Hi ha un patró que es repeteix. Una seqüència que ha transcorregut de forma pràcticament mil·limètrica des de l'inici de la guerra entre els Estats Units, Israel i l'Iran. El president dels Estats Units, Donald Trump, anuncia avenços cap al final de la guerra amb Teheran que es llisquen entre suposades ofertes d'un alto el foc, contactes o terminis concrets que el mandatari es treu de la màniga. I, poques hores després, Teheran ho desmenteix.
En les seves ofensives, Trump ha demostrat que es decanta per les operacions llampec. Ho vam veure a Veneçuela, amb la captura exprés al gener del president Nicolás Maduro, però també a l'Iran el juny de l'any passat, quan Whashington va bombardejar tres instal·lacions nuclears de la República Islàmica en un atac que va marcar el final del conflicte armat entre el règim dels aiatol·làs i Israel.
Per això, sembla que aquesta guerra se li està ennuegant, encara més quan els seus socis europeus li han girat l'esquena des de l'inici de l'ofensiva. Tot i així, el mandatari estatunidenc porta des de la primera setmana d'atacs anunciant un final imminent. El 10 de març, a dues setmanes de l'inici de l'ofensiva, Trump va assegurar que la guerra estava "quasi acabada" i va titllar de "petita excursió" un atac que, segons ell, anava "molt per davant del previst".
Però, aquest final anunciat ha estat més retòrica que realitat, amb una successió de terminis, canvis de discurs i desmentiments que, setmana rere setmana, han posat en evidència que el que passa sobre el terreny i en el pla diplomàtic no coincideix amb la narrativa de la Casa Blanca. Aquesta matinada, a les 21.00 hora local (3.00 hora peninsular), Trump oferirà un missatge a la nació des del Despatx Oval de la Casa Blanca, el primer des que va començar la guerra, i amb el qual s'espera que el president estatunidenc ofereixi més detalls sobre els avenços de l'ofensiva.
Iran carrega contra Trump per declaracions "falses i infundades"
Des dels primers dies del conflicte, Trump va vincular l'objectiu de la campanya a impedir que l'Iran tingués armes nuclears i va prometre una durada curta. Ja a principis de març, alts funcionaris de la seva administració van parlar de una campanya que podria durar només setmanes, enfront de projeccions més llargues.
Al llarg de març, Trump i altres membres del seu govern van fer repetides declaracions optimistes. A principis de mes va dir que els avenços militars eren ràpids i que la campanya seria breu. El 19 de març va afirmar que militarment l'Iran estava "gairebé derrotat" i que només quedava resoldre la qüestió de l'estret d'Ormuz. El 23 de març va suggerir, fins i tot, que hi va haver dies de "converses productives" amb l'Iran.
Però, fins i tot aleshores, els seus missatges van oscil·lar entre "ja hem guanyat" i "encara falta feina per fer", cosa que va generar confusió i preguntes sobre si realment existien negociacions o simplement es transmetien desitjos
El que fins ara ha estat potser el missatge més concret de Trump ha aterrat aquest dimarts, quan ha afirmat que els Estats Units podrien acabar la seva campanya militar a l'Iran "dins de dues o tres setmanes". Segons va dir, Washington podria retirar-se sense necessitat d'un acord formal amb Teheran, sempre que s'aconseguissin els objectius militars de desactivar la capacitat nuclear iraniana.
Creuament d'acusacions
El més cridaner és que, hores més tard, el president estatunidenc assegurava a la seva xarxa social Truth que l'Iran havia sol·licitat un alto el foc, assenyalant que Washington ho consideraria "quan l'estret d'Ormuz estigui obert, lliure i clar". "El nou president del règim iranià, molt menys radical i molt més intel·ligent que els seus predecessors, acaba de demanar un alto el foc als Estats Units".
Hores després, el ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araqchi, ha desmentit categòricament la declaració, qualificant-la de "falsa i infundada", deixant en evidència la creixent desconnexió entre les declaracions presidencials i els fets sobre el terreny.
"L'Iran no ha presentat cap proposta d'alto el foc", ha assenyalat Araqchi en una intervenció a la cadena pública IRIB, afegint que el suposat pla de cinc punts atribuït a Teheran són "especulacions dels mitjans" de comunicació.
I és que, lluny del relat presidencial, les autoritats iranianes han rebutjat una vegada i una altra qualsevol afirmació de negociacions directes amb Washington, reconeixent, tanmateix, que països amics com el Pakistan sí que mantenen contactes amb l'Administració Trump. "Per ara la nostra política és continuar resistint i continuar defensant el país. En aquest moment no tenim intenció de negociar i no s'han dut a terme negociacions", va assenyalar el mateix Araqchi fa uns dies.
La diplomàcia iraniana ha estat clara en negar aquestes versions, reiterant la seva intenció de continuar el conflicte fins que consideri satisfetes les seves condicions: un alto el foc que garanteixi que els EUA no tornaran a atacar la regió.
Xoc amb Europa i amenaça a l'OTAN
La inconsistència del relat de Trump no només impacta en el front diplomàtic amb l'Iran, sinó també en les seves relacions amb Europa. Trump ha elevat el to contra els seus aliats al Vell Continent, arribant a afirmar aquest dimecres a The Telegraph que està "més que considerant" la sortida dels Estats Units de l'OTAN.
En la seva crítica, ha arribat a qualificar l'Aliança de "tigre de paper", retreient a països com Alemanya, França o Regne Unit no haver donat suport a l'ofensiva contra l'Iran. La bretxa s'ha ampliat encara més després que països com Espanya i Itàlia hagin vetat l'ús de bases militars nord-americanes per a operacions vinculades al conflicte.
Des de Washington, fins i tot el secretari d'Estat, Marco Rubio, ha plantejat "reavaluar el valor de l'OTAN", evidenciant que la crisi va més enllà de l'escenari bèl·lic.
Els atacs no cessen
La successió d'anuncis, rectificacions i desmentiments dibuixa un patró clar. Mentre Trump insisteix a projectar una imatge de control i de victòria imminent, els fets sobre el terreny i les respostes de l'Iran apunten en la direcció contrària.
Lluny d'encaminar-se cap al seu final, la guerra manté la seva intensitat militar. Aquest mateix dimecres, Israel ha atacat Teheran i Beirut, causant almenys nou morts, mentre l'Iran ha respost amb atacs a Kuwait, Qatar, els Emirats Àrabs Units i Bahrain. A més, Teheran ha llançat la seva major onada de míssils contra Israel des dels primers dies de la guerra, en un moment especialment simbòlic, a les portes de la festivitat jueva de Pesaj.
El balanç humanitari continua agreujant-se. Al Líban, els atacs israelians ja han deixat més de 1.300 morts i prop de 4.000 ferits, entre ells més d'un centenar de nens, segons dades oficials. I en aquest escenari, el relat de Washington apareix cada vegada més desconnectat d'una realitat que, per ara, continua marcada per l'escalada.