Fren respon: qui decideix l'aprovació dels consellers de la CNMC?

El president de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), segons la Llei 3/2013, és la màxima autoritat executiva i de representació de l'organisme, presideix el seu Consell i dirigeix el seu funcionament intern. La Llei li atribueix funcions específiques de direcció, coordinació i cap de personal, així com competències clau en matèria pressupostària, de contractació i de rendició de comptes. A més, actua com a principal interlocutor institucional davant el Parlament i el ministeri d'adscripció, i presideix també el Consell de Defensa de la Competència. Tot això es recull en la pròpia Llei 3/2013, disponible al BOE.

Posició institucional i relació amb el Consell

La Llei 3/2013 estableix que la CNMC exerceix les seves funcions a través de dos òrgans de govern: el Consell i el president, que ho és també del propi Consell. El president:

• Presideix el Consell en ple, que és l’òrgan col·legiat de decisió en matèria resolutòria, consultiva, de promoció de la competència, arbitratge i resolució de conflictes.
• Presideix la Sala de Competència del Consell, mentre que la Sala de Supervisió Regulatòria la presideix el vicepresident.
• Convoca el Consell en ple per iniciativa pròpia o a petició d’almenys la meitat dels consellers, i el dirigeix durant les sessions.
• En cas de vacant, absència o malaltia, és substituït pel vicepresident; a falta d’aquest, pel conseller de més antiguitat i, a igualtat, pel de més edat.

En conjunt, la Llei configura el president com la cap visible i operativa de l’òrgan col·legiat, amb un paper central en el funcionament del Consell i en l’articulació dels seus treballs.

Funcions generals de direcció i govern intern

De forma expressa, la Llei 3/2013 detalla un catàleg de funcions pròpies del president, entre les quals destaquen:

• Exercir les competències generals dels presidents d’òrgans col·legiats administratius, conforme a la normativa de procediment administratiu comú (en el moment d’aprovació de la Llei, la Llei 30/1992, actualment substituïda per la Llei 40/2015 i la Llei 39/2015).
• Ostentar la representació legal i institucional de la CNMC davant altres administracions, reguladors, organismes internacionals i agents del mercat.
• Vetllar pel correcte desenvolupament de les actuacions de la Comissió, assegurant que s’ajustin a l’ordenament jurídic.
• Mantenir el bon ordre i govern de l’organització, cosa que inclou la supervisió del funcionament intern i la correcció de disfuncions.
• Impulsar l’actuació de la CNMC i el compliment de les seves funcions, proposant en particular els plans anuals o plurianuals d’actuació en què es defineixin objectius i prioritats.
• Exercir la capitania del personal de la CNMC, d’acord amb el règim jurídic específic de l’organisme.
• Dirigir, coordinar, avaluar i supervisar les diferents unitats de la Comissió, coordinant, amb l’assistència del secretari del Consell, el correcte funcionament de l’organització.
• Informar el ministeri d’adscripció de les vacants que es produeixin al Consell de la CNMC.
• Exercir les funcions que, si escau, li delegui el Consell.
• Assumir qualsevol altra funció que li atribueixi l’Estatut Orgànic de la CNMC o el Reglament de funcionament intern.

Competències econòmiques, pressupostàries i de contractació

En l’àmbit econòmic-financer, la Llei 3/2013 atorga al president un paper clau:

• Aprovar els actes d’execució del pressupost de la CNMC, cosa que el situa com a responsable principal de la gestió pressupostària quotidiana.
• Aprovar les despeses i ordenar els pagaments de l’organisme, d’acord amb la Llei General Pressupostària.
• Exercir les competències que li corresponguin en matèria de contractació de la CNMC.
• Efectuar la rendició de comptes de la Comissió davant el Tribunal de Comptes i altres instàncies, també d’acord amb la Llei 47/2003, General Pressupostària.

En les disposicions transitòries relatives a la integració dels organismes reguladors extingits, la Llei preveu a més que el president formuli i aprovi determinades comptes anuals d’aquests organismes i les rendeixi al Tribunal de Comptes, cosa que reforça el seu rol de responsable últim en matèria comptable.

