La proposició de llei que permetrà obtenir la nacionalitat espanyola a les persones nascudes al Sàhara Occidental durant l'etapa d'administració espanyola ha superat aquest dimarts el tràmit de ponència al Congrés, després que PSOE, Sumar i la resta de socis d'esquerra del Govern hagin tancat un acord. L'objectiu és que el text quedi aprovat al juliol tant a la Comissió de Justícia com al Ple.
La iniciativa va romandre més d'un any paralitzada a la 'nevera' del Congrés i el grup plurinacional, impulsor original de la proposta, portava des d'abril intentant recuperar-la mitjançant una bateria d'esmenes transaccionals dirigides a les formacions progressistes, entre elles el PSOE, per unificar les diferents aportacions.
En les últimes setmanes, PSOE i Sumar han acostat posicions i han segellat un pacte sobre diversos canvis en el text inicial, que aquest dimarts han rebut el vistiplau de la ponència amb el suport dels socis d'esquerra, mentre que Junts ha optat per mantenir-se en l'abstenció. PP i Vox han expressat el seu rebuig i han votat en contra, encara que sense capacitat per frenar l'avenç de la norma.
Sumar preveu que la proposició arribi a la Comissió de Justícia el proper 14 de juliol, ja en sessió pública, amb la intenció que pugui sotmetre's a votació en l'últim Ple abans de l'aturada estival, prevista per al 23 de juliol.
La futura llei pretén reconèixer la nacionalitat espanyola als sahrauís i els seus descendents que residien a l'antiga província espanyola abans de l'11 d'agost de 1976, quan el territori seguia sota sobirania espanyola, una mesura que, segons els càlculs de Sumar, podria arribar a unes 50.000 persones.
PODRIA BENEFICIAR 350.000 PERSONES
La condició de sahrauí nascut en aquestes circumstàncies s'acreditarà mitjançant DNI espanyol (encara que estigui caducat), inscripció al cens per al Referèndum del Sàhara Occidental expedit per l'ONU, certificat de naixement, llibre de família, certificat d'escolarització, pensions de jubilació o certificats d'hospitalització i assistència mèdica, entre altres documents. El PSOE s'ha negat a reconèixer com a vàlids els documents emesos pel Front Polisari, en no estar oficialment reconegut com a autoritat.
La norma també afectaria la població migrant saharaui resident a Espanya, que Sumar xifra en unes 300.000 persones, a les quals se'ls exigirà únicament dos anys de residència legal i continuada, i no tres, per poder sol·licitar la nacionalitat, equiparant així la seva situació a la de qui procedeixen d'Hispanoamèrica, d'origen sefardita o d'altres antics territoris sota sobirania espanyola.
La sol·licitud d'adquisició de la nacionalitat quedarà exempta de taxes i haurà de presentar-se en un termini màxim de tres anys des de l'entrada en vigor de la llei, que es produirà sis mesos després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat.
Després de l'aprovació del dictamen de la ponència, la diputada de Sumar Tesh Sidi, d'origen saharaui, ha recordat que actualment molts saharauis residents a Espanya estan acollits a l'Estatut d'Apatrídia, cosa que, segons ha detallat, els impedeix treballar amb normalitat, els nega la plena igualtat de drets i allarga els tràmits d'accés a la nacionalitat per sobre dels deu anys.
PAS TRANSCENDENTAL
Per al portaveu de Justícia de Sumar, Enrique Santiago, la proposició de llei ha fet un "pas transcendental" aquest dimarts al Congrés i suposa "un primer reconeixement i reparació" al poble saharaui, encara que ha apuntat que la reparació històrica pendent continua sent "fer tot el possible" per garantir el seu dret a la lliure autodeterminació i a la sobirania al seu territori.
Per la seva banda, el diputat del PSOE i ponent, Artemi Rallo, ha subratllat que la Cambra Baixa ha fet un pas "definitiu i irreversible" per obrir la porta al fet que els saharauis puguin accedir a la nacionalitat espanyola, coincidint amb l'any en què es compleixen 50 anys de la sortida d'Espanya del Sàhara.
Artemi ha recordat que aleshores ja es va contemplar la possibilitat que els saharauis optessin a la nacionalitat espanyola, però a la pràctica no van poder exercir aquest dret, per la qual cosa ha descrit la iniciativa com un gest de "reparació", "justícia" i "solidaritat" amb la causa saharaui. El PSOE i Sumar confien ara que Junts —l'abstenció del qual ha estat clau perquè el dictamen prosperés— acabi sumant-se a l'acord definitiu.