La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha confirmat aquest dimecres que el ministre d'Exteriors, Roberto Velasco Álvarez, ha mantingut converses amb la nova mandatària de Perú, Keiko Fujimori, amb la finalitat d'avançar cap a la normalització de les relacions diplomàtiques entre ambdós països.
El Govern peruà va decidir trencar els llaços bilaterals al novembre de 2025, després que Mèxic concedís asil a la seva Ambaixada a Lima a l'ex primera ministra Bettsy Chávez, acusada de ser coautora de l'intent de cop d'Estat de l'expresident Pedro Castillo a finals de 2022.
"El secretari de relacions Exteriors va parlar personalment amb la presidenta de Perú i estem avançant (...) perquè la persona que està a la nostra Ambaixada, que avui està resguardada per Brasil, se li pugui donar el salvoconducte per venir a Mèxic. Anem a veure com es desenvolupa això", ha assenyalat en declaracions a la premsa, en referència al cas de Chávez.
Sheinbaum ha insistit que la nova presidenta peruana és conscient que Mèxic manté una "posició" crítica davant la condemna de més de onze anys de presó imposada a l'expresident Castillo pel seu intent fallit d'autogolpe.
"És una posició que nosaltres hem establert, però més enllà d'això, no volem la ruptura de les relacions. En aquest marc és que s'està parlant i espero que aviat puguem donar més notícies", ha remarcat la cap de l'Estat mexicà.
En el seu moment, la Secretaria de Relacions Exteriors de Mèxic va rebutjar la decisió de Lima de donar per acabats els vincles diplomàtics, al considerar en un comunicat que es tractava d'una reacció "excessiva i desproporcionada" davant un "acte legítim i ajustat al Dret Internacional".
"Mèxic reafirma, com ha estat reconegut per l'Assemblea General de Nacions Unides, que l'atorgament d'asil no pot ser considerat un acte inamistós per cap altre Estat", va subratllar llavors la diplomàcia mexicana, recordant que ambdós països són part de la Convenció sobre Asil Diplomàtic de 1954.
Les autoritats peruanes, per la seva banda, van descartar qualsevol intervenció a l'Ambaixada de Mèxic a Lima, allunyant la possibilitat d'una operació similar a la realitzada per Equador a l'abril de 2024, quan forces policials i militars van irrompre a la legació mexicana a Quito per detenir l'exvicepresident equatorià Jorge Glas.
"Perú és un país respectuós amb el Dret Internacional i una acció d'aquest tipus no està prevista en cap norma del Dret Internacional", va afirmar l'exministre d'Exteriors Hugo de Zela durant una compareixença davant dels mitjans.
Malgrat això, l'aleshores president peruà José Jerí va ordenar l'expulsió de l'encarregada de l'ambaixada de Mèxic a Lima, Karla Onela. "Va ser informada avui pel canceller que té un termini perentori per abandonar el nostre país", va indicar a les seves xarxes socials.