El Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans (JNIM), branca de l'organització terrorista Al Qaeda activa al Sahel, ha afirmat aquest divendres que està darrere d'un atac al nord de Mali en què haurien mort quatre membres del contingent rus Africa Corps, sense que per ara ni les autoritats de Bamako ni el Govern de Moscou hagin ofert una versió oficial del succeït.
En una nota difosa en els seus canals de propaganda, el grup ha assenyalat que "quatre mercenaris de l'Africa Corps --antic Grup Wagner i ara sota control del Ministeri de Defensa rus-- han mort i dos han resultat ferits de gravetat quan el seu vehicle militar va ser afectat per una mina a Taskadewine, als voltants d'Aguelhok".
Al mateix temps, aquesta branca d'Al Qaeda ha reclamat l'autoria d'una altra acció armada contra soldats malians en les proximitats d'Alatona, al sud de Djabaley, al centre del país, sense aportar en aquest cas dades sobre possibles baixes. Aquests atacs s'emmarquen en l'onada d'operacions desencadenades des del 25 d'abril pel grup i pels separatistes tuaregs del Front per a l'Alliberament de l'Azawad (FLA).
Per la seva banda, l'Africa Corps ha informat en les últimes hores que les seves unitats van dur a terme recentment un bombardeig contra "una reunió d'un nombre important de terroristes" a la regió central de Mopti, després d'un altre atac aeri executat dijous contra presumptes milicians a Ségou, també al centre del país, dins de la seva tasca de suport a les Forces Armades de Mali.
Sobre el terreny persisteix un escenari de gran volatilitat, amb xocs armats intermitents, després del clam realitzat a començaments de maig per la filial regional d'Al Qaeda a conformar un "front unit" per enderrocar la junta militar que governa el país des del 2020 i obrir "una transició pacífica i inclusiva", malgrat que dies abans el president de transició, Assimi Goita, havia assegurat que tot estava "sota control".
En l'actualitat, Mali està sota el comandament d'una junta castrense instaurada després dels cops d'Estat d'agost del 2020 i maig del 2021, ambdós encapçalats per Goita, avui cap d'Estat de transició. Des de llavors, les autoritats malianes han estret la cooperació amb Rússia i s'han allunyat dels seus socis occidentals tradicionals, entre ells França, antiga potència colonial al país.