Alamany (ERC) confirma a Rufián com a cap de llista el 29N

Elisenda Alamany confirma que Gabriel Rufián liderarà la llista d'ERC el 29N i critica el bloqueig de Junts i la gestió de Salvador Illa.

fotonoticia 20261009203256 1920

fotonoticia 20261009203256 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

1 minut

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, ha confirmat que l'actual portaveu de la formació al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, encapçalarà la candidatura republicana a les eleccions del proper 29 de novembre, segons una entrevista a "El Nacional" recollida per Europa Press aquest dissabte.

Alamany ha assenyalat que el partit arriba preparat a aquesta cita amb les urnes i ha subratllat que l'adelantament electoral es produeix "després de tres anys en què Junts ha bloquejat qualsevol avanç, qualsevol millora per als catalans".

Igualment, ha criticat que el president de la Generalitat, Salvador Illa, "no ha lamentat que Catalunya perdi 4.700 milions per a la seva financiació" com a conseqüència de la convocatòria electoral, ni que hagi mostrat inquietud per la condonació del deute del fons de liquiditat autonòmica (FLA) o per culminar el traspàs de Rodalies.

En relació amb el possible retorn de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, després de la seva amnistia, la dirigent republicana ha defensat que la recuperació de la plena activitat política de dirigents com Puigdemont o el president d'ERC, Oriol Junqueras, contribuirà a millorar la qualitat de la política catalana "i deixar enrere el bloqueig".

La secretària general ha vinculat a més la campanya de les eleccions generals amb la de les municipals previstes per al proper maig, en les quals serà candidata a l'Ajuntament de Barcelona, i ha advertit: "És un error plantejar les campanyes electorals en només 15 dies, en el sentit que durant 4 anys intentem convèncer la gent que som els que estan més a prop dels problemes".

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procediment i calendari intern d'ERC per ratificar les seves llistes a les eleccions generals?

El procediment intern d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per aprovar i ratificar les seves llistes al Congrés i al Senat s'articula mitjançant un reglament específic per a cada convocatòria, aprovat pel Consell Nacional. Sobre aquesta base, l'Executiva Nacional impulsa el calendari, les estructures territorials proposen noms i, finalment, Executiva i Consell Nacional ratifiquen les candidatures completes. En les últimes convocatòries, l'esquema i els temps han estat força estables, tot i que adaptats al calendari legal de cada elecció general.

1. Òrgans que intervenen

Els principals òrgans implicats són:

  • Consell Nacional: és el màxim òrgan polític entre congressos. Aprova el reglament intern específic de les eleccions generals i ratifica les llistes definitives al Congrés i al Senat que li eleva la direcció.
  • Executiva Nacional: posa en marxa el procés, proposa o valida el calendari, impulsa la constitució de la comissió electoral i elabora la proposta de llistes definitives a partir de les candidatures territorials i sectorials.
  • Comissió Electoral: òrgan tècnic dependent de la direcció que rep i verifica candidatures, aplica els criteris del reglament (equilibris, quotes, paritat) i té la potestat d'ordenar les llistes.
  • Federacions i assemblees territorials i sectorials: proposen les persones candidates per a cada circumscripció i per als diferents trams de les llistes, tant al Congrés com al Senat, d'acord amb el reglament aprovat.
  • Presidència i direcció nacional: el reglament recent reserva a la Presidència la possibilitat de proposar directament fins a un 25 % aproximadament de les persones candidates, integrant-les a les llistes que després es sotmeten a ratificació.
2. Fases formals del procediment

Tot i que cada convocatòria té el seu propi reglament, les fases habituals són les següents:

