El Ministeri d'Exteriors rus, encapçalat per Sergei Lavrov, va carregar aquest dilluns contra la Unió Europea al acusar-la d'"instrumentalitzar els Drets Humans per pressionar Rússia", una actitud que ha qualificat de "cínica" i que, segons sosté, es produeix mentre "la intolerància creix de forma constant" en el bloc europeu, "amb un augment dels casos de racisme i discursos d'odi", i les institucions comunitàries "ignoren i fins i tot toleren la russofòbia".
En una compareixença davant els mitjans, la portaveu d'Exteriors, María Zajarova, va afirmar que "la UE declara obertament els seus esforços per instrumentalitzar els Drets Humans per pressionar Rússia" al comentar l'informe de l'Alta Representant de la UE per Afers Exteriors i Política de Seguretat, l'estoniana Kaja Kallas, sobre Drets Humans i democràcia al món per al 2025, fet públic a finals d'agost.
La representant russa va denunciar que el "nivell de crítica" cap als diferents països no ve determinat "per la situació real, sinó pel grau de lleialtat de cada Estat a la UE", reprotxant a Brussel·les que hagi assumit el "paper il·lusori de (...) 'defensora mundial dels Drets Humans'".
Zajarova va posar com a exemple "la secció sobre Ucraïna, completament ineficaç i, en alguns aspectes, elogiosa: un país sumit en la corrupció, l'anarquia i el neonazisme", que, al seu parer, il·lustra la manca d'imparcialitat del document.
En aquesta línia, va considerar "revelador que Brussel·les ja ni tan sols oculti el seu ús de l'agenda de Drets Humans per interferir obertament en els assumptes interns d'Estats que persegueixen polítiques independents" al admetre, segons va dir, haver destinat recursos importants a "donar suport a la societat civil, mitjans de comunicació, periodistes i activistes en certs països amb l'objectiu d'influir en la seva situació política interna i la seva política exterior".
Respecte a l'apartat sobre Rússia, la portaveu va lamentar que s'hagi elaborat des d'un "enfocament de temps de guerra" que serviria, als ulls de Moscú, perquè la UE "espera aparentment 'justificar' tant les seves flagrant mentides" sobre Rússia com "el seu doble raser" i "el seu encobriment de violacions dels drets" de ciutadans russos dins del bloc.
Crítiques a la situació dels Drets Humans a la UE i els països bàltics
Zajarova va titllar de "particularment cínics" les conclusions de l'equip de Kaja Kallas si es tenen en compte, segons la seva versió, "el context del constant deteriorament de la situació dels Drets Humans a la pròpia Unió Europea i els seus Estats membres".
Per a la portaveu, "la intolerància creix de forma constant" als Vint-i-set, "amb un augment dels casos de racisme i discursos d'odi". En la seva opinió, "les institucions europees ignoren completament, i fins i tot de vegades toleren, la russofòbia, incloent les seves manifestacions més odioses".
La diplomàtica russa va atacar també "el vergonyós fenomen de l'apàtrida en els països bàltics i la privació a la població local de parla russa del dret a l'educació en la seva llengua materna", en referència als centenars de milers de residents sense nacionalitat, sobretot a Estònia i Letònia, on en recuperar la seva independència després de la caiguda de la Unió Soviètica es va restaurar la ciutadania únicament a qui residia allí abans de 1940 i als seus descendents, seguint els principis de continuïtat de l'Estat i 'jus sanguinis'.
Esta decisió va deixar a molts migrants arribats durant el període soviètic en una situació de limbo jurídic, amb estatus com 'ciutadania indeterminada' o 'no-ciutadans', que impliquen importants restriccions en la participació política, absència total o parcial de dret a vot, així com limitacions consulars i per moure's lliurement dins de l'espai Schengen.
Per altra banda, Zajarova va sostenir que, encara que "externament" la Unió Europea "proclama el seu compromís amb els principis de la democràcia i l'Estat de dret", dins de les seves fronteres s'estan prenent mesures "per reprimir qualsevol forma de dissidència, incloent la censura i la prohibició de mitjans de comunicació i actors polítics considerats indesitjables i crítics amb les polítiques actuals de Brussel·les".
A la seva opinió, "amb el pretext de 'garantir la sostenibilitat de la democràcia', els funcionaris europeus treballen per crear un entorn sociopolític controlable, regulant estrictament l'espai informatiu i la voluntat dels ciutadans", referint-se a l'informe conjunt de Bielorússia i Rússia "sobre la situació real dels Drets Humans a Europa, incloent Ucraïna", publicat al juny pels ministeris d'Exteriors de Moscou i Minsk.