A pocs dies de les eleccions presidencials peruanes del 12 d'abril de 2026, el panorama polític reflecteix una profunda fragmentació i una enorme incertesa entre els votants. Segons els sondejos més recents, publicats abans que entri en vigor el silenci electoral obligatori, tres candidatures emergeixen amb força, tot i que cap amb opcions clares de guanyar en la primera volta, obrint la porta a un balotatge el 7 de juny.
Keiko Fujimori, filla d'Alberto Fujimori
Al capdavant de les preferències se situa Keiko Fujimori, líder de Fuerza Popular (FP) i figura política coneguda al Perú des de fa dècades pel seu paper en l'escena pública i el seu vincle familiar amb l'expresident Alberto Fujimori. Amb al voltant de 14,5 % d'intenció de vot, Fujimori encapçala les medicions en un context dominat per la dispersió electoral i un electorat dividit.
La seva candidatura capitalitza part del vot conservador i dels qui busquen ordre i continuïtat, tot i que també s'enfronta al rebuig d'un sector significatiu de ciutadans crítics amb el llegat fujimorista.
Carlos Álvarez, abanderat de País per a Tots
Darrere de Fujimori, el presentador de televisió convertit en polític Carlos Álvarez, abanderat de País per a Tots, ha experimentat un notable avanç en les enquestes, situant-se al voltant del 10 % de suport. Álvarez representa una alternativa amb més perfil mediàtic que polític tradicional, atraient votants desencantats amb els partits clàssics i oferint un discurs pragmàtic que busca connectar amb sectors amplis de l'electorat.
Rafael López Aliaga, candidat de Renovación Popular
En tercer lloc figura Rafael López Aliaga, exalcalde de Lima i candidat de Renovación Popular, amb al voltant del 9,9 % de suport. Tot i que en moments anteriors de la campanya va arribar a superar el 13 %, les últimes medicions mostren una desacceleració del seu suport, reflex de la volatilitat de la contesa i de la intensa competència pels vots conservadors.
L'elevat nombre d'aspirants, 35 candidats en total, ha tingut un impacte evident sobre la claredat del mapa electoral. Prop d'un terç de l'electorat es declara indecís, segons les enquestes, cosa que confirma l'existència d'un sector ampli de votants sense una preferència definida a pocs dies de la cita amb les urnes.
Aquesta situació fa preveure que cap candidat obtindrà la majoria absoluta necessària per proclamar-se president en la primera volta, per la qual cosa el país s'encamina gairebé amb tota probabilitat a una segona volta el 7 de juny, amb un escenari molt obert per definir aliances i estratègies.
Altres candidats
Els altres candidats també han buscat posicionar-se en diferents parcel·les de l'espectre polític. Figures com Alfonso López Chau (Ara Nació) i Jorge Nieto (Partit del Bon Govern) han captat certa atenció pels seus perfils moderats i propostes de gestió pública, mentre que forces progressistes com Junts pel Perú, amb Roberto Sánchez al capdavant, busquen consolidar suports vinculats a temes socials i de drets.
A més de la pugna presidencial, el nou Congrés bicameral —format després de la restitució del Senat, suprimit des de la dècada de 1990— també jugarà un paper determinant en la pròxima etapa política. Tot i que s'espera que la cambra restituïda sigui menys fragmentada que en processos anteriors, els canvis en els requisits de representació podrien deixar fora sectors que abans tenien veu parlamentària, modificant la correlació de forces polítiques a Lima.