Ayuso deixa l'àtic de Chamberí que compartia amb González Amador i es muda a Puerta de Hierro

A partir de la informació oficial accessible i de la cobertura de premsa consultada, l'expedient administratiu d'adquisició de l'àtic de Chamberí per part de la Comunitat de Madrid pot considerar-se formalment tancat en la seva fase de compra (el contracte es va signar i es va executar), però sota forta controvèrsia política i jurídica, amb diverses iniciatives per obtenir i fiscalitzar l'expedient complet. No consta, en les fonts revisades, una publicació detallada de l'expedient al BOCM; sí que hi ha rastre de l'operació en l'àmbit de la contractació pública i en les declaracions del propi Govern regional.

1. Situació de l'expedient d'adquisició

Diverses informacions coincideixen en què:

• L'àtic, d'uns 485 m² amb una gran terrassa, situat al passeig del General Martínez Campos (Chamberí), va ser adquirit el 14 d'abril de 2026 per l'empresa pública Planifica Madrid, dependent de la Conselleria de Presidència de la Comunitat de Madrid.
• El preu de compra, segons l'exclusiva d'El País recollida pel diari Demócrata, va ser de 6,3 milions d'euros, uns 300.000 euros menys del preu de sortida de mercat. Vegeu, per exemple, l'anàlisi a Demócrata.
• El propi Govern regional va presentar inicialment la compra com una “oficina provisional” per a la presidenta Isabel Díaz Ayuso mentre es rehabilita la Reial Casa de Correus, seu oficial a la Puerta del Sol, encara que aquesta versió va ser posteriorment matisada.
• L'operació s'ha realitzat com una adquisició patrimonial a títol de propietat per part de Planifica Madrid, no com un lloguer, de manera que l'expedient administratiu de compra es refereix a una inversió patrimonial i no a un simple arrendament temporal.

Des del punt de vista estrictament administratiu, tot l'anterior indica que l'expedient de contractació/compra està completat: existeix acord d'adquisició, escriptura de compravenda i desemborsament del preu. És a dir, la fase de “tramitació” de l'acte d'adquisició en si estaria ja esgotada i l'expedient es trobaria en situació d'executat i arxivat (a falta de les eventuals actuacions de control, fiscalització i responsabilitat).

2. Context de control polític i judicial

Sobre aquest expedient s'han projectat diverses iniciatives:

• PSOE-M i Más Madrid han anunciat peticions formals de l'expedient complet de compra, incloent memòries justificatives, taxacions, informes jurídics i econòmics, actes de Planifica Madrid i contractes relacionats, tal com recull Demócrata en articles com “El PSOE-M exigirà a Ayuso l'expedient…”.
• La formació Iustitia Europa ha presentat una denúncia penal perquè s'investigui la compra amb recursos de Planifica Madrid, demanant expressament al jutjat que incorpori al procediment l'expedient íntegre d'adquisició i posterior venda de l'immoble, segons detalla Demócrata.
• Más Madrid, per la seva banda, anuncia que portarà l'operació als tribunals per possible malversació, subratllant que encara no disposa del “fil” de com s'han pres les decisions ni de l'expedient complet, fet que reforça la idea que l'expedient no ha estat encara divulgat en la seva integritat.

3. Tràmits de publicació i què està pendent

Pel que fa a la publicació, les fonts consultades apunten a dos plans diferents:

• D'una banda, Demócrata recull que, segons la investigació d'El País, la compra no figurava al Portal de Transparència ni als comptes anuals de Planifica Madrid en el moment en què es destapa la polèmica. És a dir, la publicitat activa de l'expedient en aquests instruments de transparència estaria, com a mínim, incompleta o retardada.
• D'altra banda, la fase de venda sí que ha donat lloc a un anunci públic: Planifica Madrid ha publicat al portal de contractació la posada en venda de l'àtic per 6,6 milions d'euros, només quatre mesos després de comprar-lo, com consta a “Ayuso posa a la venda l'àtic de Chamberí…”.

No s'ha localitzat, en les fonts utilitzades, una referència explícita a la publicació de l'expedient d'adquisició o dels seus elements essencials al BOCM (més enllà del que pugui haver-se anunciat a la plataforma de contractació o en altres registres administratius). La pròpia controvèrsia política gira, precisament, sobre la falta de visibilitat de l'expedient al Portal de Transparència i sobre la necessitat que s'hi remeti íntegre a l'oposició i als òrgans judicials.

En conseqüència, poden considerar-se pendents almenys els següents fites vinculats a la “publicació” o obertura de l'expedient:

• La remissió completa de l'expedient d'adquisició als grups parlamentaris i al Portal de Transparència, amb les seves memòries, informes i acords, si finalment la Comunitat de Madrid atén les sol·licituds formulades.
• La posada a disposició de l'expedient davant els jutjats que han admès o puguin admetre a tràmit les diferents denúncies, perquè s'incorpori com a prova documental.
• L'eventual publicació addicional al BOCM o altres butlletins d'acords que puguin adoptar-se arran de la venda de l'immoble, de l'eventual revisió del procediment o de responsabilitats disciplinàries o patrimonials, si n'hi hagués.

