La Comissió Europea ha confirmat aquest dimarts que ha remès una carta oficial al règim talibà per celebrar a Brussel·les una reunió "a nivell tècnic" amb la finalitat d'avançar en les converses sobre l'expulsió de migrants afganesos que hagin arribat de forma irregular a la Unió Europea i siguin considerats una amenaça per a la seguretat.
"El Consell va assenyalar l'obligació de mantenir una col·laboració operativa amb les autoritats 'de facto' a l'Afganistan. Això no constitueix en absolut un reconeixement (del règim)", ha conclòs el portaveu comunitari de migració, Markus Lammert, en confirmar l'enviament de la carta d'invitació i precisar que encara estan per concretar les dates i les condicions de la trobada.
Amb això, l'Executiu comunitari dona per fets els contactes i les gestions per organitzar a Brussel·les una cita que, encara que es mantindria en un pla tècnic, implicaria la primera visita oficial de representants de les autoritats 'de facto' afganeses, després d'un primer intercanvi d'aquest tipus celebrat el gener passat a Afganistan entre delegacions de Brussel·les i Kabul.
La missiva ha estat remesa per la Direcció General d'Interior de la Comissió Europea (DG Home) juntament amb el Ministeri de Migració de Suècia. No obstant això, els serveis comunitaris subratllen que Brussel·les actua com a coordinador d'una iniciativa promoguda per una vintena de països europeus --entre els quals no figura Espanya-- que a l'octubre van reclamar agilitzar els retorns a Afganistan.
Lammert ha recalcat que aquest tipus de contactes tècnics "no són res nou" i que la Unió Europea manté una presència operativa a l'Afganistan amb l'objectiu de "facilitar contactes, supervisar la situació, assistir els Estats membres europeus i continuar proporcionant suport" a la població afganesa.
El portaveu, que ha evitat precisar a quins dirigents talibans es dirigeix la invitació o qui assumirà les despeses del desplaçament, ha remarcat que la competència per executar les expulsions de persones arribades al territori comunitari recau en els Estats membre, que han d'analitzar de forma individual cada expedient, i no en la Comissió Europea.
En qualsevol cas, ha destacat que els retorns que es contemplen per ara es limiten a persones que "suposin una amenaça per a la seguretat" a la Unió Europea i que qualsevol deportació haurà de respectar el Dret europeu i internacional, així com les obligacions en matèria de Drets Humans.
Vint països reclamen accelerar les deportacions
L'origen d'aquesta iniciativa se situa a l'octubre de l'any passat, quan al voltant de vint països europeus, amb Alemanya i Bèlgica al capdavant, van demanar a la Unió Europea que accelerés els procediments de deportació de nacionals afganesos sense permís de residència, malgrat els advertiments de les Nacions Unides sobre el greu risc que afronten al seu retorn sota el règim fonamentalista talibà.
En aquella ocasió, en una carta dirigida al comissari de Migració, Magnus Brunner, els Estats signants --entre els quals tampoc figura Espanya-- urgiren la Comissió a adoptar "mesures concretes per facilitar el retorn voluntari i forçós dels ciutadans afganesos que no tenen dret legal de residència a la UE i, en particular, d'aquells que representen una amenaça per a l'ordre públic".
"Països de nord a sud, d'est a oest, s'enfronten al mateix obstacle: no podem deportar afganesos il·legals o delinqüents, ni tan sols si han estat condemnats", recull la carta subscrita la tardor passada per Bèlgica, Àustria, Bulgària, Xipre, República Txeca, Estònia, Finlàndia, Alemanya, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Eslovàquia, Suècia i Noruega.