La reforma del Codi Penal mitjançant la Llei de Multireincidència, que fixa penes d'entre un i tres anys de presó per a qui hagi estat condemnat en ferm per més de tres furts o delictes menys greus, començarà a aplicar-se des de demà divendres, després de la seva aprovació al Congrés amb el suport de PSOE, PP, Vox, Junts, PNV, Coalició Canària i Unió del Poble Navarrès.
L'entrada en vigor es produeix després de la publicació aquest dijous al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) tant de la nova Llei com de la modificació del Codi Penal, on s'especifica que aquests canvis començaran a regir l'endemà de la seva aparició al diari oficial, és a dir, demà.
La proposta, impulsada per la formació encapçalada per Carles Puigdemont l'any 2024, va ser finalment aprovada el passat 26 de març amb el suport dels grups de l'oposició. El text va romandre mesos paralitzat fins que el març de 2025 es van registrar les esmenes parcials i, ja a mitjans de febrer de l'any següent, es va portar a debat al Ple del Congrés abans de sotmetre's a votació.
Entre la presentació de les primeres esmenes i la primera votació a la Cambra Baixa, la reforma va tornar a quedar bloquejada pel desacord de diversos socis del Govern. No obstant això, la decisió de Junts de donar per trencat el diàleg amb l'Executiu va portar el PSOE a acceptar la seva reactivació i, en qüestió de dies, la Comissió de Justícia va donar llum verda a la modificació legislativa.
Al mateix temps, els socis minoritaris del gabinet, Sumar, juntament amb diversos aliats habituals del Govern al Congrés --Bildu, Podemos, BNG i Compromís-- es van posicionar en contra de la reforma, mentre que ERC va optar per l'abstenció en la votació.
Principals canvis introduïts per la reforma
Durant la tramitació a la Comissió de Justícia del Congrés, el PSOE i Junts ja havien pactat mesures per castigar amb fins a tres anys de presó el robatori de telèfons mòbils i agreujar les penes en determinats supòsits de delictes d'estafa.
Posteriorment, després del seu pas pel Senat, on el PP disposa de majoria absoluta, es van ratificar de forma definitiva tant l'esmena que estableix penes de presó de sis a 18 mesos o multes d'un a dos anys per a aquells que defraudin energia destinada al cultiu de marihuana, com la que fixa condemnes d'entre tres i cinc anys de presó per al denominat "petaqueig", relacionat amb el subministrament de combustible a narcollanxes.
No obstant això, va quedar rebutjada una altra iniciativa del PP que plantejava obligar el Govern a incrementar durant dos anys les places de la Fiscalia d'àrea, provincials i autonòmiques, fixant un fiscal per cada 100.000 habitants o fracció superior a 50.000.
L'Executiu podia haver vist perillar l'aprovació d'aquestes dues esmenes al Congrés, però finalment no es van sotmetre a votació, ja que la Moncloa va vetar la seva tramitació en considerar que implicaven un sobrecost per als comptes públics. El veto va ser avalat a la Mesa del Congrés gràcies a la majoria de PSOE i Sumar, que van donar suport que el Govern exercís la seva prerrogativa de frenar propostes que suposin un augment de la despesa o una reducció dels ingressos.
Segons els càlculs del Govern, l'esmena vinculada a estrangeria hauria exigit crear 400 noves places de funcionaris a les comissaries d'estrangeria, amb un cost mitjà de 42.000 euros per lloc, cosa que elevaria la despesa en 16,78 milions d'euros. Pel que fa a la proposta per ampliar la plantilla de fiscals, l'Executiu va argumentar el seu veto assenyalant que obligaria a convocar 491 places addicionals, amb un cost extra estimat de 53,79 milions d'euros.