La guerra entre Iran, Israel i els Estats Units no sembla veure el final. Lluny d'acceptar una treva provisional, Teheran ha rebutjat la proposta d'alto el foc de 45 dies presentada perP akistan, Egipte i Turquia i ha posat sobre la taula el seu propi pla per posar fi al conflicte, elevant el llistó de les negociacions i complicant qualsevol acord immediat.
Segons ha informat aquest dilluns l'agència oficial Islamic Republic News Agency (IRNA), la República Islàmica ha traslladat la seva resposta a Washington a través del Pakistan, país que actua com a interlocutor en el conflicte, en forma d'una proposta de deu punts. La posició iraniana és clara: no hi haurà pauses temporals, només un final definitiu de la guerra.
Però la resposta del president estatunidenc, Donald Trump, no s'ha fet esperar. El magnat ha reconegut que la proposta iraniana suposa "un pas significatiu", però ha deixat clar que no és suficient. "L'Iran pot ser eliminat en una nit i podria ser dimarts", ha amenaçat Trump, recordant a Teheran l'ultimàtum imposat per la Casa Blanca, el termini del qual venç aquell dia.
Tot i que no existeix un document oficial públic amb els deu punts desglossats, agències internacionals han posat sobre la taula una sèrie de condicions clau que estructuren aquesta oferta iraniana, centrades en la sobirania, la reparació econòmica i la seguretat regional. En què consisteix aquesta proposta enviada per Teheran?
No a una treva: Teheran exigeix un tancament total del conflicte
El nucli del plantejament iranià trenca amb l'estratègia dels mediadors. Davant d'una treva limitada en el temps, Teheran considera que un alto el foc de 45 dies és "il·lògic" i no garanteix estabilitat real.
La República Islàmica defensa que qualsevol acord ha d'implicar el cessament total de les hostilitats, evitant així una reactivació del conflicte a curt termini. Amb això, busca forçar una negociació més àmplia que abordi les causes profundes de la guerra i no només les seves conseqüències immediates mitjançant un acord més ampli que involucri actors indirectament relacionats amb el conflicte.
Sancions i seguretat, les línies vermelles de l'Iran
Un dels pilars centrals del pla passa per l'aixecament de les sancions econòmiques imposades per Washington, una exigència que Teheran considera innegociable.
Juntament amb això, reclama garanties fermes de seguretat que impedeixin nous atacs en el futur. L'Iran insisteix que no negociarà sota amenaça militar i exigeix compromisos internacionals que blindin la seva integritat territorial.
Aquest enfocament eleva la proposta d'alto el foc a un intent de redefinir l'equilibri estratègic a la regió.
Ormuz i la reconstrucció de la regió
El document també incorpora demandes clau sobre el terreny econòmic i energètic. Teheran planteja la necessitat d'iniciar processos de reconstrucció després dels bombardejos i obre la porta a compensacions econòmiques.
A més, introdueix un element especialment sensible: un protocol de seguretat per a l'estret d'Ormuz, un dels principals corredors energètics del món. El seu control ha estat un dels detonants de la crisi actual i continua sent un punt crític per a l'estabilitat global.
Fins al moment, Teheran ha rebutjat de manera ferma qualsevol negociació que impliqui una pausa temporal en el conflicte, tement que un alto el foc limitat no faci sinó obrir la porta a un reinici de la guerra d'aquí a uns mesos. La història recent reforça aquesta desconfiança. El juny de 2025, durant la guerra de 12 dies, Israel i els Estats Units van atacar posicions clau a l'Iran, eliminant gran part de la cúpula militar persa.
Des d'aleshores, el règim iranià ha invertit esforços a reorganitzar el seu aparell militar, desenvolupant un sistema de comandament més horitzontal i resilient, dissenyat perquè l'eliminació dels seus líders no comprometi la seva capacitat de defensa ni el seu potencial ofensiu a la regió del Golf.