Donald Trump ha assenyalat a Iràn com a probable responsable de l'atac amb drons que ha obligat l'Aràbia Saudita a tancar temporalment el seu estratègic oleoducte Est-Oest, una de les infraestructures energètiques més importants de l'Orient Mitjà i la principal alternativa saudita per exportar cru sense travessar l'estret d'Ormuz.
Preguntat aquest dissabte durant la seva visita a Irlanda sobre si considera que Teheran està darrere de l'atac, el president nord-americà va respondre: “Crec que sí, probablement”. Trump no va aportar públicament proves que vinculin directament al Govern iraní amb l'operació.
L'atac va ser executat mitjançant diversos drons i va assolir diferents punts de la infraestructura a les regions de Riad i Medina. L'Aràbia Saudita va decidir tancar l'oleoducte de manera preventiva mentre els seus equips tècnics inspeccionen els danys i determinen quan pot reanudar-se el bombeig. Els atacs van deixar a més varies persones ferides, tot i que les autoritats saudites no han detallat el seu nombre ni la seva gravetat.
Irak confirma que els drons van sortir del seu territori
La principal novetat coneguda aquest dissabte prové de Bagdad. El Govern iraquià ha confirmat que els atacs contra l'oleoducte saudita es van llançar des del territori d'Irak, concretament des de la província de Maysan, al sud-est del país i junt a la frontera iraniana.
El primer ministre iraquià ha ordenat obrir una investigació i ha destituït el responsable militar de les operacions a la província després de determinar-se que els drons van partir d'aquella zona.
Maysan és una regió on històricament han operat milícies xiïtes recolzades per Iràn, però aquest dada no equival per si sola a demostrar que Teheran ordenés directament l'atac.
Per el moment, cap grup ha reivindicat oficialment l'operació.
L'Aràbia Saudita evita respondre militarment per ara
Riad també ha confirmat que els drons procedien d'Irak i ha qualificat el succeït com una amenaça contra la seva seguretat i les seves infraestructures estratègiques.
No obstant això, L'Aràbia Saudita ha decidit no respondre militarment de manera immediata. El Govern saudita ha acceptat donar temps a les autoritats iraquianes per investigar i adoptar mesures contra els responsables.
El regne adverteix, no obstant això, que es reserva el dret a prendre “totes les mesures necessàries” per protegir el seu territori i els seus interessos.
Bagdad ha condemnat els atacs i ha iniciat una operació per localitzar els seus autors. Irak ha tancat a més passos fronterers amb Iràn enmig de l'augment de la tensió regional.
Per què aquest oleoducte és tan important
El East-West Pipeline, també conegut com Petroline, travessa Aràbia Saudita d'est a oest durant uns 1.200 quilòmetres.
La infraestructura transporta petroli des dels grans camps productors de l'est del país fins a Yanbu, a la costa del mar Roig, cosa que permet carregar els petrolers sense necessitat de travessar l'estret d'Ormuz.
La seva importància ha augmentat enormement durant els últims mesos a causa del conflicte entre Estats Units i Iràn i a les greus restriccions sobre la navegació a Ormuz.
En els últims mesos, l'oleoducte estava transportant aproximadament entre quatre i cinc milions de barrils diaris, una quantitat equivalent a al voltant del 4% o 5% del subministrament mundial de petroli.
La capacitat màxima de la infraestructura és fins i tot superior i ronda els set milions de barrils diaris.
L'alternativa saudita a l'estret d'Ormuz queda temporalment fora de servei
El tancament arriba en un moment particularment delicat.
Des de l'inici de la guerra actual entre Estats Units i Iràn, el trànsit de petrolers per l' estret d'Ormuz s'ha reduït dràsticament. Aràbia Saudita havia respost desviant una part creixent de les seves exportacions cap a l'oleoducte Est-Oest.
El conducte s'havia convertit així en la gran via alternativa per treure petroli saudita cap als mercats internacionals.
Ara aquesta sortida està també temporalment interrompuda.