Relació amb les Corts Generals i altres funcions específiques

La Llei 3/2013 també articula la responsabilitat del president en la rendició de comptes política i en la coordinació amb altres òrgans:

• Compareixença parlamentària: el president ha de comparèixer, almenys una vegada a l’any, davant la comissió corresponent del Congrés dels Diputats per exposar les línies bàsiques d’actuació, plans i prioritats futures, sobre la base de la memòria anual i el pla d’actuació. A més, pot ser cridat tant pel Congrés com pel Senat en els termes previstos en els seus reglaments.
• Presidència del Consell de Defensa de la Competència, òrgan a través del qual s’articulen determinades funcions en matèria de política de competència.
• Representació institucional davant el Parlament, ja que la pròpia Llei inclou entre les seves funcions “compareixer davant el Parlament en els termes previstos” a la norma.

En resum, d’acord amb la Llei 3/2013 (vegeu el text complet al BOE), el president de la CNMC concentra la representació externa, la direcció interna, la capitania de personal, la gestió econòmic-pressupostària i la rendició de comptes política i comptable de l’organisme, en estreta interacció amb el Consell i sota el marc que fixen l’Estatut Orgànic i el Reglament intern.

Joan Capdevila i Esteve (Martorell, 1965) és un veterinari i polític independentista català la trajectòria del qual va de la democràcia cristiana de Unió Democràtica de Catalunya (UDC) a l’espai sobiranista d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb la qual ha estat diputat al Congrés i per a la qual avui ocupa llocs d’alta responsabilitat reguladora. Va ser diputat per Barcelona entre 2015 i 2023, delegat del Govern a Madrid i, des de 2026, conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Partits als quals ha pertangut

Capdevila milita durant dècades a Unió Democràtica de Catalunya, de la qual forma part fins al 2009. A UDC s’integra en el sector crític i independentista conegut com El Matí, lligat al diari del mateix nom, que ell mateix dirigirà més endavant, segons recullen la seva fitxa biogràfica i perfils de mitjans com Ara. Trenca amb el partit el 2009 per les seves discrepàncies amb el lideratge de Josep Antoni Duran i Lleida i per la manca de sintonia amb la deriva poc sobiranista de la direcció, segons destaquen tant Infobae com El País.

Després d’abandonar UDC, s’aproxima a l’independentisme republicà. A partir de 2015 concorre com a independent a les llistes d’ERC per Barcelona al Congrés dels Diputats. Les fonts subratllen que no és un militant orgànic clàssic, però sí un dirigent molt proper a Oriol Junqueras i alineat políticament amb Esquerra Republicana de Catalunya, que el presenta sistemàticament com a propi: així ho recullen, entre altres, Nació Digital, Libertad Digital i la pròpia cobertura de Demócrata.

En síntesi, els fites de la seva filiació són:

• UDC: militant durant molts anys fins a la seva sortida el 2009, dins del sector crític El Matí.
• ERC: des de 2015 figura com a independent a les seves llistes, però exerceix com a dirigent de referència del partit a Madrid i en l’àmbit regulador.

Trajectòria institucional i parlamentària

En les eleccions generals de 2015, 2016 i 2019, Capdevila és escollit diputat al Congrés per Barcelona a les llistes d’ERC, habitualment en posicions destacades (número 5), d’acord amb les biografies de Viquipèdia en castellà i en català. Permaneix a la Cambra Baixa durant quatre legislatures consecutives, fins al 2023, etapa que diversos mitjans resumeixen com a 2015–2023, i que el diari Demócrata sintetitza recordant que “va ser diputat al Congrés per ERC entre 2016 i 2023”.