  • Aprovació del reglament intern: el Consell Nacional aprova un reglament per a aquesta elecció general. Allà es fixen els requisits per ser candidat, el pes de la militància, les competències dels òrgans, els percentatges de reserva per a la direcció i el calendari complet d'avals, primàries i ratificacions.
  • Presentació de precandidatures al cap de llista: després de l'activació del reglament, s'obre un termini breu (en l'últim procés, d'uns sis dies) perquè qui vulgui encapçalar una candidatura al Congrés presenti avals. Les opcions són: reunir al voltant del 5 % de la militància de l'àmbit corresponent o bé comptar amb el suport d'un terç de l'Executiva Nacional o d'una quarta part del Consell Nacional.
  • Proclamació i, si escau, primàries: si només una precandidatura compleix els requisits, queda proclamada automàticament com a cap de llista i no se celebren primàries. Si n'hi ha més d'una, s'organitza una votació interna de la militància en un termini també molt acotat; en el cicle del 29N, les primàries estaven previstes per concloure el 17 d'octubre.
  • Propostes territorials i sectorials: en paral·lel o immediatament després de resoldre el lideratge de la llista, se celebren congressos territorials i assemblees sectorials. D'allà surt una relació de persones proposades per completar les candidatures al Congrés i al Senat en cada circumscripció.
  • Elaboració de la llista definitiva per l'Executiva: l'Executiva Nacional integra les propostes territorials, incorpora els noms que la Presidència pot reservar i aplica els criteris fixats (equilibri territorial, paritat, representació de sectors, continuïtat de càrrecs sortints, etc.). En l'últim procés descrit públicament, l'Executiva fixava la llista definitiva en una data concreta (per exemple, el 20 d'octubre).
  • Ratificació pel Consell Nacional: la proposta de candidatures completes al Congrés i al Senat es sotmet al Consell Nacional per al seu aval polític final. Amb aquesta ratificació, ERC tanca el seu tràmit intern i queda en condicions de registrar formalment les llistes davant les juntes electorals dins del calendari que marca la LOREG.
3. Calendari típic en els últims cicles

En una situació d'avançament electoral com l'actual, el calendari es comprimeix, però manté la mateixa seqüència. A partir dels exemples més recents publicats es pot sintetitzar aquest patró:

  • Aprovació del reglament de primàries i llistes pel Consell Nacional: unes setmanes abans del tancament de candidatures oficials.
  • Finestra de diversos dies per reunir avals del 5 % de la militància o dels òrgans nacionals.
  • Si escau, primàries per a cap de llista, amb una data límit (per exemple, el 17 d'octubre en el cas del 29N).
  • Congressos territorials i assemblees sectorials per perfilar la resta de noms.
  • Reunió de l'Executiva Nacional (per exemple, el 20 d'octubre) per aprovar la proposta definitiva.
  • Ratificació pel Consell Nacional poc abans que vença el termini legal de registre de candidatures.

A la pràctica, tot el cicle d'ERC des de l'activació del reglament fins a la ratificació final de les llistes al Congrés i al Senat pot concentrar-se al voltant de dues o tres setmanes quan l'avançament electoral deixa poc marge, sempre respectant els terminis obligatoris de la legislació electoral general.

Quines competències corresponen a la secretaria general d'ERC i quina ha estat la trajectòria política d'Elisenda Alamany?

La informació disponible indica que Elisenda Alamany és actualment secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), a més de líder del grup municipal del partit a Barcelona i figura central de la seva estratègia política. A continuació detallo, d'una banda, les competències polítiques que exerceix com a secretària general i, de l'altra, la seva trajectòria política fins a arribar a aquest càrrec.

Competències de la secretaria general d'ERC

No s'ha localitzat un text estatutari d'ERC que enumeri de forma literal les funcions de la Secretaria General, però sí un patró consistent en les pròpies comunicacions del partit i en la premsa: la secretaria general apareix com el principal càrrec executiu i número dos de l'organització, immediatament per sota de la presidència (que ostenta Oriol Junqueras).

