Un tribunal de República Centreafricana (RCA) ha posat en marxa el judici per presumptes crims de guerra i de lesa humanitat contra l'expresident François Bozizé, que viu exiliat a Guinea Bissau des del 2023 i no ha comparegut en la vista. En la causa figuren també com a acusats altres tres antics comandaments de les Forces Armades.
El procés es desenvolupa davant el Tribunal Penal Especial (CPS, per les seves sigles en francès), creat el juny del 2015 amb l'objectiu d'investigar, processar i jutjar les "violacions greus de Drets Humans" comeses al país des del 2003. Aquest òrgan mixt compta amb 25 jutges --tretze centrafricans i dotze internacionals-- i opera amb el suport de Nacions Unides.
La cort va emetre l'abril del 2024 una ordre internacional d'arrest contra Bozizé per crims de guerra i contra la humanitat que haurien estat perpetrats entre el 2009 i el 2013 --en el marc del seu mandat presidencial entre el 2003 i el 2013-- per la Guàrdia Presidencial i les forces de seguretat a la presó i el centre d'entrenament militar de Bossembélé.
Juntament amb l'exmandatari s'asseuen al banc dels acusats tres antics alts responsables militars --Firmin Junior Danboy, Eugène Ngaikosset i Vianney Semndiro--, als quals s'atribueixen delictes d'assassinat, desaparició forçosa i tortures. Tots tres van ser arrestats entre el 2021 i el 2022 i romanen en presó preventiva.
El director regional d'Amnistia Internacional per a l'Àfrica occidental i central, Marceau Sivieude, ha subratllat que l'obertura del procés contra Bozizé "demostra una notable voluntat per part de la CPS per lluitar contra la impunitat i administrar justícia perquè es faci realitat el dret de les víctimes a la justícia i la reparació".
"No obstant això, el fet que Bozizé sigui jutjat in absentia entela considerablement aquest procés judicial. És fonamental que l'expresident sigui detingut, extradit i jutjat en persona", ha assenyalat, abans d'afegir que la cort "només pot complir el seu mandat si les autoritats nacionals i tots els Estats, especialment aquells que acullen sospitosos, cooperen plenament".
En aquesta línia, ha recordat que "més de 30 sospitosos contra els quals el CPS ha dictat ordres de detenció segueixen en llibertat en altres casos". "Tots han de ser detinguts i portats davant el tribunal competent", ha recalcat Sivieude, segons un comunicat difós per Amnistia Internacional.
"L'execució de les ordres de detenció garanteix judicis justos en què víctimes i supervivents poden trobar-se cara a cara amb els acusats, i els acusats tenen l'oportunitat de defensar-se", ha explicat. "I un element crucial: també significa que els qui siguin declarats culpables dels crims més atroços s'enfrontaran a les conseqüències dels seus actes", ha conclòs.