El Ministeri d'Afers Exteriors del Perú ha aclarit aquest dissabte que el recent pronunciament del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, relatiu a la situació de l'expresident Pedro Castillo, no té caràcter obligatori i no modifica en cap cas les resolucions ja adoptades per les autoritats del país.
En una nota oficial, la Cancelleria peruana ha delimitat l'abast jurídic del document difós per aquest mecanisme de l'ONU sobre l'exmandatari i ha remarcat la naturalesa de les opinions que emet aquest grup, l'objectiu del qual és "promoure el diàleg i la cooperació internacional en matèria de Drets Humans".
Així, Exteriors ha detallat que el grup esmentat "és un Procediment Especial del Consell de Drets Humans de (l'ONU), integrat per professionals independents que, en el marc del mandat conferit per aquest òrgan, examinen comunicacions individuals i formulen opinions i recomanacions dirigides als Estats".
Tot seguit, el Ministeri ha puntualitzat que, "conformement al Dret Internacional Públic, les opinions del Grup de Treball constitueixen pronunciaments emesos per un mecanisme de supervisió no jurisdiccional".
Per això, ha insistit que "les seves opinions no tenen la naturalesa jurídica d'una sentència internacional, no constitueixen decisions jurisdiccionals obligatòries i no produeixen, per si mateixes, efectes directes en l'ordenament jurídic intern i, per tant, no modifiquen les decisions que adoptin les autoritats nacionals competents".
Aquest posicionament es coneix després que el Grup de Treball de l'ONU sobre la Detenció Arbitrària conclogués aquest dijous que la detenció de l'expresident Pedro Castillo, realitzada en el marc d'una investigació per un presumpte intent de cop d'estat el desembre del 2022, va ser "arbitrària" i reclamés la seva alliberació immediata.
Segons els especialistes de l'ONU, l'arbitrarietat de la detenció rau en el fet que vulneraria els articles 3, 9, 10 i 11 de la Declaració Universal de Drets Humans —drets a la llibertat, a no ser detingut arbitràriament, a un tribunal independent i a la presumpció d'innocència— i els articles 9 i 14 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que subratllen el dret a la llibertat i la igualtat davant els tribunals.
Recolzant-se en aquest informe, Castillo va reclamar divendres la seva posada en llibertat, sostenint que aquesta "històrica decisió" confirma "de manera inequívoca" que el seu ingrés a presó mancava de sustento i que l'Estat peruà "va violar flagrantment" els seus Drets Humans.
L'exmandatari també ha fet una crida a "tots els organismes nacionals i internacionals de protecció dels Drets Humans, així com a les instàncies de l'administració de justícia del Perú" a acatar "immediatament" i aplicar "el que disposa aquesta instància de les Nacions Unides", advertint que, si s'ignora, se situa l'Estat peruà "en una condició d'oberta rebel·lia i de vulneració del dret internacional".
Castillo compleix una condemna d'onze anys de presó per delictes de rebel·lió relacionats amb l'intent fallit d'autocop d'Estat de desembre del 2022, quan va intentar dissoldre el Congrés i convocar una assemblea constituent en resposta al bloqueig del Legislatiu a les seves iniciatives legislatives. A més d'aquesta pena, afronta un altre procés per presumpta corrupció i per encapçalar una suposada organització criminal.