El president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a intensificar les seves advertències contra l'Iran aquest dilluns, assegurant que podria “aniquilar” les seves centrals elèctriques, pous petrolífers i l'illa de Kharg, principal punt d'exportació de cru del país, i fins i tot “possiblement, plantes dessalinitzadores”, en cas que ho consideri necessari.
Malgrat el to amenaçador, Trump ha subratllat que actualment es manté un diàleg “seriós” amb el nou règim iranià, al qual ha descrit com “més raonable” que l'anterior, i ha qualificat com a “probable” la possibilitat d'arribar a un acord amb Teheran.
Precisament, en una entrevista amb el diari britànic Financial Times, el president nord-americà ha manifestat anteriorment la seva intenció d'"apoderar-se del petroli de l'Iran", cosa que podria passar per apoderar-se de l'illa iraniana de Kharg, punt de sortida de la major part de les exportacions d'hidrocarburs del país.
La Unió Europea reforça la pressió sobre Teheran
Mentre els Estats Units combina amenaces i diàleg, la Unió Europea ha prolongat un any més les seves sancions contra l'Iran, fins a l'abril de 2027, per violacions de drets humans.
Les mesures afecten actualment a 262 individus i 53 entitats, i inclouen la prohibició de viatjar a Europa i la congelació d'actius. A més, es prohibeix a ciutadans i empreses europees proporcionar fons als sancionats i es restringeix la exportació d'equips que puguin ser usats en la repressió interna o per vigilar telecomunicacions.
Aquestes sancions, actives des del 2011, es van endurir després de la repressió de les protestes per la mort de Mahsa Amini el 2022 i es van ampliar el gener del 2026 després de noves protestes socials que van deixar milers de morts.
Aquell mateix mes, la UE va incloure la Guàrdia Revolucionària iraniana en la seva llista d'organitzacions terroristes, juntament amb grups com Al Qaeda, Hamàs o Daesh, segons va destacar la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas.
Iran debat la seva sortida del Tractat de No Proliferació Nuclear
En paral·lel, el Parlament iranià ha començat a debatre la possibilitat que el país abandoni el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP), acord al qual es va adherir el 1970 i que compromet els signants a no desenvolupar armes nuclears i permetre inspeccions de l'agència nuclear de l'ONU.
El portaveu del Ministeri d'Exteriors iranià, Ismail Bagaei, va afirmar que la mesura està sent analitzada tant al Parlament com en l'opinió pública, i va subratllar que la discussió és “una qüestió important i de gran abast”.
Bagaei va afegir que si l'Iran no pot gaudir dels drets contemplats en el tractat i a més és objecte d'agressió, “quin sentit té la pertinença?”
Tanmateix, Bagaei va assegurar que l'Iran continua complint les obligacions del TNP i va reafirmar que el país no busca armes nuclears. Aquesta discussió parlamentària es produeix en un context de tensions creixents i sancions internacionals recents, cosa que augmenta l'atenció sobre qualsevol possible decisió que afecti el panorama nuclear i de seguretat global.