El món observa amb cautela els esdeveniments recents a l'Orient Pròxim després d'haver-se cristal·litzat aquesta tarda l'amenaça del president dels Estats Units, Donald Trump, d'imposar un bloqueig naval a l'estret d'Ormuz.
“Si algun dels seus vaixells s'acosta en absolut al nostre bloqueig, seran immediatament eliminats, amb el mateix sistema d'aniquilació que usem contra els traficants de drogues en vaixells al Carib”, ha advertit el president nord-americà a l'Iran pocs minuts després que entrés en vigor aquest bloqueig.
En un segon bloc de declaracions, Trump ha assegurat que Teheran ha contactat aquest dilluns amb Washington per reactivar les negociacions de pau i que, segons el president estatunidenc, “tenen unes ganes tremendes d'arribar a un acord”.
Trump ha afirmat a més que la feina del seu vicepresident, JD Vance, en les converses mediades al Pakistan havia estat “excel·lent”, tot i que ha sostingut que Teheran continua rebutjant de forma sistemàtica les condicions dels Estats Units per frenar el seu programa nuclear. “L'Iran no tindrà una arma nuclear. No podem deixar que un país faci xantatge o extorsioni el món”, ha declarat.
I amb el preu del cru pels núvols, havent superat ja la barrera dels 100 dòlars per barril, les borses europees en terreny negatiu per les friccions entre Teheran i Washington, i l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), "preparada" per alliberar més reserves de petroli si fos necessari, el món ha acollit aquest dilluns expectant un altre esglaó més d'aquest conflicte.
Trump diu que els iranians "volen intentar arribar a un acord"
El pas de qualsevol vaixell militar per la ruta marítima, per on creua un 20% del petroli mundial, serà considerat com una vulneració de l'alto el foc de dues setmanes acordat. Així ha plantejat Trump el seu bloqueig, del qual queda exclosa qualsevol nau que dugui a bord material humanitari. En qualsevol cas contrari, Trump n'impedirà el pas de manera "ràpida i brutal".
Tot i així, sembla que les converses entre Washington i Teheran segueixen en marxa. Des de la Casa Blanca, Trump ha assegurat aquesta tarda que els negociadors iranians “han trucat aquest matí” perquè, al seu parer, “volen intentar arribar a un acord”, en un intent de reobrir la via diplomàtica després del fracàs de les converses mantingudes a Islamabad.
Mentrestant, aquesta tarda centenars de persones s'han concentrat a Teheran en suport del règim iranià davant les amenaces de Trump. Des de l'Administració Trump, aquesta tarda s'han confirmat avenços en aquestes converses, segons ha informat una font coneixedora de l'estat de les negociacions a l'agència Reuters.
Pakistan intensifica la mediació i busca desbloquejar el diàleg
Per la seva banda, el primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, ha assegurat que continuen en marxa intensos esforços diplomàtics per intentar superar les anomenades “línies vermelles” que han bloquejat el diàleg entre els Estats Units i l'Iran, en plena escalada de tensió per la situació a l'estret d'Ormuz.
En un discurs televisat, Sharif ha subratllat que “en aquest mateix moment en què els parlo, s'estan fent tots els esforços necessaris per resoldre els assumptes que encara queden pendents”, en referència a les negociacions frustrades a Islamabad.
Fonts governamentals han confirmat a l'agència EFE que el dirigent pakistanès viatjarà a Aràbia Saudita en les pròximes 48 hores, en el marc d'una ofensiva diplomàtica per intentar contenir la crisi.
Segons aquestes mateixes fonts, el Pakistan ha elevat el seu paper de mediació “a un nivell superior” i treballa per impulsar una segona ronda de converses que permeti prorrogar l'alto el foc i reobrir la via negociadora entre Washington i Teheran.
