El president de Bolívia, Rodrigo Paz, ha signat aquest dilluns una nova llei avalada pel Parlament que reforça les atribucions de l'Executiu per decretar estats d'excepció i autoritza el desplegament de les Forces Armades en plena onada de protestes i greus disturbis que sacsegen el país des de fa gairebé 40 dies.
La normativa estipula que cada estat d'excepció haurà d'aprovar-se mitjançant decret, en el qual es detalli el seu àmbit territorial, el període de vigència, les mesures extraordinàries que es podran aplicar i les institucions encarregades de posar-les en marxa.
El text legal, que va rebre el suport de l'Assemblea Legislativa el dia anterior i que ja havia passat el tràmit del Senat, fixa a més una durada màxima de 90 dies, prorrogable únicament si així ho autoritza la pròpia Cambra.
En termes pràctics, la llei amplia el marge de maniobra del president, Rodrigo Paz, per declarar l'estat d'excepció i facilitar l'ús de les Forces Armades en la contenció de les mobilitzacions, que des de fa més d'un mes mantenen assetjada la regió de la capital, La Paz, per reclamar la sortida del cap d'Estat.
"Promulgo aquesta norma perquè està sota la lògica de defensar les grans majories enfront d'aquells que ens volen atacar i irrompre aquest procés democràtic, aquest procés constitucional", ha expressat el president Paz després de signar la legislació.
Paz ha cridat així mateix a "progressar" i a impulsar el creixement de l'economia boliviana, però situant la seguretat com a prioritat. "Si algú entra a casa teva, si algú viola la teva filla, si algú et roba, tu li demanes a l'Estat que et protegeixi i l'Estat ha d'actuar per protegir els bolivians i bolivianes", ha argumentat.
"No pot haver-hi bolivians de primera i de segona. No pot haver-hi bolivians que estiguin per sobre de la llei, per sobre de la nostra democràcia i la nostra Constitució. No pot haver-hi bolivians que perquè tinguin recursos del narcoterrorisme puguin canviar decisions de diferents organitzacions o bloquejar decisions de diferents organitzacions del nostre país", ha agregat.
El mandatari ha advertit a més que "la seguretat està en perill quan el narcoterrorisme" o "les prioritats de certs sectors que no són favorables" a la democràcia, la Constitució i el "desenvolupament lliure de la pàtria", s'anteposen als interessos del conjunt de la societat boliviana.
"Em sorprèn que hi hagi autoritats o alguns portaveus d'algunes organitzacions polítiques que davant la violència de forces del narcoterrorisme, amb armes de foc, atacant la societat civil, atacant l'Estat representat en la nostra Policia Nacional, es preocupin més perquè hi hagi hagut confrontació entre civils", ha qüestionat, reclamant suport per a les forces de seguretat.
Aquest dilluns es compleixen 39 dies des de l'inici de les grans manifestacions a La Paz, que s'han anat estenent progressivament a altres zones del país, amb xocs amb la Policia i l'aixecament de prop de cent bloquejos, la majoria a La Paz i Cochabamba, feu polític de l'expresident Evo Morales.
A la vaga indefinida llançada per la Central Obrera Boliviana (COB), el principal sindicat del país, s'han sumat talls de carretera protagonitzats, en part, per organitzacions camperoles i rurals.
En un primer moment, les protestes se centraven a reclamar millores en les condicions de vida i de treball en diferents sectors, en un context de profunda crisi social i econòmica que arrossega Bolívia des de fa anys. No obstant això, amb el pas de les setmanes, els manifestants han passat a exigir com a condició irrenunciable la dimissió de Paz.