Perú celebra aquest diumenge unes eleccions generals marcades per la màxima fragmentació política de la seva història recent, amb més de 27 milions de ciutadans cridats a les urnes per elegir el que serà el seu novè president en tot just una dècada. La cita electoral arriba en un context de desgast institucional i desafecció ciutadana, amb un total de 35 candidats en lliça, una xifra sense precedents al país.
L'elevada dispersió del vot fa pràcticament inevitable una segona volta, prevista per al 7 de juny, ja que cap aspirant sembla en condicions de superar el 50% necessari per guanyar en primera ronda.
Una dècada d'inestabilitat política
El procés electoral es produeix després de deu anys de profunda crisi política, en què el Perú ha encadenat governs febles, destitucions i escàndols de corrupció. En aquest període, quatre expresidents han estat processats o empresonats, entre ells Alejandro Toledo, Ollanta Humala o Pedro Castillo, aquest últim condemnat després del seu intent fallit de dissoldre el Congrés el 2022.
Aquest escenari ha erosionat la confiança en les institucions. Segons diversos estudis, vuit de cada deu peruans consideren que la majoria dels polítics són corruptes, en un país on el vot és obligatori però l'abstencionisme continua sent significatiu a causa de factors econòmics i geogràfics.
Fujimori parteix com a favorita en un tauler fragmentat
En aquest context, la candidata de Fuerza Popular, Keiko Fujimori, apareix com la principal favorita en les enquestes. Filla de l'expresident Alberto Fujimori, concentra gran part del vot conservador i parteix amb avantatge en un escenari on cap candidat supera el 20% d'intenció de vot.
La seva principal fortalesa rau en la cohesió de l'anomenat “fujimorisme”, enfront d'una esquerra fragmentada i d'una oferta política molt dispersa. Tot apunta que serà present en una eventual segona volta, tot i que continua sent incert qui serà el seu rival.
Entre els possibles contendents destaquen perfils també conservadors com l'empresari Rafael López Aliaga o el presentador Carlos Álvarez, que ha guanyat terreny en la recta final amb un discurs antisistema.
Gir conservador en l'electorat
Un dels elements més rellevants d'aquestes eleccions és el avanç del vot conservador, que ha crescut de forma notable en els últims anys. Factors com la inseguretat, la immigració o la crisi institucional han afavorit aquest desplaçament ideològic.
Aquest gir es tradueix en una major presència de candidats de dretes a la part alta de les enquestes, mentre que les opcions progressistes arriben debilitades després del desgast del govern de Pedro Castillo.
Economia sòlida malgrat la crisi política
Malgrat la inestabilitat institucional, el Perú manté una situació econòmica relativament sòlida, amb un creixement proper al 3% i una inflació continguda. El país s'ha consolidat com un actor rellevant en el comerç internacional, amb una economia oberta i forta presència en sectors estratègics com la mineria.
El coure, del qual el Perú és un dels principals productors mundials, continua sent un dels pilars econòmics, especialment en un context global marcat per la demanda tecnològica i energètica.
No obstant això, els experts adverteixen que la incertesa política ha limitat el potencial de creixement i podria començar a afectar l'estabilitat institucional si es perllonga.
Divisió territorial i nova arquitectura política
Una altra de les claus del procés electoral és la bretxa entre Lima i les zones rurals, especialment al sud andí, on històricament ha predominat el vot progressista. Tanmateix, les noves generacions estan mostrant comportaments més volàtils i menys ideologitzats.
A més, aquestes eleccions marquen el retorn a un sistema bicameral, amb la incorporació d'un Senat, cosa que modifica l'equilibri institucional i reforça el poder legislatiu en un país que busca estabilitat després d'anys de crisi.
Un resultat obert
Amb un electorat dividit, una oferta política sense precedents i una forta desconfiança cap a la classe dirigent, el Perú afronta unes eleccions decisives per al seu futur immediat.
El resultat no només determinarà el pròxim Govern, sinó també la capacitat del país per tancar una etapa d'inestabilitat crònica i recuperar la confiança en les seves institucions.