Europa no oculta la seva preocupació per l'escalada a Ormuz
Malgrat que les negociacions semblen seguir en marxa, Europa no amaga la seva preocupació davant l'escalada a l'Orient Pròxim. Hores abans que Trump complís la seva amenaça, els líders europeus s'han manifestat contra l'advertiment que el president nord-americà llançava aquest diumenge sobre l'Iran.
Així, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha advertit que el tancament de l'estret és “molt greu i nociu” i ha reclamat el restabliment de la llibertat de navegació com a prioritat absoluta.
Von der Leyen ha instat a més els Estats membres a coordinar-se en matèria de preus de l'energia, recordant que el conflicte ja ha provocat un increment de 22.000 milions d'euros en les factures de combustibles fòssils des de l'inici de la guerra.
En la mateixa línia, l'alta representant de la UE per a Afers Exteriors, Kaja Kallas, ha assenyalat davant el Consell de Seguretat de l'ONU que la crisi a Ormuz és una crida urgent per impulsar una coalició internacional de seguretat marítima.
El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat juntament amb el Regne Unit la preparació d'una conferència internacional en els pròxims dies per coordinar una possible missió destinada a garantir la llibertat de navegació a l'estret.
El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha donat suport al pla i ha subratllat que el Regne Unit ha mobilitzat més de 40 països per mantenir obert el pas marítim. Starmer ha advertit que el tancament de l'estret impacta directament en el subministrament energètic global i pot traduir-se en un augment del cost de vida a Europa i altres regions.
Per la seva banda, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha reclamat el restabliment immediat de la llibertat de navegació a l'estret d'Ormuz, en ple augment de la tensió a la regió.
Segons ha traslladat el seu portaveu, Stéphane Dujarric, “ningú no hauria de fer res que menyscabi la llibertat de navegació a l'estret d'Ormuz, ja que aquesta llibertat es basa en el dret internacional i en una llarga tradició”, subratllant la necessitat que aquesta es restableixi “plenament per a tothom”.
El conflicte al Líban ja deixa més de 2.000 morts
Mentrestant, el conflicte no cedeix terreny al Líban, on a cada minut el nombre de víctimes mortals continua augmentant en el marc de l'escalada militar a la regió. Almenys 2.089 persones han mort i 6.762 han resultat ferides des de l'inici de la intensa campanya de bombardejos israelians el passat 2 de març, a la qual posteriorment es va sumar una ofensiva terrestre al sud del país.
Segons les últimes dades del Centre d'Operacions d'Emergència libanès, entre els morts es troben 166 menors, mentre que 648 dels ferits són infants, cosa que reflecteix l'elevat impacte del conflicte sobre la població civil.
En les últimes 24 hores, les autoritats han registrat 34 morts i 174 ferits en diferents punts del territori, en una jornada que confirma la persistència dels combats i la gravetat de la situació humanitària.
Netanyahu dona suport al bloqueig la vigília d'una reunió amb el Líban
L'Exèrcit d'Israel ha assegurat haver dut a terme atacs contra aproximadament 150 objectius de Hezbol·là en diferents zones del sud del Líban durant les últimes 24 hores, en un context de forta escalada militar a la regió.
Per la seva banda, el primer ministre de Benjamin Netanyahu ha expressat aquest dilluns el seu suport al bloqueig dels ports iranians anunciat per Trump, en un nou senyal d'alineament entre Washington i Tel Aviv en plena escalada regió.
El mandatari israelià va ordenar la setmana passada converses directes amb el Líban per avançar en un alto el foc a la regió que inclogués el desarmament del partit-milícia xiïta Hezbol·là. El seu líder, Naim Qassem, ha instat aquest dilluns el Govern libanès a rebutjar qualsevol negociació directa amb Israel i a cancel·lar la reunió prevista per demà a Washington entre representants d'ambdós països.
Aquest dimarts està previst un nou intent de desescalada diplomàtica amb la reunió a Washington de representants d'Israel i el Líban, amb mediació dels Estats Units. La trobada, que se celebrarà a nivell d'ambaixadors, busca obrir la porta a un alto el foc i establir les bases de futures negociacions formals.