La guerra a l'Iran ha obert una nova esquerda en la relació entre els Estats Units i els seus aliats europeus. El president estatunidenc, Donald Trump, ha afirmat aquest dimecres que està “més que considerant” la sortida de l'OTAN, aprofundint en les seves crítiques cap als socis de l'Aliança per no donar suport a Washington en el conflicte.
En una entrevista amb el diari Telegraph, Trump ha assegurat que sempre va saber que era “un tigre de paper”, qüestionant el valor estratègic de l'organització davant dels desafiaments actuals, especialment la guerra a l'Orient Mitjà i el control de l'estret d'Ormuz. Però, com hauria de procedir Washingtonsi si vol abandonar l'Aliança?
El procediment legal per retirar-se de l'OTAN
Més enllà de la retòrica política, la sortida dels Estats Units de l'OTAN estaria regulada pel Tractat de l'Atlàntic Nord, més concretament pel seu article 13, que estableix:
“Després que el Tractat hagi estat en vigor durant vint anys, qualsevol Part podrà deixar de ser-ho un any després que la seva notificació de denúncia hagi estat lliurada al Govern dels Estats Units d'Amèrica, el qual informarà els Governs de les altres Parts del dipòsit de cada notificació de denúncia.”
Què significa? Que els Estats Units haurien de presentar una notificació formal de sortida al seu propi Govern, que actua com a dipositari i comunica la decisió a la resta dels membres, i esperar 12 mesos abans que la retirada sigui efectiva.
Durant aquell any, les seves obligacions de defensa i cooperació romandrien actives, inclosa la clàusula de defensa col·lectiva que compromet els membres a respondre davant un atac armat contra qualsevol d'ells. Aquest marc converteix la sortida en un procés planificat i supervisat, no en un acte sobtat.
Quines implicacions financeres tindria la seva sortida?
La retirada nord-americana tindria importants conseqüències econòmiques i estratègiques. Actualment, els Estats Units aporten prop del 70% del pressupost operatiu de l'OTAN, cobrint despeses administratives, contribucions a missions conjuntes i infraestructura compartida.
Durant l'any de transició, aquestes responsabilitats seguirien vigents i l'Aliança hauria de reorganitzar les seves estructures de comandament, desplegaments estratègics i sistemes d'intel·ligència compartida sense el suport nord-americà. Això obligaria els països europeus a incrementar la seva despesa en defensa i a desenvolupar noves capacitats per compensar l'absència del principal garant de l'organització.
Impacte geopolític
La sortida dels Estats Units també tindria conseqüències estratègiques immediates. Potències com Rússia i la Xina podrien interpretar la sortida com una oportunitat per augmentar la seva influència a Europa i l'Orient Mitjà, intensificant la competència estratègica en regions crítiques.
L'OTAN, sense el seu principal garant, perderia part de la seva capacitat dissuasiva global i es veuria obligada a centrar-se en la seguretat interna europea, amb abast limitat davant de desafiaments internacionals.
Tot i que l'amenaça de Trump sorgeix en el context de la guerra a l'Iran i la manca de suport europeu, el procés de sortida de l'OTAN està clarament definit pel tractat i requereix notificació formal i un any de transició, durant el qual els compromisos romanen actius.
La possibilitat que els Estats Units abandoni l'Aliança introdueix un nivell d'incertesa estratègica i geopolítica que podria redefinir l'equilibri global, deixant Europa davant la difícil tasca d'assumir més responsabilitats en defensa mentre Washington avalua el seu paper dins de l'OTAN.