No hi va haver impacte, però el missatge va quedar clar: el conflicte ja no té fronteres properes.
Durant mesos, Yemen havia estat un actor perifèric, incòmode però constant. Ara ha decidit donar un pas endavant. I això canvia l'equilibri.
Bab el Mandeb: el punt que pot tensar l'economia global
L'estret de Bab el Mandeb, situat entre el Iemen i la Banya d'Àfrica, és una de les artèries clau del comerç mundial. Per aquí transita bona part del trànsit marítim que connecta Europa amb Àsia a través del Canal de Suez. Petroli, gas, mercaderies… tot passa per aquest coll d'ampolla.
Un dels portaveus dels houthis, Mohammed Mansour, ho va expressar sense embuts: tancar l'estret és “una de les opcions” dins de l'estratègia del grup. No és una declaració simbòlica. És una amenaça directa al sistema logístic global.
Ja va passar en el passat recent. Els atacs a vaixells comercials i petroliers en aquella zona van obligar a desviar rutes, elevar costos i tensar mercats. Si el Iemen torna a convertir-se en focus actiu, l'impacte no serà només regional. Serà econòmic i global.
El “anell de foc” de l'Iran s'activa de nou
L'entrada dels houthis no és un moviment aïllat. Forma part d'un esquema més ampli.
Durant mesos, han estat l'únic actor de l'anomenat “anell de foc” de l'Iran -juntament amb Hezbol·là al Líban o milícies a l'Iraq- que mantenia atacs constants contra Israel fins i tot en fases de treva en altres fronts. Però el seu paper en aquesta guerra, fins ara, havia estat contingut.
El portaveu militar houthi, Yahya Sarea, va anunciar una “primera operació” amb míssils balístics contra objectius israelians i va deixar clar que els atacs continuaran “fins que s'aturi l'agressió en tots els fronts”. La narrativa és la mateixa que la de Teheran: una resposta coordinada de l'anomenat eix de resistència.
Des d'Israel, la resposta no ha trigat. El portaveu militar Effie Defrin va advertir que qualsevol actor que ataqui el país “pagarà un preu”, en un senyal que el Iemen podria convertir-se també en objectiu directe.
Més pressió sobre Israel: múltiples fronts, mateixa guerra
L'entrada del Iemen afegeix un nou nivell de desgast per a Israel. Fins ara, el país afrontava atacs des de l'Iran, el Líban -a través de Hezbol·là- i la pressió constant derivada del conflicte amb Hamàs. Ara suma un front més, a més de 1.500 quilòmetres de distància, que obliga a estirar encara més el seu sistema defensiu i la seva capacitat aèria.
Els houthis feia setmanes que insinuaven la seva entrada a la guerra, però havien mantingut una posició ambigua. La seva implicació es pot interpretar de dues formes oposades.
D'una banda, com a part d'un pla coordinat amb l'Iran per ampliar el conflicte i dispersar la pressió sobre Teheran. D'altra banda, com una reacció a la debilitat del règim iranià després de setmanes d'atacs, obligant els seus aliats a implicar-se més directament.
També hi ha un factor intern. El Iemen porta anys de guerra i desgast. Tornar a escalar el conflicte no és necessàriament el més convenient per al mateix moviment hutí.