Fins a la data que abasten les fonts consultades, per tant, l'expedient de compra està tramitjat i executat, però la seva difusió íntegra i detallada continua al centre del debat polític i judicial, sense que es pugui afirmar que s'hagi produït ja una publicació completa i sistemàtica del seu contingut en els canals oficials de transparència.

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid configura la presidenta de la Comunitat com la màxima autoritat política de la regió: ostenta la suprema representació de la Comunitat i la representació ordinària de l'Estat en el seu territori; presideix i dirigeix el Govern autonòmic, nomena i cessa els seus membres, coordina l'Administració i manté una relació de responsabilitat política davant l'Assemblea de Madrid. A més, intervé en la convocatòria d'eleccions autonòmiques, en la dissolució anticipada de l'Assemblea i en la promulgació de les lleis madrilenyes.

Representació institucional i direcció del Govern

El precepte estatutari específic sobre la figura del President de la Comunitat de Madrid, en la seva redacció vigent després de la reforma operada per la Llei Orgànica 5/1998, estableix literalment que:

• «El President de la Comunitat de Madrid ostenta la suprema representació de la Comunitat Autònoma i la ordinària de l'Estat en la mateixa».
• «Presideix i dirigeix l'activitat del Govern, designa i separa els Vicepresidents i Consellers i coordina l'Administració».
• «El President podrà delegar funcions executives i de representació pròpies en els Vicepresidents i altres membres del Govern».
• «El President és políticament responsable davant l'Assemblea».

D'aquests mandats se'n deriven les funcions nuclears de la presidenta:

• Representar externa i internament la Comunitat de Madrid i l'Estat al territori madrileny.
• Marcar la línia política general de l'Executiu autonòmic i dirigir la seva acció.
• Configurar i remodelar el seu Govern, escollint i cessant vicepresidents i consellers.
• Ordenar i coordinar el funcionament de tota l'Administració autonòmica.
• Assumir personalment la responsabilitat política global d'aquesta acció davant l'Assemblea de Madrid.

Relació amb l'Assemblea: investidura, confiança i censura

Encara que la presidenta és elegida per l'Assemblea, un cop investida manté una relació de doble direcció amb la Cambra:

• Després de cada renovació de l'Assemblea, el seu president proposa un candidat a la Presidència de la Comunitat, que exposa el seu programa i sol·licita la confiança. Si obté majoria absoluta, el Rei el nomena President de la Comunitat de Madrid; si no l'aconsegueix, n'hi ha prou amb majoria simple en una segona votació quaranta-vuit hores després.
• La presidenta pot plantejar una qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general, prèvia deliberació del Govern. La confiança s'entén atorgada si la recolza la majoria simple dels diputats. Si l'Assemblea la nega, la presidenta ha de dimitir i s'obre un nou procés d'investidura.
• L'Assemblea pot exigir la responsabilitat política de la presidenta mitjançant una moció de censura constructiva, que ha d'incloure un candidat alternatiu a la Presidència. Si la moció és aprovada per majoria absoluta, la presidenta cessa i el candidat inclòs s'entén investit i és nomenat pel Rei.

Facultat de dissoldre l'Assemblea i convocar eleccions

L'Estatut reconeix a la presidenta una competència clau sobre el cicle electoral autonòmic:

• «El President de la Comunitat de Madrid, prèvia deliberació del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, podrà acordar la dissolució de l'Assemblea amb anticipació al termini natural de la legislatura». L'acord es formalitza per decret, en el qual es convoquen simultàniament eleccions.
• L'Estatut fixa límits a aquesta facultat: no pot exercir-se en el primer període de sessions de la legislatura, ni quan resti menys d'un any per al seu final, ni si hi ha una moció de censura en tramitació o un procés electoral estatal convocat. A més, no pot tornar a dissoldre l'Assemblea abans que transcorri un any des de l'anterior dissolució.
• La nova Assemblea elegida tindrà un mandat escurçat, limitat per la data en què havia de concloure la legislatura originària.
• A més, un altre precepte atribueix al President la competència per convocar les eleccions a l'Assemblea en els termes que estableixi la Llei Electoral.

Promulgació de lleis i altres funcions rellevants

En l'àmbit normatiu, l'Estatut estableix que:

• «Les lleis aprovades per l'Assemblea seran promulgades en nom del Rei pel President de la Comunitat, que ordenarà la seva publicació al Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid i al Butlletí Oficial de l'Estat».
• Els reglaments del Govern es publiquen també per ordre de la Presidència al butlletí autonòmic i, si escau, a l'estatal.

