El Perú travessa aquest dimecres unes eleccions generals, encara sense resultats definitius, on la fragmentació del vot i el lent avanç del seu recompte estan prolongant la incertesa política a tot el país. Amb més del 90% de l'escrutini completat, Keiko Fujimori, filla de l'expresident Alberto Fujimori, s'ha consolidat com la candidata més votada, amb al voltant del 17% dels suports, molt lluny, tanmateix, de la majoria absoluta necessària per evitar una segona volta.
La gran incògnita ha estat durant dies qui l'acompanyarà en aquesta segona ronda. Amb els resultats encara en l'aire, l'esquerrà Roberto Sánchez ha aconseguit imposar-se per un estret marge al conservador Rafael López Aliaga gràcies al vot rural, que arriba més tard al recompte oficial.
Unes eleccions travessades per la fragentació
El primer tret definitori d'aquestes eleccions ha estat la seva extrema fragmentació. Fins a 35 candidats han concorregut als comicis, reflex d'un sistema polític profundament debilitat. Cap no ha aconseguit superar el 20% dels vots, escenari que obliga a una segona volta prevista per al juny.
A aquesta cita hi concorrerà amb total certesa Fujimori, hereva del pensament del seu pare, amb un programa centrat en la seguretat. Per als seus seguidors, representa una aposta per l'ordre institucional i l'estabilitat econòmica. Per als seus detractors, encarna la continuïtat d'un model polític associat al fujimorisme i a les seves controvèrsies històriques.
I si els resultats avancen en aquest sentit, al davant hi hauria Roberto Sánchez, exministre, esquerrà i proper a l'expresident Pedro Castillo. El candidat de la coalició Juntos por el Perú ha guanyat terreny a mesura que avança el recompte oficial, consolidant-se com la principal referència de l'esquerra en aquesta fase del procés electoral i posant en qüestió l'avantatge inicial d'altres aspirants conservadors.
Entre les seves propostes, destaca la major representació de l'anomenat “Perú profundo”, amb especial èmfasi en les zones rurals i andines, que considera històricament marginades pel sistema polític centralista. En la jornada d'aquest dimecres, l'aspirant presidencial ha instat que s'acatin sense qüestionaments els resultats de les eleccions.
Caos logístic, meses sense obrir i vot estès
I és que la missió d'observació de la Unió Europea al Perú ha conclòs que les eleccions del passat diumenge van ser transparents, descartant l'existència de frau que han suggerit alguns candidats.
En la presentació de l'informe preliminar, la cap de la missió, l'eurodiputada Annalisa Corrado, ha assegurat que no existeixen “elements objectius” que donin suport a les denúncies d'irregularitats en el procés electoral. Tot i que ha reconegut “greus problemes” en la distribució del material, ha subratllat que aquests no afecten la integritat del resultat.
L'Oficina Nacional de Processos Electorals (ONPE), a través del seu cap Piero Corvetto, va reconèixer durant la jornada electoral d'aquest diumenge 12 d'abril que no es van arribar a instal·lar 211 meses de votació, cosa que va afectar directament 63.300 electors que no van poder anar a votar amb normalitat fins aquest dilluns, motiu pel qual l'escrutini s'està allargant.
El fantasma del frau
En aquest context, el candidat ultraconservador de Renovación Popular, Rafael López Aliaga, que frega el tercer lloc després d'haver estat superat per Roberto Sánchez, ha denunciat un suposat frau electoral, arribant a convocar mobilitzacions i a exigir l'anul·lació dels comicis.
Així, ha liderat en les últimes hores una concentració davant la seu del Jurado Nacional de Elecciones (JNE) a Lima. Des d'allí ha donat a les autoritats un termini de 24 hores per invalidar els comicis i convocar una nova cita amb les urnes, en el context de les seves denúncies de suposat frau electoral.
Entre Sánchez i López Aliaga amb prou feines hi ha 26.000 vots de diferència, marge que decidirà qui es classifica per a la segona volta del 7 de juny, en la qual s'enfrontarà a la candidata de Fuerza Popular, que es presenta per quarta vegada a la Presidència.
En el seu últim intent, el 2021, Fujimori va perdre per un estret resultat davant de Pedro Castillo. Aquest dilluns, després del tancament dels col·legis electorals, Sánchez va anar a visitar-lo a la presó de Barbadillo, on l'exmandatari compleix una condemna d'onze anys per l'intent d'autogolp de 2022.
La ONPE situa per la seva banda a Sánchez amb el 12,05% i per López Aliaga amb l'11,8%.
El paper del vot rural i el tomb de l'escrutini
Un dels factors determinants en aquestes eleccions ha estat el pes creixent de l'anomenat “Perú profund”, que ha reconfigurat el mapa electoral a mesura que avançava l'escrutini. La consolidació de Roberto Sánchez en els primers llocs s'explica, en gran mesura, pel desfasament temporal del recompte a les zones rurals, on el vot sol processar-se amb més lentitud, però també pel seu arrelament en sectors populars i regions perifèriques del país, tradicionalment menys visibles en els grans centres urbans.
Aquest avanç progressiu ha anat alterant l'equilibri inicial de la contesa, que en les primeres hores de l'escrutini estava dominat per candidatures amb més fortalesa en ciutats com Lima. A mesura que s'incorporava el vot de l'interior, el panorama s'ha anat desplaçant cap a una fotografia molt més fragmentada i volàtil, on les diferències s'estrenyen i els lideratges es reordenen.
El resultat final apunta a un escenari políticament molt tensionat, en què conviuen una dreta competitiva però profundament dividida, una esquerra que recupera impuls des de les regions de l'interior, i un electorat que torna a evidenciar una fractura territorial i social persistent.
En aquest context, l'eventual segona volta transcendeix la simple elecció d'un president. El que està en joc és la definició del rumb institucional del país en un moment d'elevada desconfiança i desgast polític acumulat.
Més enllà dels noms propis, la qüestió central és si el Perú aconseguirà tancar el procés electoral amb una percepció suficient de legitimitat o si, per contra, les tensions, retards i acusacions creuades acabaran aprofundint una crisi que ja s'arrossega des de fa anys i que amenaça de tornar-se estructural.
Històrics que es queden fora del nou Congrés
A més de l'elecció presidencial, els peruans han decidit la composició del nou Congrés, que recupera la bicameralitat, així com cinc escons al Parlament Andí. Amb el recompte encara en marxa, les dades provisionals apunten que diverses figures i partits tradicionals es quedaran sense escó.
Diverses formacions no han assolit el llindar mínim del 5% dels vots i, per tant, perdran tota representació parlamentària. Entre elles es troben històrics com Alianza para el Progreso, Podemos Perú o Somos Perú, que sumaven en conjunt fins a 39 diputats en la legislatura sortint.
Acción Popular, que comptava amb deu congressistes, també quedarà fora del pròxim període legislatiu, igual que Perú Libre, que no ha aconseguit superar la barrera exigida per mantenir presència a la nova Cámara.