No és cap sorpresa que les relacions diplomàtiques entre Espanya i Israel s'han tensat en els últims anys. El reconeixement de Palestina per part del Govern de Pedro Sánchez, les diferències respecte a la guerra a Gaza i l'estira-i-arronsa constant entre el cap de l'Executiu espanyol i el primer ministre Benjamín Netanyahu, són alguns dels elements que han perfilat les friccions entre tots dos països.
Però l'explicació podria transcendir a l'escenari bèl·lic. El professor Ignacio Molina, director del Departament de Ciència Política i Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), ha plantejat una interpretació que connecta part de la visió de Netanyahu sobre Espanya amb la influència intel·lectual del seu pare, l'historiador Benzion Netanyahu.
La tesi, que ha difós en una anàlisi acadèmica a través del seu compte d'X, suggereix que certs elements del pensament del mandatari israelià podrien estar influïts per una lectura històrica heretada sobre l'expulsió dels jueus al segle XV i la Inquisició espanyola.
La influència de l'historiador Benzion Netanyahu
Segons aquesta interpretació, el pare de l'actual primer ministre va desenvolupar una obra centrada en l'estudi de la Inquisició i l'expulsió dels jueus de la Península Ibèrica, defensant la idea que aquests processos van respondre a un antisemitisme estructural en la societat espanyola de l'època.
"La seva obra sosté que els jueus que es van quedar a Espanya es van fer devots cristians, però van ser igualment perseguits per impuresa de sang", assegura Ignacio Molina.
Aquesta visió, considerada controvertida en l'àmbit historiogràfic, hauria marcat, segons exposa el professor Molina, la manera com l'actual primer ministre interpreta determinats gestos o crítiques procedents d'Espanya. Així, Molina sosté que aquesta possible influència familiar ajudaria a explicar una percepció més àmplia d'hostilitat envers Espanya en el discurs polític de Netanyahu, més enllà del conflicte estrictament diplomàtic.
Antisemitisme heretat
En el seu fil de X, l'acadèmic afirma a més que l'enfocament del pare del mandatari israelià hauria contribuït a situar la responsabilitat de la Inquisició “a Espanya: els seus reis i tota la seva societat”, en lloc d'atribuir-la exclusivament a l'Església catòlica.
Molina afegeix que, en determinats discursos internacionals, el primer ministre israelià hauria recorregut a episodis històrics espanyols com a referència de l'antisemitisme, fins i tot en contextos on, segons la seva interpretació, existien altres exemples més recents com el nazisme alemany.
Netanyahu sempre ha sentit un prejudici antiespanyol
El professor també apunta a una possible continuïtat generacional en assenyalar que “aquesta fixació per Espanya l'ha heretada el seu fill Yair”, en referència a missatges de l'entorn familiar del primer ministre. En un d'ells, recorda, es va arribar a al·ludir a la idea de “alliberar Ceuta i Melilla”, en un context polític aliè a l'actualitat diplomàtica.
En la seva conclusió, Molina sosté que “Netanyahu i la seva família sempre han sentit un prejudici antiespanyol”, tot i que matisa que aquest hauria adquirit més visibilitat en l'actual context de tensió política entre Israel i el Govern espanyol.