La seva especialització és econòmica i industrial. Al Congrés exerceix diversos càrrecs de relleu:

• Portaveu d’Economia d’ERC i portaveu a les comissions de Pressupostos, Indústria, Transició Ecològica i Economia, segons detalla Demócrata.
• President de la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme a la XIV legislatura, on lidera treballs sobre la xarxa de recàrrega del vehicle elèctric, tal com recorda Europa Press i es recull també a informació parlamentària recent.

En les generals de 2023 torna a concórrer per ERC, però la caiguda d’escons republicans a Barcelona impedeix la seva reelecció; queda com a número 5 quan el partit només obté quatre actes en aquesta circumscripció, segons ressenyen Nació Digital i El Món.

Responsabilitats al Govern i en l’àmbit regulador

Després de la seva etapa al Congrés, el Govern de la Generalitat el nomena delegat del Govern a Madrid al setembre de 2023, substituint Ester Capella. La seva designació i perfil es recullen en mitjans com Infobae i El Món. Permaneix en aquest càrrec aproximadament fins a la tardor de 2024.

Posteriorment s’incorpora al sector privat com a director de l’oficina de Vinces a Catalunya, funció que el propi diari Demócrata destaca a la signatura dels seus articles d’opinió, així com la fitxa d’autor on s’indica que “ara dirigeix l’oficina de Catalunya de Vinces”.

El 2026 fa un nou salt al regulador estatal. El Govern proposa Joan Capdevila com a nou conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, a proposta d’ERC, juntament amb altres noms com Carmen Balsa i Marina Echebarría. Aquest moviment el recullen tant les informacions d’El País com les peces explicatives de Demócrata sobre el nomenament de consellers de la CNMC, les cròniques sobre la proposta del Govern (article sobre Ganuza i els tres consellers) i la cobertura de les seves compareixences parlamentàries (agenda de la Comissió d’Economia i perfil de la nova cúpula), així com la visió crítica d’altres mitjans com Libertad Digital i Nació Digital.

Altres trets de perfil

Capdevila és llicenciat en Veterinària, ha estat empresari de pimes durant més de dues dècades i va dirigir el diari digital El Matí, vinculat al sector democristià independentista, segons destaquen Viquipèdia, Exterior.cat i diversos perfils periodístics com els de El Siglo de Europa. Els retrats en profunditat, com els d’Ara o El País, el presenten com un perfil independentista, de arrels democristianes i molt proper a l’entorn d’Oriol Junqueras.

En conjunt, la seva trajectòria reflecteix el recorregut d’un polític que abandona la vella Convergència socialcristiana d’UDC per integrar-se en l’eix republicà d’ERC, des d’on ha acumulat càrrecs clau al Congrés, a l’administració catalana i ara en un regulador econòmic estatal.

Des de l’entrada en vigor de la Llei 3/2013 de creació de la CNMC (4 de juny de 2013) s’han completat tres renovacions parcials del Consell de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Aquestes renovacions han tingut lloc al voltant de 2015, 2017 i 2025, seguint l’esquema de mandats de sis anys i renovació escalonada cada dos anys previst a la llei. El 2026 està en marxa una quarta renovació parcial (presidència i tres consellers), però a efectes de la teva pregunta només poden comptar-se com a realitzades les tres anteriors, ja executades.

Marc legal: mandats de sis anys i renovació cada dos

La base jurídica està a la pròpia Llei 3/2013, de creació de la CNMC, publicada al BOE i accessible a la Llei 3/2013. Aquesta norma fixa que:

• El Consell està format per una presidència, una vicepresidència i vuit consellers.
• El mandat de cada membre és de sis anys, sense possibilitat de reelecció.
• La renovació es fa de forma parcial cada dos anys per evitar que cessi tot el Consell alhora.

La disposició transitòria de la llei va establir a més un sistema escalonat inicial (alguns consellers amb mandats de quatre anys) perquè, a partir d’aquí, es consolidés el patró de renovacions biennals. Aquest disseny s’explica en detall en anàlisis doctrinals com els d’Uría Menéndez, disponibles a la nota tècnica i a la guia pràctica sobre la Llei 3/2013.

