Després d'una dilatada carrera, que la va portar a ser sòcia d'una Big Four, Sofía Medem va comprovar in situ quines eren les principals mancances de les consultores professionals i va decidir crear alguna cosa diferent: és la fundadora i CEO de Connecting Visions, una plataforma que connecta empreses amb consultors independents. Amb Demócrata parla del que fan, del futur del treball i, sobretot, de Visionaris, l'esdeveniment que organitzen el proper 27 d'abril.
Assegura que la millor manera de predir el futur (i, potser, també de tenir cert control sobre ell) és “crear-lo junts”. Per això, reuniran diferents persones que ja estan tractant d'idear aquest demà del mercat laboral, en el qual, barrunta Medem, ja no es treballarà per un lloc, sinó per un projecte; en el qual hi haurà currículums només de competències i habilitats (soft skills) o en el qual ja no importarà tant si estàs en nòmina o ets freelance.
Pregunta: Què és Connecting Visions i per què és tan distinta a altres consultores?
Resposta: A Connecting Visions sempre diem una frase que és: “Els visionaris canvien el món connectant amb persones”. El que ha fet sempre la consultoria tradicional, de management consulting, és aportar experts a les empreses perquè resolguin els seus reptes de negoci. El problema d'aquest model és que sempre intenten ‘col·locar’ la persona que tenen en nòmina, que pot ser la millor per a aquest repte, o, potser, és la que tenen en aquest moment disponible.
Però, en l'actualitat, es donen dues circumstàncies: per una banda, hi ha una gran quantitat de joves que no volen estar en aquestes estructures organitzatives i volen ser freelance. Per l'altra, existeix talent sènior que amb 50 anys es troba sense feina i amb molt a aportar.
És a dir, hi ha moltíssims experts independents, i el que hem fet és, en lloc de tenir gent en nòmina, crear un ecosistema on tots aquests experts es donen d'alta i cada vegada que una empresa necessita algú, busquem exactament la sabata del peu. Per exemple, una persona que hagi resolt aquesta mateixa problemàtica i que li pot ajudar en aquest moment a accelerar els resultats, perquè ja s'ha enfrontat a aquest repte prèviament.
P: De quins sectors són principalment aquests ‘freelancers’?
R: Treballem amb absolutament tots els sectors. Quant a la qualificació, són nivells de mánager per a dalt. És gent que realment pot marcar la diferència en el compte de resultats. De fet, de vegades ens demanen fins i tot nivells de CEO en format ínterin. Aquesta figura, la de l'ínterin management, està superextesa en el món anglosaxó.
P: Al vostre web dieu que el 85% dels directius no estan satisfets amb les grans consultores, sorgeix d'aquí la idea de l'empresa?
R: Efectivament, la idea surt en part d'aquí, perquè jo he estat consultora gairebé tota la vida. Vaig tenir una carrera tradicional, fins a arribar a ser sòcia d'una Big Four. Em feia molta ràbia veure dos problemes fonamentals que causen aquest descontentament per part dels directius.
Un és que moltes vegades les idees es queden en el paper: les consultores fan grans power points i moltes vegades donen idees molt bones, però després aquestes idees cal implementar-les. I genera molta frustració –tant al client com al propi consultor– veure que aquests power points, pels quals a sobre han pagat una barbaritat, es queden en un calaix perquè no hi ha ningú capaç de portar-los a la pràctica. Normalment, el més pragmàtic és que la persona que dissenya sigui la mateixa que executa.
I després, un altre punt de dolor enorme en el sector de la consultoria és el famós ‘et dono gat per llebre’. Al final, el mànager de la consultora és més aviat un comercial. Els que executen el projecte són júniors. Això també genera frustració en el client perquè primer arriba el soci a vendre’t, que t’encanta i et genera confiança. Però després, una vegada que has comprat el projecte, vénen unes persones júniors, molt llestes i molt talentoses, però encara molt inexertes, que són les que el duen a terme.
P: A Connecting Visions heu organitzat l'esdeveniment ‘Visionaris’, què és?
R: A Visionaris el que volem és crear un club on les persones que tinguin interès i vulguin aportar al futur del treball puguin participar proactivament. La nostra visió és que hi ha tres potes bàsiques sobre les quals s'assenta com està canviant el futur laboral: el canvi tecnològic, el repte demogràfic i el canvi cultural.
És clar que el tema de la IA és “preocupant”, encara que segons el World Economic Forum apareixeran 170 milions de nous llocs de treball i desapareixeran 92, el tema és, serà a la mateixa velocitat?, i sembla que el ritme d'automatització completa de tasques està sent rapidíssim. Si a això hi afegim que el 30% de la població tindrà més de 65 anys el 2030, i que tant la generació Z, com aquesta generació busca propòsit… com serà el futur del treball?
