El ministre d'Exteriors de Turquia, Hakan Fidan, ha obert la porta al fet que el seu país se sumi en el futur a les missions internacionals de neteja de mines a l'Estret d'Ormuz, sempre que s'assoleixi prèviament un acord de pau entre els Estats Units i l'Iran.
Des de Londres, i en conversa amb periodistes, Fidan ha explicat que Ankara estaria preparada per integrar-se en una coalició dedicada a retirar mines navals a la zona un cop segellat dit acord, qualificant aquesta tasca com un esforç de caràcter humanitari.
No obstant això, el cap de la diplomàcia turca ha insistit que Turquia no prendrà part en operacions que puguin arrossegar el país a un nou escenari bèl·lic ni assumirà funcions que comprometin el seu paper de mediador i la seva imatge d'actor conciliador.
Segons els seus càlculs, en l'escenari més favorable, Washington i Teheran podrien arribar a un pacte ampli que suposi un retorn negociat a l'statu quo anterior, amb la garantia d'un trànsit segur, lliure i sense peatges per l'Estret d'Ormuz.
Després de l'inici dels atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran el 28 de febrer, Teheran va respondre bloquejant de facto el pas per l'Estret d'Ormuz i amenaçant d'atacar qualsevol vaixell que intentés creuar la ruta marítima sense la seva autorització.
Aquest tancament va generar fortes disrupcions en el comerç internacional, va impulsar a l'alça els preus de l'energia i va alimentar el temor a problemes de subministrament de combustibles.
La reobertura de l'Estret d'Ormuz s'ha convertit en un dels elements centrals de les converses per posar fi al conflicte després de l'entrada en vigor de l'alto el foc el 8 d'abril.
Pocs dies més tard, Estats Units va decretar un bloqueig dirigit als vaixells que sortissin de ports iranians o s'hi dirigissin, amb l'objectiu de tallar a Teheran fonts clau d'ingressos. Trump va prorrogar unilateralment l'alto el foc el dimarts, però les restriccions al trànsit marítim segueixen en vigor.