El Parlament Europeu ha assenyalat aquest dimarts a Rússia com la "principal amenaça" per a la democràcia al continent i ha instat a reforçar els instruments de la Unió Europea (UE) per fer front a la ingerència estrangera i a la desinformació, reclamant també una major implicació de les plataformes digitals contra l'ús de 'bots' en processos electorals.
Amb 420 vots favorables, 220 en contra i 26 abstencions, el ple de l'Eurocambra, reunit a Estrasburg (França), ha donat llum verda a les conclusions de la Comissió Especial sobre l'Escut Europeu de la Democràcia --constituïda al desembre de 2024--. En aquest document, els eurodiputats alerten que la ingerència exterior i la desinformació posen en risc l'"essència mateixa del projecte europeu" i jutgen insuficient la reacció actual dels Vint-i-set.
El text dirigeix el focus especialment cap a Rússia pels seus atacs híbrids "freqüents" contra infraestructures crítiques de la UE, que abasten ciberatacs, sabotatges, incendis provocats, espionatge i interferències de senyals. També assenyala activitats hostils procedents de Bielorússia, Xina, Iràn i Corea del Nord contra el bloc comunitari.
Un centre europeu per coordinar la resposta
Amb l'objectiu d'articular una resposta a escala de la UE, la resolució recolza la iniciativa presentada per la Comissió al novembre de 2025 per crear un Centre Europeu per la Resiliència Democràtica, amb un "mandat clar", "pressupost propi" i plena capacitat operativa. Aquest organisme serviria per reforçar la cooperació entre institucions europees i autoritats nacionals i per combatre bulos i intents de manipulació impulsats per tercers Estats.
Els eurodiputats demanen, a més, ampliar el règim de sancions de la UE a qui faciliti campanyes de desinformació o contribueixi a esquivar les restriccions ja en vigor, alhora que condemnen les "llistes negres" de funcionaris, eurodiputats i periodistes elaborades per Moscú amb fins polítics.
Considerant que "aquests atacs" es produeixen en gran mesura "en l'àmbit digital", el Parlament reclama que les grans plataformes assumeixin "la seva responsabilitat" i reforcin els seus mecanismes per frenar la ingerència electoral mitjançant 'bots' i salvaguardar el debat públic, subratllant que la llibertat d'expressió i d'informació són drets que "protegeixen les persones, no les màquines".
Eleccions, mitjans de comunicació i autonomia estratègica
Per blindar els processos electorals, l'informe aposta per tractar les infraestructures electorals com a infraestructures crítiques, aplicar el principi de "coneix el teu donant" a les contribucions polítiques efectuades amb criptomonedes i adoptar mesures específiques davant les ultrafalsificacions malicioses i els anuncis enganyosos.
El document situa igualment com a prioritat la protecció d'uns mitjans de comunicació "lliures i independents" i sol·licita finançament estable a llarg termini que garanteixi la llibertat de premsa i el periodisme d'investigació, a més d'impulsar l'alfabetització mediàtica i en Intel·ligència Artificial entre la ciutadania.
En paral·lel, el Parlament reclama reduir la dependència de la UE de tecnologies controlades per tercers països en àmbits sensibles, amb especial atenció a empreses nord-americanes i equips informàtics xinesos, i proposa una estratègia equilibrada de "compra de productes europeus" per a les inversions en infraestructures crítiques.
Igualment, els eurodiputats demanen enfortir la preparació de la població davant escenaris de crisi mitjançant simulacres periòdics a gran escala i una aplicació d'alerta comuna per a tota la UE. També plantegen que el 24 de febrer, data de l'inici de la invasió russa a gran escala d'Ucraïna, es converteixi en "Dia Europeu de la Preparació".
Metsola: "no ens deixarem intimidar ni dividir"
Després de la votació, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va destacar que l'Eurocambra ha enviat "el senyal més ferm" que serà "implacable en la defensa" de les democràcies europees davant les amenaces i ingerències de l'exterior.
En una compareixença davant la premsa a Estrasburg, Metsola va afirmar que l'adopció de l'informe "no podria ser més oportuna", al coincidir amb el Dia Internacional de la Democràcia i produir-se després d'un atac amb dron a prop de la frontera polonesa i de recents incursions d'altres aeronaves en l'espai aeri europeu.
Segons la presidenta, aquests incidents il·lustren "fins on estan disposats a arribar els actors hostils" i mostren unes amenaces "cada vegada més sofisticades" dirigides "no només a les nostres infraestructures, sinó a les nostres societats, les nostres institucions i la nostra gent".
Metsola va insistir que la defensa del sistema democràtic exigeix "una resposta europea col·lectiva" perquè "la guerra híbrida no s'atura a les fronteres nacionals". "En un moment en què molts intenten sembrar la desconfiança i desestabilitzar-nos, la resposta d'aquest Parlament avui ressona fort i clar: no ens deixarem intimidar ni dividir", va concloure, remarcant que els europeus són "més forts" quan romanen units.