L'Estatut no atribueix a la presidenta de la Comunitat de Madrid competència alguna per proposar candidat a la Presidència del Govern d'Espanya. Aquesta és una funció estatal lligada a les Corts Generals i al Rei, aliena a la Presidència autonòmica.

Una administració autonòmica que vulgui adquirir i després vendre un immoble d'alt valor a Madrid ha d'ajustar-se al règim general del patrimoni públic i a la seva normativa autonòmica específica. Encara que els detalls concrets depenen de la comunitat autònoma de què es tracti, hi ha una sèrie d'exigències comunes que estructuren el procediment i que convé tenir clares des de l'inici.

1. Marc jurídic general

En primer lloc, l'operació es regeix pel dret patrimonial del sector públic: normes bàsiques estatals sobre gestió del patrimoni de les Administracions, que fixen principis com legalitat, eficiència, transparència, salvaguarda del patrimoni públic i sotmetiment a control financer, i normes autonòmiques que concreten l'organització i el procediment intern.

A més, influeixen:

• La normativa pressupostària i d'estabilitat financera (impacte en crèdit disponible, sostre de despesa, endeutament, etc.).
• La normativa de contractació pública, en la mesura que moltes comunitats remeten a les seves regles per a la selecció de contractants i la publicitat.
• Les normes urbanístiques i d'ordenació del territori del municipi i la comunitat on es situa l'immoble (llicències, classificació del sòl, càrregues urbanístiques).

2. Competència i autoritzacions internes

Tota actuació ha d'emanar de l'òrgan competent, que ve determinat per la llei patrimonial autonòmica i, si escau, per l'Estatut d'Autonomia i els decrets d'estructura del govern. Habitualment:

• L'adquisició de béns immobles d'alt valor exigeix acord del Consell de Govern autonòmic o, almenys, de la conselleria competent en matèria de patrimoni, no bastant una simple resolució d'un òrgan directiu.
• L'enajenació (venda) sol requerir també autorització expressa de l'òrgan de govern i, en determinades quantitats o quan es tracta de béns especialment significatius, fins i tot informe o autorització d'altres òrgans de control intern.
• Cal acreditar que l'òrgan que signa (conseller, director general, etc.) té delegada o atribuïda la facultat per formalitzar la compravenda i els actes preparatoris.

3. Valoració, informes i motivació

Tant per comprar com per vendre, l'immoble ha de ser valorat per tècnics independents (normalment serveis de patrimoni o taxadors homologats). És essencial:

• Comptar amb una taxació prèvia que fixi el valor de mercat i, si escau, el valor cadastral i el valor comptable.
• Incorporar informes jurídics que acreditin la regularitat urbanística i registral (titularitat, càrregues, servituds, situació d'arrendaments, etc.).
• Justificar per escrit la necessitat o conveniència pública de l'adquisició (afectació a un servei, reordenació de seus, racionalització d'espais) i, en la venda, la manca de necessitat, el millor aprofitament del patrimoni o raons financeres.

4. Publicitat i concurrència en la venda

L'adquisició pot realitzar-se per compravenda directa amb un propietari determinat, respectant els principis de bona administració i evitant conflictes d'interès. En la fase d'enajenació, en canvi, la regla general és la concurrència pública:

• Amb caràcter ordinari, la venda s'articula mitjançant subhasta o procediment competitiu, amb anunci públic, plecs de condicions i criteris objectius d'adjudicació.
• La venda directa sol permetre's només en supòsits taxats (per exemple, quan ha quedat deserta la subhasta, quan existeix un adquirent preferent per raons urbanístiques o de continuïtat d'un ús, o quan l'import és reduït respecte de determinats llindars).
• Sigui quina sigui la modalitat, han de respectar-se els principis de publicitat suficient, igualtat i transparència, i quedar constància documental de tot l'expedient.

5. Controls i tipus de bé

La intervenció i la fiscalització interna (intervenció general, òrgan de control econòmic-pressupostari) informen sobre l'adequació al pressupost i a la legalitat. En immobles de molt alt valor, algunes normatives preveuen controls addicionals, com comunicació a òrgans estatals o límits vinculats al deute públic.

És clau diferenciar:

• Bé de domini públic (afectat a un servei o ús públic): en principi és inalienable; abans de vendre'l cal tramitar la seva desafectació, amb procediment propi, acords formals i, en ocasions, publicitat específica.
• Bé patrimonial (no afectat): és enajenables, però l'operació ha de provar que no es compromet l'interès públic ni es malven l'actiu.

En la pràctica, l'èxit jurídic d'aquest tipus d'operacions depèn que l'expedient estigui ben armat: competència clara, taxació sòlida, motivació explícita de l'interès públic i respecte estricte a la publicitat i la concurrència en la fase de venda.