Segons les fonts consultades, les responsabilitats polítiques i organitzatives que exerceix Elisenda Alamany des de la secretaria general són, a la pràctica, les següents:

  • Direcció política quotidiana: comparteix amb la presidència la conducció diària de la línia política d'ERC, marcant el posicionament del partit davant el Govern central, la Generalitat i els principals debats estatals i catalans (pressupostos, amnistia, transferències com Rodalies, etc.).
  • Coordinació de l'organització: s'ocupa d'articular l'estructura territorial i sectorial del partit, així com d’“obrir” i “modernitzar” ERC, en les seves pròpies paraules en la primera reunió de la nova direcció, amb l'objectiu de reconnectar amb la militància i amb la societat catalana.
  • Execució de les decisions dels òrgans de direcció: impulsa i fa operatives les resolucions adoptades en el congrés del partit, el Consell Nacional i l'executiva, traduint les grans línies estratègiques en treball polític concret.
  • Representació pública i portaveu: actua de forma habitual com a portaveu d'ERC en mitjans i rodes de premsa, defensant la posició del partit en debats com l'amnistia, els pressupostos catalans o les relacions amb el PSOE i el PSC, i fixant el discurs davant d'altres actors (Junts, Aliança Catalana, etc.).
  • Interlocució i negociació: participa en reunions d'alt nivell amb altres formacions (per exemple, amb la direcció d'EH Bildu) i lidera part de la negociació política en nom d'ERC, tant en clau catalana com estatal.
  • Orientació estratègica electoral: té un paper central en el disseny de l'estratègia per a les eleccions generals i municipals, incloent l'impuls de candidatures (com la de Gabriel Rufián al Congrés i la seva pròpia a l'alcaldia de Barcelona).

En conjunt, la secretaria general d'ERC combina una funció de cap operatiu del partit amb un rol molt visible de direcció de discurs i d'estratègia electoral, tant a nivell nacional català com municipal a Barcelona.

Trajectòria política d'Elisenda Alamany

Les fonts coincideixen a perfilar Elisenda Alamany com una dirigent d'origen municipalista, amb formació en Filologia Catalana i experiència docent, que ha anat evolucionant des de plataformes locals i l'espai dels comuns fins a la cúpula d'ERC.

Etapa municipalista i als comuns
  • Municipalisme local: a partir de 2007 impulsa candidatures de base a Castellar del Vallès, com L’Altraveu per Castellar i posteriorment Decidim Castellar, amb les quals obté representació municipal i es consolida com a referent local.
  • Parlament de Catalunya: a les eleccions catalanes de 2017 és escollida diputada per Barcelona a la llista de Catalunya en Comú–Podem. Entre gener i octubre de 2018 exerceix com a portaveu del grup al Parlament.
  • Diputada no adscrita: el 2019 abandona el grup dels comuns, tot i que manté el seient com a diputada no adscrita fins al final de la legislatura, marcant distància amb la direcció de l'espai dels comuns.
Integració a ERC i projecció a Barcelona
  • Incorporació a ERC (2019): després de trencar amb els comuns, s'incorpora a Esquerra Republicana. Des d'aleshores la seva carrera es desenvolupa ja plenament en l'àmbit republicà.
  • Ajuntament de Barcelona: concorre com a número dos de la candidatura d'ERC a l'Ajuntament encapçalada per Ernest Maragall el 2019 (i posteriorment el 2023). És regidora i esdevé una de les cares visibles del partit a la capital catalana.
  • Lideratge municipal: després de la sortida de Maragall, passa a presidir el grup municipal d'ERC a Barcelona i s'erigeix en principal referent del partit al consistori, amb un discurs molt centrat en habitatge, model de ciutat i regulació del turisme.
  • Candidata a l'alcaldia el 2027: el 2026 es consolida com a única aspirant a les primàries internes per ser candidata d'ERC a l'alcaldia de Barcelona, reforçant el seu perfil de líder municipal i nacional alhora.
Ascens a la secretaria general d'ERC

A finals de 2024, en el context d'una renovació de la direcció del partit, la militància d'ERC recolza una nova executiva encapçalada per Oriol Junqueras. Dins d'aquest nou equip, Alamany assumeix la secretaria general, articulant un tàndem en què Junqueras manté la presidència mentre ella concentra la gestió diària, la reorganització interna i bona part de la projecció mediàtica.

Des de llavors, la seva trajectòria es caracteritza per la doble dimensió de dirigent nacional d'ERC i líder municipal a Barcelona, amb una presència molt destacada en els debats sobre amnistia, model territorial, relacions amb el Govern central i estratègia electoral del partit.