Creiem que aquest futur està plantejant tota una sèrie de canvis i de dilemes i volem crear una comunitat on es comparteixin les millors pràctiques, perquè pensem que la millor manera de predir el futur és crear-lo junts. De fet, aquest esdeveniment és només el primer, però la idea és fer-ne més i generar contingut.
Tenim la sort de tenir arribada tant a líders empresarials, com a directors generals, directors de recursos humans o directors de gestió del canvi, gent que té impacte en el futur del treball, també empresaris, emprenedors (les companyies dels quals estan molt relacionades amb aquest tipus de temes) i líders d'opinió.
Que, potser, després arriba la intel·ligència artificial i ens pren la feina a tots, doncs mala sort, però almenys ho hem intentat. En qualsevol cas, hi ha símptomes que ens inciten a ser optimistes: veiem un corrent de lideratge molt humanista i volem generar un caldo de cultiu per parlar d'aquests temes.
P: Quin paper voleu que tinguin les persones que s'uneixin a aquesta comunitat, i que no formin part de Connecting Visions?
M'encantaria que tinguessin un rol actiu, que per a mi és, per una banda, que compartissin el seu coneixement, que participessin en la creació de contingut, i després, sobretot, que compartissin projectes, bé amb els propis del club, o fins i tot, si volen, també creant un contingut, un paper.
P: A més d'aquests esdeveniments públics, s'organitzaran també actes privats: xerrades, reunions, esmorzars?
Sí, enguany ja està plantejat que hi hagi dos esdeveniments més, que serien més en format petit comité. Quan parlem de Visionaris, parlem de creure, crear i connectar. Llançarem com un manifest associat, perquè tots hem de creure en uns determinats principis.
P: Com serà el primer esdeveniment, el del 27 d’abril?
Primer faré jo una introducció que s'estructurarà al voltant de cinc eixos. Després hi haurà una part de participació general i una taula rodona.
Aquests cinc eixos de canvi són:
1. Quin treball: de treball associat a una companyia, a treball associat al tipus de repte que resolc.
Creiem que hi ha hagut un canvi: s'ha passat de pensar que la teva feina és un lloc de treball molt estàtic, on passaves 15, 20 anys o gairebé tota la vida en una empresa, a la qual associaves la teva identitat. Tanmateix, ara, es passa a treballar per projectes associats a reptes concrets que tenen principi i fi. Als Estats Units, el 40% de la gent ja treballa per projecte.
P: Una incisió: quan diu que es treballa per projecte, ¿parlem d'autònoms o persones contractades per a un projecte en particular?
R: Cada cop més, a les empreses, moltíssima gent que treballa amb nòmina, en realitat se'ls ha fitxat per a un determinat projecte. O sigui, les estructures són molt més líquides, ja no està tan garantit que vagis a tenir un lloc depenent d'un departament.
Ja no penalitza en el currículum tant com abans que una persona hagi estat quatre anys en una empresa, quatre en una altra, tres en una altra. Ara, si t'ho sap explicar i si en cadascuna d'aquestes empreses ha obtingut uns èxits (que puguis verificar) doncs no hi ha cap problema. Et diria fins i tot que indica una corba d'aprenentatge més accelerada.
2. Per a què es treballa: de salari a proposta de valor per a l'empleat
Abans la gent treballava molt per un salari i una seguretat i ara és molt interessant com tot això està canviant i el tema del propòsit, per exemple, està sent absolutament fonamental. Abans era viure per treballar, ara entenem que la vida té un component familiar, social, espiritual... Moltes peces i la feina és una més. Crida molt l'atenció que, entre la generació Z, només el 6% vol arribar a l'alta direcció o que el 80% valori la flexibilitat.
3. Com s'organitza el treball: de jerarquia a xarxa
Hem passat d'unes estructures molt jeràrquiques, d'ordeno i mano, a autèntics ecosistemes de col·laboració.
4. Qui treballa: d'empleat a ecosistema amb externs i IA
Anteriorment, pensaves en qui treballava en una empresa i eren els empleats. Ara hi ha tots els col·laboradors externs, tota la xarxa de partners, experts, freelancers, consultors... i a tot això cal afegir-hi la IA. Ja no importa tant si el teu contracte laboral amb l'empresa és en nòmina o freelance, el que importa és que estiguis alineat amb el projecte, amb la visió, d'aquí el nostre nom.