Les tres renovacions parcials ja realitzades

Amb aquest marc, la investigació recollida a les fonts externes sintetitza així la seqüència des de 2013 fins avui:

• Primera renovació parcial (2015): després de dos anys de funcionament del primer Consell, cessen tres consellers de la cohort inicial, d’acord amb la disposició transitòria que preveia mandats més curts per a part d’ells. És la primera aplicació pràctica del mecanisme de rotació.
• Segona renovació parcial (2017): als quatre anys de la posada en marxa de la CNMC, cessa un altre bloc de tres consellers, completant l’ajust transitori (tres d’ells tenien mandat de quatre anys).
• Tercera renovació parcial (2025): al febrer de 2025 prenen possessió el vicepresident i quatre consellers, culminant el primer cicle complet de sis anys de la institució i renovant d’una vegada la meitat del Consell (5 de 10 membres). Aquest relleu es formalitza segons la CNMC a la nota de premsa sobre la presa de possessió, accessible a la presa de possessió de 2025.

En paral·lel, la nota del Ministeri d’Economia de desembre de 2024 ja avançava aquesta renovació massiva, en proposar cinc candidats per cobrir mandats vençuts, tal com es recull a la comunicació oficial sobre nous consellers de la CNMC.

Renovació de 2026: quarta parcial en curs

El 2026 s’està abordant una nova renovació parcial: el relleu de la presidència de Cani Fernández i de tres consellers els mandats dels quals vencen al juny. El procediment està descrit en diverses peces del diari Demócrata: la proposta governamental de Juan José Ganuza com a president a “El Gobierno propone a Juan José Ganuza para presidir la CNMC”, l’anàlisi de la distribució interna del Consell a “Fren responde: ¿cómo se nombra a los consejeros de la CNMC?”, i el seguiment parlamentari a “El Congreso pone fecha para examinar a los candidatos del Gobierno para la CNMC”, “Examen del Congreso a la nueva cúpula de la CNMC” i nota de premsa del Congrés.

Tanmateix, encara que l’esquema legal obliga que aquesta renovació es materialitzi (per garantir la rotació cada dos anys), a la data de referència de la investigació només poden considerar-se efectivament realitzades les tres renovacions indicades (2015, 2017 i 2025). La de 2026 està en fase de tramitació política i parlamentària, amb negociacions sobre els equilibris interns i la durada efectiva del nou cicle de presidència.

Context addicional i referències

La importància política d’aquestes renovacions es reflecteix en la cobertura continuada de Demócrata, que ha seguit tant les tensions entre Govern i oposició (per exemple, sobre la manca de negociació, a “El PP acusa al Gobierno de ignorarle en la renovación de la cúpula de la CNMC” i “El PP afea al Gobierno la falta de diálogo en la renovación de la CNMC”) com la negociació d’altres normes on el PP ha condicionat el seu suport a pactar aquesta renovació, com recull aquesta peça sobre la CNMC i les xarxes socials.

A més de les fonts esmentades, la informació sobre el disseny institucional de la CNMC i les seves atribucions pot ampliar-se a la pròpia Llei 3/2013 al BOE ja citada, i en anàlisis periodístics i jurídics complementaris, com l’estudi parlamentari de la Cambra Baixa sobre el mandat dels consellers (per exemple, en documents com aquest informe de la XII Legislatura) o en l’activitat reguladora i de personal directiu publicada al BOE (per exemple, la convocatòria de la Direcció de Competència).

Amb tot això, i atenent només a les renovacions ja completades, la resposta quantitativa és clara: tres renovacions parcials del Consell de la CNMC des de l’entrada en vigor de la Llei 3/2013.

En l’ecosistema regulador i jurisprudencial al qual es vincula l’activitat de la CNMC poden consultar-se també, entre altres, la nota de premsa sobre les fluctuacions de tensió al sistema elèctric (trobada CNMC-elèctriques), la supervisió d’ajudes o descomptes en carburants (multa a Repsol) o l’actualització del seu quadre directiu (nomenament de la directora de Competència).