Pots detallar exemples concrets recents en què Alamany, com a secretaria general d'ERC, hagi fixat la posició del partit en temes estatals com l'amnistia o els pressupostos? Com es compara el pes intern de la secretaria general d'ERC que ocupa Alamany amb el d'altres números dos de partits estatals com PSOE, PP o Sumar? Quin paper està jugant Elisenda Alamany en la preparació d'ERC per a les eleccions generals del 29 de novembre i quins escenaris es manegen per al partit?

Quins van ser els resultats de les últimes eleccions generals a Catalunya i quants escons va obtenir ERC al Congrés?

Les últimes eleccions generals celebrades a Espanya van ser les del 23 de juliol de 2023 (23‑J). En aquesta cita, a les quatre circumscripcions catalanes (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va obtenir en total 7 escons al Congrés dels Diputats.

La distribució provincial de vot i escons d'ERC a Catalunya va ser la següent:

  • Barcelona:
    • Vots a ERC: 328.697
    • Percentatge sobre el total provincial: 12,32 %
    • Escó d'ERC: 4 diputats
  • Girona:
    • Vots a ERC: 47.531
    • Percentatge: 14,72 %
    • Escó d'ERC: 1 diputat
  • Lleida:
    • Vots a ERC: 34.331
    • Percentatge: 18,60 %
    • Escó d'ERC: 1 diputat
  • Tarragona:
    • Vots a ERC: 55.461
    • Percentatge: 15,07 %
    • Escó d'ERC: 1 diputat

Sumant les quatre províncies, el resultat global d'ERC a Catalunya a les generals de 2023 va ser:

  • Vot total a Catalunya: 466.020 sufragis
  • Percentatge conjunt a la comunitat: 13,15 %
  • Representació al Congrés: 7 escons

Des del punt de vista de la distribució territorial, Barcelona concentra clarament el gruix del suport a ERC: més de tres quarts de tots els seus vots catalans provenen d'aquesta circumscripció i allà aconsegueix 4 dels 7 escons que obté al Congrés. Això és coherent amb el pes demogràfic de la província (la que més diputats reparteix a Espanya després de Madrid) i amb el fet que fins i tot percentatges relativament continguts puguin traduir-se en diversos escons quan el districte reparteix molts diputats.

A les circumscripcions més petites (Girona, Lleida i Tarragona), el comportament d'ERC és diferent: en termes relatius, el percentatge de vot és superior al de Barcelona (especialment a Lleida, amb un 18,60 %), però el nombre total d'escons en joc és menor. Això fa que, malgrat estar per sobre del 14–15 % en vot a les tres províncies, el resultat de cadascuna d'elles es limiti a 1 únic escó al Congrés.

La suma d'aquests quatre districtes –4 diputats per Barcelona i 1 per a cadascuna de les altres províncies– defineix la presència d'ERC a la XV legislatura. Anàlisis posteriors sobre l'escenari polític espanyol recullen aquesta dada i apunten que en les projeccions demoscòpiques posteriors de cara a futures generals se sol prendre com a referència que ERC parteix de 7 diputats, els que va obtenir al 23‑J de 2023, a l'avaluar possibles canvis en l'equilibri dins del bloc d'investidura.

En resum, responent a les teves dues preguntes:

  • Les últimes eleccions generals celebrades fins a la data a Espanya són les del 23 de juliol de 2023, i en elles ERC va obtenir representació a les quatre circumscripcions catalanes (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona).
  • En conjunt, ERC va aconseguir 7 escons al Congrés dels Diputats: 4 per Barcelona i 1 per a cadascuna de les altres tres províncies catalanes.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Fins a quina data preveu ERC tancar el seu procés intern per confeccionar les llistes a les eleccions generals?

Pregunta" 1 de 3

A quin partit acusa Elisenda Alamany d'haver bloquejat avenços per a Catalunya durant els últims tres anys?

Pregunta" 2 de 3

Quina quantitat anual considera ERC que podria perdre Catalunya en finançament autonòmic a causa de l'avançament electoral?

Pregunta" 3 de 3