A Bolívia continuen actius almenys 27 bloquejos a la xarxa viària del país, malgrat l'entrada en vigor de l'estat d'excepció i el discurs optimista del Govern, que ha tancat un pacte amb una de les principals organitzacions implicades en les protestes, la Central Obrera Boliviana (COB).
Aquests 27 punts de tall figuren al portal de Transitabilitat de l'Administradora Boliviana de Carreteres, organisme adscrit al Ministeri d'Obres Públiques, Serveis i Habitatge. La xifra suposa un descens respecte als 40 bloquejos comunicats dissabte i als 47 registrats divendres.
El ministre d'Obres Públiques, Mauricio Zamora, ha subratllat que els talls s'han reduït en almenys un 60% enfront del centenar que es va comptabilitzar en el moment més intens de la crisi.
"Seguint el mandat del President i amb el compromís de retornar la tranquil·litat a les famílies bolivianes, avançarem units fins a recuperar la normalitat a tot el territori nacional", ha assenyalat Zamora en un missatge difós a les xarxes socials.
Després de l'entesa amb la COB, altres organitzacions com la Federació Sindical Única de Treballadors Camperols de La Paz Túpac Katari i la Federació Departamental de Dones Camperoles Indígenes Originàries de La Paz Bartolina Sisa han anunciat una pausa en les mobilitzacions i la celebració d'un ampliat extraordinari d'emergència dilluns a La Paz.
En aquesta assemblea es donaran cita delegats de les 20 províncies per revisar la situació interna de l'organització, valorar la conjuntura nacional i departamental i definir resolucions en defensa de la unitat i la institucionalitat del sector, segons han indicat.
El comunicat d'aquestes organitzacions rebutja l'acord subscrit entre l'Executiu i la COB, signat igualment per la Confederació Sindical Única de Treballadors Camperols de Bolívia (CSUTCB), en considerar que es va adoptar sense consultar prèviament les bases provincials.
"Tot es va resoldre a porta tancada. Van anar a negociar sense la nostra participació i sense el nostre consentiment, amb l'argument de tractar la situació dels nostres germans detinguts, que són la gran majoria de les províncies, mai ens van demanar les nostres llistes de detinguts, ni ens van preguntar què exigíem, ni quines eren les nostres prioritats envers els nostres detinguts, presos, cautelats, ferits i morts", argumenta el text.
L'Assemblea recolza l'estat d'excepció
En paral·lel, la nit de dissabte l'Assemblea Legislativa Plurinacional de Bolívia va donar el vistiplau al Decret Suprem 5636 del president Rodrigo Paz, que declara l'estat d'excepció, després d'una extensa sessió marcada per les crítiques al vicepresident Edmand Lara, que s'havia manifestat en contra de la mesura.
El decret va quedar convalidat a les 2.36 hores de la matinada —8.36 hores a l'Espanya peninsular— amb una folgada majoria de dos terços, després de diverses objeccions de procediment i en un clima de forta tensió política.
Les primeres intervencions es van centrar en el vicepresident i president de l'Assemblea, Edman Lara, que va obrir la sessió quan encara faltaven diversos diputats, incorporats de forma paulatina. Lara va defensar la necessitat de convocar l'Assemblea dins de les 24 hores següents a la publicació del decret presidencial. "Jo no estic d'acord amb l'estat d'excepció; tanmateix, estic obligat a complir la llei", va afirmar.
Quan els grups Libre i APB Súmate s'inclinaven ja per donar suport a la mesura i assegurar així la majoria necessària, Lara va abandonar el ple al·legant un malestar físic, gest que també va generar retrets.
La sessió va acabar amb un minut de silenci en memòria de les més de 20 persones mortes durant els 52 dies de protestes i bloquejos convocats per exigir la renúncia del president Paz i oposar-se a les seves polítiques neoliberals.
L'Executiu sosté que bona part de les reivindicacions socials han estat ateses mitjançant el diàleg i diferents acords, per la qual cosa interpreta que els talls que encara es mantenen obeeixen sobretot a motivacions polítiques.