La concessió de la nacionalitat espanyola a l'opositor veneçolà Leopoldo López per part del Govern ha posat el focus sobre una figura jurídica poc habitual però de gran rellevància: la carta de naturalesa.
Aquesta via excepcional permet atorgar la ciutadania en circumstàncies singulars i el seu ús sol estar marcat tant per criteris jurídics com per consideracions polítiques, cosa que la converteix en un instrument discrecional d'alt valor estratègic.
Un mecanisme excepcional i discrecional
La nacionalitat per carta de naturalesa es distingeix de les vies ordinàries, com la nacionalitat per residència, per opció o per possessió d'estat, perquè no existeix un dret automàtic per al sol·licitant.
És a dir, no es requereixen anys d'estada legal a Espanya ni el compliment de terminis reglats: la decisió recau completament en el Govern.
Així, la concessió depèn de l'existència de "circumstàncies excepcionals", un concepte deliberadament ambigu que atorga un ampli marge d'interpretació i que permet a l'Executiu valorar cas per cas cada sol·licitud.
Qui concedeix la nacionalitat i com es formalitza
La carta de naturalesa es concedeix mitjançant reial decret, aprovat en el Consell de Ministres a proposta del Ministeri de Justícia, i la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) li dona validesa oficial. Previsiblement serà aquest dimarts quan el Govern aprovarà en Consell de Ministres la concessió de la nacionalitat espanyola a Leopoldo López
I encara que el procediment comença amb una sol·licitud davant el Ministeri de Justícia, incorpora informes d'altres organismes competents, com el Ministeri de l'Interior, i una anàlisi discrecional que determina si concorren les circumstàncies excepcionals necessàries.
La formalització mitjançant Reial Decret converteix aquest acte en un procediment administratiu excepcional, amb un component polític decisiu que no es dona en les vies ordinàries de nacionalització.
Què es considera "circumstàncies excepcionals"
La llei espanyola no defineix de forma tancada què constitueix una circumstància excepcional, cosa que permet la seva interpretació àmplia.
En la pràctica, s'ha recorregut a la carta de naturalesa en casos de persones amb mèrits extraordinaris en l'esport, la ciència o la cultura; quan existeix un interès nacional per a Espanya; per raons humanitàries en situacions de risc; o quan s'identifiquen vincles rellevants amb Espanya que justificarien la concessió malgrat no complir-se els terminis ordinaris de residència.
El cas de Leopoldo López encaixaria en aquest últim supòsit, amb un fort component polític i humanitari derivat de la seva situació davant del règim veneçolà.
Exemples i antecedents
En els últims anys, diverses persones han rebut la nacionalitat mitjançant aquesta fórmula, reflectint el seu caràcter discrecional i adaptat a situacions concretes. Entre els casos recents destaquen Peter René Pérez, nacionalitzat el febrer de 2025; Lisset Mabel Avilés Buitrago i Sergio Ramírez Guerrero, les concessions dels quals van ser publicades al BOE el juliol de 2025; Steven Moisés Mendoza, inclòs en un Reial Decret del juny d'aquell mateix any; i Asaf Kazimov, beneficiari d'aquesta via el setembre de 2025.
Així mateix, Carlos Fernando Schutze Ramírez i Luciana López Ramírez van obtenir la nacionalitat per carta de naturalesa el 2024, mentre que Edna Imade i Ewart Andrés Marín Hernández van ser inclosos en decrets posteriors del 2024 i el 2025.
Aquests casos mostren com la carta de naturalesa no es limita a perfils mediàtics, sinó que abasta persones amb circumstàncies personals avaluades com a excepcionals, així com a individus la vinculació dels quals amb Espanya o mèrits específics justifiquen la concessió.
Més enllà dels decrets oficials, també existeixen antecedents històrics i mediàtics que il·lustren l'ús discrecional d'aquesta fórmula. Figures públiques com el pianista James Rhodes han rebut la nacionalitat per carta de naturalesa, igual que altres artistes, esportistes o intel·lectuals amb vincles significatius amb Espanya. Segons registres periodístics, noms com Ricky Martin, Mario Vargas Llosa, o els esportistes Serge Ibaka o Ansu Fati han estat esmentats com a beneficiaris d'aquesta via en exercicis anteriors, demostrant la flexibilitat i l'abast estratègic d'aquest mecanisme.
Requisits després de la concessió
Obtenir la nacionalitat per carta de naturalesa no conclou el procés automàticament. Qui la rep ha de jurar o prometre fidelitat al Rei i obediència a la Constitució, renunciar a la seva nacionalitat anterior tret d'excepcions permeses (per exemple, ciutadans de països iberoamericans) i inscriure's en el Registre Civil.
Només aleshores la nacionalitat adquireix plena validesa legal i el beneficiari pot exercir tots els drets i deures d'un ciutadà espanyol.
Comparada amb la nacionalitat per residència, la carta de naturalesa resulta profundament distinta. La via ordinària requereix anys d'estada legal i un compliment rigorós de requisits reglamentaris, mentre que la carta de naturalesa es caracteritza pel seu caràcter discrecional i flexible, sense exigències temporals i amb un criteri polític i jurídic avaluat cas per cas.
Aquesta distinció ressalta la singularitat de l'eina i el seu potencial per respondre a situacions excepcionals o estratègiques.