5. Quant: d’horari a productivitat
Això té a veure amb un tema interessantíssim, que és com es valoraran les soft skills, ja que ja hi ha intel·ligències artificials que les mesuren. Per exemple, una IA que, escoltant-me, em podrà dir si la meva capacitat comunicativa és alta, mitjana o baixa. O de pensament analític, d'estructuració de problemes... Això ens permetrà ser més fluids entre diferents sectors, encaixonar-nos menys. I, alhora, vivim en un món de dades on gairebé tots els retorns són medibles. Realment, una persona que sigui absolutament brillant i espectacular comunicant, doncs podrà fer-ho en qualsevol tipus de sector, i podrà mesurar el seu impacte.
Per la qual cosa, crec que anem cap a un món més humanista, on el que ens fa més humans, aquestes soft skills, és precisament el que es valorarà més i el que ens permetrà fluir entre diferents projectes o diferents reptes. Segurament veurem empreses unipersonals que guanyin fortunes, i a l'extrem oposat, parla Elon Musk del “sou universal”.
P: En els currículums, ¿es començaran a mostrar i a valorar més aquestes qualitats que l'habitual de Llicenciatures, màsters, cursos, etc.?
R: Exacte, i crec que en el futur estarà molt estès que et facin una proveta per comprovar, per exemple, si de veritat ets bon comunicador.
P: Qui serà en aquesta taula rodona?
A la taula rodona hi haurà quatre persones que ja estan impulsant aquest futur que ens agrada:
Sara de Pablos
És cofounder de Greater. Abans va ser la CEO Iberia de Suntory Beverage & Food Spain. Ella ha viscut en carn pròpia el que és haver-se de reinventar i fer la transició. I ha creat una companyia que ajuda a fer aquesta transició. I la seva visió, en la qual coincideixo, és que les empreses també tenen una certa responsabilitat en aquest moment de la desvinculació i en fomentar l'ocupabilitat del talent sènior. Ella es dedica a preparar les persones perquè continuïn aportant la seva experiència, quan ja no estan vinculades a una gran companyia.
Rafael Sarandeses
És, en si mateix, un exemple brutal del que et contava sobre les soft skills. Ha passat d'estar en Fórmula 3 –que és on va començar la seva carrera de conductor professional– a estar en banca d'inversió, a Goldman Sachs, Morgan Stanley, a després dirigir una companyia com Talengo. I és a la taula rodona com a cofundador de Wiselook.
És una IA que, tens una conversa amb ella, i determina quines són les teves soft skills i si estàs en un nivell d'excel·lència o de principiant. Ell creu fermament que tindrem un currículum d'aquestes soft skills.
Àngel Bonet
És un espectacle d'home. Fundador i president d'Impact, que és una consultora que ajuda els líders a tenir companyies amb propòsit. Ha escrit un llibre, per exemple, d'empreses que creixen amb ànima. Està demostrant que aquelles companyies que tenen propòsit i aquells líders que realment fan les coses amb ànima, aconsegueixen resultats de negoci superiors.
Miguel Sotomayor
En Miquel és una persona que és al nostre ecosistema de Connecting Visions i que representa clarament el que seria l'arquetip d'un ínterin management de súper alt nivell: ha passat per una consultora –en aquest cas, McKinsey– i ha tingut experiències diverses en diferents companyies.
Miguel representa molts dels canvis que t'he explicat abans: és una persona que, encara que hagi estat en nòmina d'aquests projectes, el que li agraden són els reptes. Representa aquest perfil de directiu top, que sap treballar per projecte, que a més se sap reinventar i que continua aportant molt valor amb la seva experiència. No li importa tant el format, si és freelancer o en nòmina, sinó que el que li importa és el projecte, coincidir amb la visió.
P: Com acabarà l'esdeveniment?
R: Nosaltres sempre diem que busquem l'impacte real. Al final farem com una votació de quines coses estan posant en marxa els assistents en la seva organització relacionades amb tot el que hem parlat. Hi haurà un QR, amb el qual la gent podrà comentar i votar i la idea és que s'emportin iniciatives.
P: Qui seran els assistents: directius, ‘freelancers’, empresaris?
R: El públic l'hem focalitzat moltíssim en directius d'empreses, perquè, realment, les persones que mouen la feina són les que tenen impacte en milers de llocs de treball. L'hem dirigit a CEOs, directors de recursos humans, responsables de gestió del canvi, d'innovació, és a dir, a les persones dins d'empreses mitjanes i grans que realment, si interioritzen aquests canvis, poden ser part d'una solució que a tots ens agradi.