L'Iran ha assegurat aquest diumenge que ha aconseguit reforçar de manera significativa la seva capacitat defensiva des de l'inici de la guerra, el passat 28 de febrer. El cap del Comandament Unit de la Defensa Nacional Aèria, Alireza Elhami, ha afirmat que les forces iranianes han aconseguit abatre més de 160 drons enemics en el que va de conflicte, en un senyal de resistència davant la intensa campanya aèria dels Estats Units i Israel.
En un comunicat difós per l'agència oficial IRNA, el responsable militar ha destacat que no només s'han neutralitzat vehicles no tripulats, sinó també “diversos caces” i desenes de míssils de creuer, emprant per a això sistemes desenvolupats amb tecnologia pròpia. Segons Elhami, aquestes capacitats formen part d'una estratègia basada en mètodes autòctons i innovació militar, dissenyada per compensar la superioritat tecnològica dels seus adversaris.
El comandament iranià ha subratllat que l'ús tàctic de “nous equips i innovacions” ha aconseguit generar “confusió” en les forces enemigues, dificultant l'efectivitat de les seves operacions aèries. Tot i que no ha ofert detalls tècnics ni proves verificables d'aquests abatiments, el missatge busca projectar una imatge de control de l'espai aeri i de capacitat de resposta davant dels atacs continuats.
Les declaracions arriben en una jornada especialment tensa, marcada per nous bombardejos sobre territori iranià. Segons mitjans locals, un atac israelià a les immediacions de la central nuclear de Bushehr, al sud-oest del país, ha deixat almenys una víctima mortal, cosa que torna a situar el focus sobre la seguretat d'infraestructures sensibles en plena escalada del conflicte.
En aquest context, el discurs de les autoritats iranianes combina dos objectius: d'una banda, reforçar la moral interna i la percepció de control militar, i de l'altra, enviar un missatge dissuasori a Washington i Tel Aviv sobre la capacitat del país per sostenir la pressió en un escenari de guerra prolongada.
Malgrat aquestes afirmacions, la intensitat dels atacs sobre territori iranià i la repetició d'impactes en infraestructures estratègiques suggereixen que l'equilibri militar continua sent fràgil, amb una evolució del conflicte encara incerta.