L'ambaixador permanent de l'Iran davant les Nacions Unides, Amir Saied Iravani, ha avisat aquest dimarts davant el Consell de Seguretat de l'ONU que els Estats Units podria "cometre un crim de guerra manifest i un crim contra la humanitat" si materialitza les amenaces formulades hores abans pel president nord-americà, Donald Trump.
"En relació amb l'amenaça explícita del president dels Estats Units de cometre crims de guerra a gran escala i d'atacar i destruir la infraestructura civil essencial de l'Iran, aquesta amenaça constitueix una violació flagrant i atroç del Dret Internacional Humanitari i de les normes més fonamentals que regeixen els conflictes armats", ha assenyalat davant els 15 membres del Consell, subratllant que, si s'executen, "els Estats Units assumirien la responsabilitat plena i innegable de cometre un crim de guerra manifest i un crim contra la humanitat".
Iravani ha recalcat que el seu país "no es quedarà de braços plegats davant crims de guerra tan atroços" i que, en resposta, "exercirà, sense vacil·lar, el seu dret inherent a la legítima defensa i adoptarà mesures recíproques immediates i proporcionades".
Al mateix temps, ha criticat que el Consell de Seguretat no hagi complert "amb la seva responsabilitat primordial de mantenir la pau i la seguretat internacionals" en el context del conflicte que es prolonga des de fa més d'un mes, i ha insistit que aquest "incompliment no priva ni pot privar l'Iran del seu dret legítim a actuar".
El representant de l'Iran ha afegit que la reacció de Teheran després de l'ofensiva contra el seu territori atribuïda a Israel i els Estats Units "es basa fermament en el Dret Iternacional" i ha advertit que seran aquests dos Estats els qui "assumiran la responsabilitat de totes les conseqüències posteriors".
Iravani ha formulat aquestes acusacions durant el debat i votació d'una iniciativa presentada per Bahrain al Consell de Seguretat que reclamava el cessament "immediat" per part de l'Iran dels atacs contra vaixells comercials a l'estret d'Ormuz i animava els països a coordinar-se per reforçar la seguretat marítima, fins i tot mitjançant escortes navals.
"L'objectiu d'aquest projecte és evident", ha remarcat, sostenint que la finalitat del text era "castigar la víctima per defensar la seva sobirania i els seus interessos nacionals vitals al golf Pèrsic i l'estret d'Ormuz, alhora que proporciona una cobertura política i jurídica per a nous actes il·legals per part dels agressors".
El diplomàtic ha opinat que la resolució, recolzada per 11 membres del Consell, "en essència, es tractava d'un projecte de resolució dels Estats Units". També ha expressat la seva gratitud a la Xina i Rússia pel seu vot "responsable" en bloquejar la iniciativa utilitzant el seu poder de veto al Consell de Seguretat.
En la mateixa línia s'ha referit al Pakistan, que en els últims dies ha intentat mediar entre Washington i Teheran per obrir un canal de diàleg que permeti posar fi a la guerra, i a Colòmbia, per optar per l'abstenció.
Així mateix, ha defensat la reacció "proporcionada" de l'Iran en impedir el trànsit de vaixells "associats amb els agressors" a l'estret d'Ormuz, en resposta al que ha descrit com una guerra "brutal" contra el país. Ha puntualitzat que les embarcacions "no hostils" podran continuar creuant l'estret.
D'altra banda, ha rebutjat qualsevol proposta d'alto el foc temporal "especialment a la llum de (la seva) experiència del passat mes de juny", en referència a l'anomenada guerra dels 12 dies, llançada per Israel en ple procés de converses entre Washington i Teheran per intentar tancar un nou pacte nuclear.
Per a les autoritats iranianes, ha conclòs Iravani, qualsevol sortida realista al conflicte actual ha d'assegurar la fi "definitiva" dels atacs contra el seu territori i que ambdós països assumeixin "tota la responsabilitat pel patiment que han infligit".