L'Executiu rus ha avisat aquest dimecres que podria suspendre de forma unilateral o recórrer els acords energètics signats amb Armènia el 2013 —que abasten gas, petroli, productes refinats i diamants— en cas que Erevan mantingui el seu actual rumb d'adhesió a la Unió Europea.
Aquest mateix dia, l'Ambaixada de Rússia a Erevan va lliurar a les autoritats armènies un document oficial del ministre d'Energia, Sergei Tsivilev, en què es detalla aquesta postura, segons ha explicat la portaveu d'Exteriors, Maria Zajarova, en un comunicat.
Moscou ha subratllat que, gràcies a aquest pacte ratificat el desembre del 2013, Armènia va quedar alliberada del pagament d'aranzels d'exportació sobre productes petrolífers, gas i diamants. Rússia subministrava aquests recursos per cobrir la demanda interna armènia, però vetava expressament la seva reexportació a altres mercats.
Des del Kremlin insisteixen que els actuals lliuraments d'energia i diamants a Armènia suposen un cost per a Rússia. "Els beneficis que reben els armenis sempre són a costa d'altres. No és una cosa que caigui del cel. És a costa de Rússia", ha afirmat el portaveu presidencial, Dimitri Peskov.
"El poble armeni és el nostre poble germà. Aquest país és germà, ho ha estat i ho continuarà sent, però (...) cal anomenar les coses pel seu nom. Aquesta és la nostra ajuda als armenis", ha afegit, d'acord amb l'agència Interfax.
Peskov ha suggerit que l'import del gas que Rússia vengui a Armènia en el futur podria encarir-se, encara que ha matisat que es tracta d'una qüestió "corporativa".
En una reunió celebrada a començaments d'abril, el president rus, Vladímir Putin, va traslladar al primer ministre armeni, Nikol Pashinián, que el gas rus se subministra a Armènia a 177,5 dòlars per cada mil metres cúbics, enfront dels aproximadament 600 dòlars per cada mil metres cúbics que es paguen a Europa.
El portaveu del Kremlin també ha indicat que, per ara, no hi ha plans per a una nova trobada entre Putin i Pashinián.