Von der Leyen reafirma que Europa està del costat de Groenlàndia en la seva visita a l'illa disputada per Trump

Von der Leyen visita Groenlàndia, reforça l'aliança amb Dinamarca i la UE i respon a les pretensions annexionistes de Trump sobre l'illa àrtica.

3 minuts

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha reiterat aquest diumenge que "Europa està del costat de Groenlàndia" després d'aterrar a l'illa àrtica per a una visita oficial de dos dies, en un moment en què la Unió Europea busca aprofundir en la seva cooperació amb les autoritats d'aquest territori danès, convertit en els últims mesos en coneguda diana de les aspiracions annexionistes del president dels Estats Units, Donald Trump.

En un missatge publicat a les xarxes socials, la dirigent comunitària ha assegurat que "Els impressionants paisatges i la bellesa natural de Groenlàndia se m quedaran gravats durant molt de temps. Però també ho faran les empremtes visibles del canvi climàtic a la capa de gel".

A continuació, ha assenyalat que, "a mesura que el gel es fon, va sorgint una nova realitat", caracteritzada per "noves rutes comercials, nous riscos per a la seguretat (i) noves preocupacions mediambientals".

En aquest context, Von der Leyen ha enfatitzat que "Europa està del costat de Groenlàndia. Afrontarem aquests canvis junts".

Durant la jornada, la presidenta de la Comissió s'ha reunit amb la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, i amb el primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen.

La cap del Govern danès ha volgut agrair al dirigent groenlandès "per la càlida benvinguda" i a Von der Leyen pel seu "suport al poble" de l'illa, en una publicació difosa a les xarxes socials.

En aquest mateix missatge, Frederiksen ha expressat: "Gràcies per mantenir-te ferm i insistir que Groenlàndia i Europa romanguin unides. Compartim valors comuns i junts assumim la responsabilitat de la nostra seguretat comuna", alhora que ha manifestat que espera "amb il·lusió passar els pròxims tres dies" en el "magnífic" territori insular.

Segons ha explicat el seu amfitrió, Jens-Frederik Nielsen, l'agenda de la visita ha inclòs un recorregut en vaixell fins a Qoornoq, un antic assentament pesquer reconvertit en destinació turística situat al fiord de Nuuk, a uns 45 quilòmetres al nord-est de la capital groenlandesa.

"Allà hem estat rebuts amb gran calidesa pels locals, qui ens han obsequiat amb cançons, entre altres coses. Ha estat un moment emotiu i una bonica manera de mostrar a les nostres convidades alguna cosa que fa de Groenlàndia un lloc tan especial", ha assenyalat el primer ministre groenlandès.

No obstant això, Nielsen ha subratllat que "també ha hagut temps per conversar sobre Groenlàndia i la nostra cooperació amb Dinamarca i la Unió Europea".

"Els pròxims dies ens depararan diverses reunions importants. Però avui ha estat un excel·lent començament", ha afegit en una altra publicació, en la qual també ha expressat la seva "il·lusió per donar-li la benvinguda" en condicions similars al primer ministre de les Illes Fèroe, Beinir Johannesen.

Durant l'estada, els líders tenen previst abordar els principals desafiaments i oportunitats que afronten Groenlàndia i el conjunt de l'Àrtic, així com iniciatives concretes per reforçar la cooperació bilateral, en un context en què la Unió Europea està revisant la seva política per a la regió àrtica amb l'objectiu d'adaptar-la a la creixent rellevància geopolítica i de seguretat d'aquesta zona.

Com a part de l'agenda, Von der Leyen, Nielsen i Frederiksen inauguraran aquest dilluns un projecte destinat a millorar la connectivitat per satèl·lit de l'illa a les instal·lacions de la companyia groenlandesa Tusass, i rubricaran a més una declaració conjunta renovada entre la Unió Europea, Groenlàndia i Dinamarca sobre les seves relacions, abans de comparèixer juntes davant dels mitjans de comunicació.

La visita té lloc després que Trump hagi reclamat en diverses ocasions aquest any el control de Groenlàndia per motius de seguretat nacional, unes aspiracions rebutjades per les autoritats groenlandeses i daneses, així com per la Unió Europea, que ha recalcat que correspon únicament als groenlandesos decidir el futur polític de l'illa.