Cada vegada que es publica l'estadística mensual de pensions apareix la mateixa dada en titulars: la pensió mitjana de jubilació a Espanya ja està en 1.568,5 euros. És una xifra útil, sí, però també enganyosa si es pren com a retrat fidel del que cobra un jubilat concret. Perquè la realitat és bastant més desigual.
Darrere d'aquesta mitjana conviuen mons molt diferents. No cobra el mateix un jubilat del Règim General que un autònom. Tampoc s'assembla la quantia mitjana del Règim del Mar a la d'altres sectors. I hi ha règims específics, com la Mineria del Carbó, on les xifres es disparen respecte al conjunt del sistema.
El Règim General supera amb claredat la mitjana
La pensió mitjana de jubilació procedent del Règim General arriba als 1.728,7 euros mensuals. És a dir, està clarament per damunt de la mitjana del sistema i confirma una cosa que es veu des de fa anys: els qui han desenvolupat la seva carrera laboral com a assalariats dins del règim comú arriben a la jubilació amb bases de cotització, en general, més elevades que altres col·lectius.
Aquesta dada resulta especialment rellevant perquè el Règim General concentra una part molt important de l'ocupació i funciona gairebé com la gran referència del sistema. Si es compara amb la mitjana global de jubilació, la distància és notable.
Els autònoms segueixen a gran distància
A l'extrem oposat apareixen els treballadors per compte propi. La pensió mitjana de jubilació dels autònoms se situa en 1.057,6 euros mensuals. La bretxa amb el Règim General supera amb claredat els 600 euros al mes.
No és una sorpresa, però sí una fotografia contundent d'una desigualtat històrica. Durant dècades, una gran part dels autònoms va cotitzar per bases mínimes o molt baixes, i aquest patró se segueix notant en arribar a la jubilació. La reforma de cotització per ingressos reals apunta a corregir el problema cap al futur, però l'estoc de pensions ja reconegudes continua reflectint el vell model.
La Mineria del Carbó i el Mar, molt per damunt
La Mineria del Carbó continua encapçalant la classificació amb una pensió mitjana de jubilació de 2.997,6 euros al mes. El Règim del Mar se situa en 1.733,4 euros, també per damunt de la mitjana nacional i molt a prop del Règim General.
No es tracta només de salaris, sinó també de la naturalesa d'aquests treballs, dels seus règims específics i dels coeficients reductors associats a activitats especialment dures o perilloses. Aquí hi ha l'explicació de per què aquestes quanties no segueixen el mateix patró que altres sectors.
Què diu aquesta bretxa sobre el sistema
La gran conclusió és bastant crua: parlar de “la pensió mitjana” serveix per fer una foto ràpida, però no per entendre com funciona realment la jubilació a Espanya. Hi ha guanyadors clars i perdedors clars. I la fractura més gran és entre els qui han cotitzat durant anys en el Règim General i els qui ho han fet com a autònoms.
Això, a més, té una lectura política potent. La pressió per millorar les pensions futures dels autònoms no neix només d'una reivindicació sectorial, sinó d'un fet objectiu: avui la distància respecte a la resta del sistema continua sent molt gran.
La mitjana de noves altes empeny cap amunt
Tot i així, hi ha un factor que empeny les xifres cap amunt en tots els règims: les noves altes de jubilació s'estan reconeixent amb una quantia mitjana de 1.726,3 euros mensuals. Això significa que, a mesura que se substitueixen pensions antigues per noves pensions, la mitjana del sistema continua augmentant.
Però fins i tot amb aquest efecte de renovació, la bretxa entre règims no desapareix. I això converteix aquesta estadística en una radiografia bastant precisa de com es tradueix la vida laboral en la pensió final.