L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha elegit aquest dissabte a Igualada Josep Vila com a nou president de l'organització, mentre Lluís Llach, que exercia com a principal rostre visible des del 2024, passa a ocupar la vicepresidència. El relleu s'interpreta en clau continuista, encara que també respon al deteriorament de salut de l'excantautor i a una reorganització interna en un dels símbols de l'independentisme civil català.
La transició manté el pes polític de l'entorn proper a Carles Puigdemont, la influència del qual sobre l'entitat continua sent assenyalada per diferents sectors sobiranistes. Llach, encara que deixa la primera línia, conservarà capacitat d'influència dins de l'estructura.
Caiguda de participació interna
Més enllà del relleu, les dades reflecteixen la pèrdua de múscul de l'ANC. A les eleccions al secretariat nacional hi van participar 2.322 socis, una xifra reduïda si es compara amb els prop de 25.000 afiliats que assegura tenir l'entitat. Menys del 10% de la militància va prendre part en una votació que, a més, es va perllongar durant quatre dies.
El propi Llach va ser el candidat més votat, però va passar de més de 3.200 suports el 2024 a menys de 2.000 en aquesta ocasió. El descens ha estat interpretat com un símptoma clar de desafecció interna.
Llocs vacants i manca de candidats
La pèrdua d'impuls també es reflecteix en la dificultat per completar els òrgans de direcció. Dels 76 llocsprevistos per al secretariat nacional, 16 van quedar vacants per falta de candidats.
En diverses zones territorials a penes es van cobrir algunes places, tant en comarques catalanes com en l'estructura exterior. Per a una organització que va arribar a mobilitzar centenars de milers de persones al carrer durant els anys àlgids del procés, el contrast és notable.
Problemes econòmics i fractura estratègica
L'ANC arrossega a més dificultats financeres, amb caiguda d'ingressos per quotes i marxandatge, en paral·lel al descens de la mobilització social. Les últimes manifestacions convocades al costat de Òmnium Cultural o el Consell de la República han mostrat una assistència molt inferior a la d'etapes anteriors.
A això se suma la divisió estratègica dins de l'independentisme. Sectors crítics retreuen a la direcció un excessiu alineament amb Junts i amb les tesis de Puigdemont, mentre altres lamenten la falta d'un full de ruta clar després del fracàs del cicle unilateral.
Símbol del desgast del procés
L'ANC va ser durant anys un dels grans motors de l'independentisme català. La seva capacitat d'organització va convertir les Diades i les grans protestes en imatges d'impacte internacional. Avui, tanmateix, l'entitat travessa una etapa de menor influència, menor participació i creixents tensions internes.
El relleu en la presidència busca obrir una nova fase, però també confirma una realitat més àmplia: l'independentisme civil ja no mobilitza com abans i busca redefinir el seu paper en un escenari polític molt diferent al de la dècada passada.