Membres de l'oposició i diversos periodistes veneçolans han comunicat aquest diumenge la defunció de Carmen Teresa Navas, mare del pres polític Víctor Hugo Quero. La mort de Quero sota custòdia de l'Estat veneçolà va ser confirmada per les autoritats del país la setmana passada, després de mesos de campanyes en què s'exigien explicacions sobre el seu parador i la seva situació.
"Avui Veneçuela acomiada la senyora Carmen Teresa Navas", ha expressat la líder opositora i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, en un missatge difós a les xarxes socials. En aquest text ha subratllat que "no ha mort només una mare" sinó que "s'ha apagat una dona que va convertir el dolor en coratge i la desesperació en denúncia" després de dedicar "mesos" a rastrejar el parador del seu fill en "presons, tribunals i oficines d'un Estat que li va respondre amb silenci, humiliació i mentida".
Machado ha presentat Navas com "la veu de milers de mares veneçolanes que busquen els seus fills desapareguts, presos, perseguits o assassinats pel règim criminal" i ha apel·lat al "deure moral" de la nació de "recordar el seu nom i el de Víctor", advertint que "un país que oblida les seves víctimes corre el risc d'acostumar-se a l'horror". Per això ha defensat com a "obligació" que "existeixi justícia, memòria i reparació" i que "mai més es repeteixi aquest horror".
Les declaracions de la dirigent opositora es recolzen en un missatge previ de la periodista veneçolana Maryorin Méndez, qui a través de X va informar de la defunció de Navas, d'uns 80 anys, al voltant de les 19.00 hores (13.00 hores a Espanya i Balears).
El director de l'ONG Fòrum Penal, Gonzalo Himiob, també ha retut homenatge a la mare de Quero, a la qual ha descrit com una dona que "va tenir la força immensa d'esperar i lluitar fins al final pel seu fill", destacant igualment que "se'n va, però amb el front alt".
En termes similars s'ha pronunciat l'opositor Leopoldo López, qui amb "profund dolor" ha rememorat com "durant gairebé un any" Navas va visitar "centres penitenciaris, oficines i tribunals buscant respostes" fins a trobar el parador de Quero, al qual ha qualificat com un "home decent, treballador i fill que cuidava la seva mare i va acabar atrapat en un de tants processos arbitraris que han esquinçat famílies veneçolanes senceres".
"Avui no parlem des de la politiqueria ni des de l'aprofitament del dolor aliè. Parlem amb tristesa genuïna, amb llàgrimes contingudes i amb la convicció que Veneçuela no pot acostumar-se a aquestes tragèdies", ha afegit López.
També ha reaccionat l'exdiputat Juan Pablo Guanipa, del partit Primero Justicia, un dels beneficiats per la llei d'amnistia promoguda per la presidenta encarregada de Veneçuela, Delcy Rodríguez. En el seu missatge, després de reclamar el "cessament" de la "repressió contra els veneçolans", ha denunciat que, al seu judici, "per un any" s'hagin "burlat cínicament del dolor d'una mare que buscava el seu fill a les presons de la dictadura".
D'acord amb el servei penitenciari veneçolà, Quero va romandre reclòs a la presó El Rodeo I des de la seva detenció el gener de 2025. Posteriorment, el 15 de juliol va ser traslladat a un hospital militar en "presentar una hemorràgia digestiva superior i síndrome febril agut", morint més tard per una "insuficiència respiratòria aguda secundària a tromboembolisme pulmonar, segons consta en el certificat d'acte de defunció".
La mateixa autoritat penitenciària va indicar que la seva inhumació formal es va dur a terme el 30 de juliol "en compliment dels protocols de llei" i "en absència dels seus familiars". Paral·lelament, el Ministeri Públic veneçolà ha anunciat l'obertura d'una investigació penal sobre la mort de Quero Navas amb l'objectiu d'esclarir els fets "de manera oportuna i imparcial".