El Ministeri d'Energia saudita insisteix que el tancament té caràcter preventiu mentre s'inspecciona la infraestructura, però encara no ha comunicat quan podrà restablir-se completament el bombeig.
El petroli torna a superar els 100 dòlars
La preocupació per la seguretat energètica ja s'està reflectint als mercats.
Els preus internacionals del petroli han tornat a situar-se per sobre dels 100 dòlars per barril durant la setmana, impulsats pels atacs contra infraestructures, les dificultats per travessar Ormuz i el deteriorament de la situació al mar Roig.
El problema no afecta només Aràbia Saudita. La combinació de diverses crisis simultànies amenaça les dues grans sortides marítimes de la regió: Ormuz, a l'est de la península aràbiga, i Bab el Mandeb, a l'oest, que connecta el mar Roig amb el golf d'Adèn.
Una interrupció prolongada elevaria els costos del transport energètic i podria traslladar-se posteriorment als preus dels carburants i a la inflació internacional.
Els hutís avancen també al mar Roig
L'atac al oleoducte coincideix amb una nova ofensiva dels hutís de Iemen, aliats d'Iran, al voltant d'una de les rutes marítimes més importants del planeta.
Les forces hutís s'han fet amb l'estratègica illa de Mayun —també coneguda com Perim—, situada en l'estret de Bab el Mandeb, a l'entrada meridional del mar Roig. També han avançat sobre el port de Moca.
L'illa ocupa una posició crítica per a la navegació que connecta l'oceà Índic amb el mar Roig i, a través del canal de Suez, amb la Mediterrània.
Els hutís sostenen que la navegació continua sent segura per a la majoria dels vaixells, tot i que mantenen restriccions sobre determinats vaixells saudites.
Trump assegura haver parlat amb Bin Salman
Trump ha confirmat a més que ha mantingut una conversa amb el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, a qui ha definit com un “bon amic”.
El president nord-americà ha tractat de rebaixar públicament la preocupació i ha assegurat que la situació acabarà resolent-se.
També ha revelat contactes de la seva Administració amb els hutís. Segons Trump, el grup iemení ha transmès que no vol una intervenció militar directa dels Estats Units.
Reuters havia informat prèviament que Bin Salman havia sol·licitat suport nord-americà davant l'avanç hutí a Iemen i que Washington, almenys inicialment, havia descartat una intervenció directa, tot i que sí hauria ofert cooperació en matèria d'intel·ligència.
Iran nega dirigir militarment els seus aliats
L'acusació de Trump es produeix en un escenari en què Washington i els seus aliats fa temps que assenyalen a Iran pel seu suport a diferents grups armats de la regió.
Teheran reconeix mantenir una relació política estreta amb els hutís i altres organitzacions aliades, però nega dirigir directament les seves operacions militars.
Reuters va informar aquesta setmana, citant fonts iranianes, que membres de la Guàrdia Revolucionària haurien donat orientació directa als hutís durant la seva recent ofensiva i que Teheran hauria promès més armes i finançament. Iran rebutja públicament dirigir militarment el grup.
En el cas concret de l'oleoducte saudita, no s'ha presentat fins ara una prova pública que permeti determinar qui va ordenar el llançament dels drons.
Una infraestructura clau al centre de l'escalada
L'atac col·loca l'Aràbia Saudita davant d'un problema estratègic especialment greu.
El estret d'Ormuz està pràcticament bloquejat, els hutís augmenten la seva pressió sobre Bab el Mandeb i ara l'oleoducte que permetia evitar Ormuz ha hagut de tancar temporalment.
El conducte havia estat movent fins a cinc milions de barrils diaris durant els últims mesos, per la qual cosa una interrupció prolongada tindria capacitat per agreujar la tensió del mercat petroler mundial.
Trump ha apuntat directament cap a Iràn, tot i que amb cautela: “probablement” està darrere de l'atac. Irak, per la seva banda, ha confirmat únicament un dada fins ara: els drons van ser llançats des del seu territori.
La investigació haurà de determinar ara qui va executar materialment l'operació, qui la va ordenar i fins a quin punt existeix una connexió directa amb Teheran.