El Ple del Congrés ha tombat aquest dijous la majoria de les esmenes del PP introduïdes al Senat al projecte de Llei Integral d'Impuls a l'Economia Social, de manera que el text queda ratificat de forma definitiva en els mateixos termes en què va sortir inicialment de la Cambra Baixa abans de remetre's a la Cambra Alta.
La norma busca actualitzar i reforçar el marc legal d'aquest àmbit i, per a això, pretén aturar l'intrusisme en les cooperatives, precisant quines entitats s'integren realment en l'Economia Social, segons ha assenyalat el Ministeri de Treball i Economia Social.
La Llei s'estructura en quatre articles que retoquen les principals normes que conformen l'esquelet jurídic del sector: la Llei de Cooperatives, la Llei per a la Regulació del Règim de les Empreses d'Inserció, la Llei de l'Economia Social i la Llei de Règim Fiscal de les Cooperatives, d'acord amb la informació de Treball.
El departament que dirigeix Yolanda Díaz subratlla que la nova regulació servirà per reforçar i impulsar fórmules innovadores d'Economia Social, entre elles l'habitatge cooperatiu en règim de cessió d'ús, les comunitats energètiques i el comerç just.
En l'àmbit de l'habitatge en cessió d'ús, el text modifica la Llei de Règim Fiscal de les Cooperatives per reconèixer per primera vegada com a especialment protegides certes cooperatives d'habitatge, en particular les de cessió d'ús, sempre que mantinguin la titularitat dels immobles, no distribueixin retorns i compleixin condicions específiques.
La normativa també persegueix adaptar i posar al dia la Llei de Cooperatives, incorporant l'elaboració de plans d'igualtat en el si d'aquestes entitats i la creació d'una Comissió d'Igualtat que afavoreixi la conciliació i garanteixi el principi de presència equilibrada de dones i homes en els òrgans socials.
Treball ressalta igualment el reforç de les causes de desqualificació administrativa, amb la finalitat d'actuar davant d'organitzacions que operen sota una falsa aparença cooperativa i vulneren els seus principis i valors. Amb això es pretén salvaguardar la identitat cooperativa davant de “usos instrumentals o fraudulents, i combatre l'intrusisme en les cooperatives en clarificar quines empreses formen part de l'Economia Social i quines no”.
Així mateix, l'article segon de la llei modifica la Llei per a la regulació del Règim de les Empreses d'Inserció, entitats orientades a facilitar l'accés al mercat de treball de persones en situació de vulnerabilitat, incorporant una definició d'empresa d'inserció “més adequada i coherent amb les seves finalitats”, segons el Ministeri.
En aquest sentit, Treball destaca que els canvis introduïts en la seva organització interna ajudaran a assegurar la seva competitivitat, fixant com a horitzó la contractació indefinida en empreses ordinàries. “La llei ordena millor els itineraris d’inserció i els adapta a la lògica de la contractació indefinida després de la reforma laboral”, apunta el departament.
El tercer article retoca la Llei d'Economia Social per precisar les diferents tipologies i el catàleg d'entitats que conformen aquest àmbit. També redefineix els objectius que han d'assumir les polítiques públiques en la promoció del sector i amplia la contractació pública reservada, incrementant el percentatge de licitacions del sector públic destinades a empreses d'inserció i centres especials d'ocupació d'iniciativa social.
L'Economia Social, una part clau del PIB
Durant el debat parlamentari, la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, ha agraït el suport dels grups que “han entès la importància de l’Economia Social” i han permès tirar endavant aquesta llei, després de “un any i mig” de treballs per a donar a llum una “llei important, que potser no fa tant soroll com altres, però que diu molt sobre el país que es vol construir”.
Díaz ha remarcat que la norma s'ha gestat “escoltant les cooperatives, les empreses d'inserció, els centres especials de treball d'iniciativa social i tantes entitats que fa anys que demostren que una altra manera de fer economia no només és possible, sinó necessària”.
En la seva intervenció, ha defensat que l'Economia Social “no és un racó menor del nostre sistema productiu, sinó una part decisiva de l'economia espanyola; un model que posa al centre les persones, el treball digne, l'arrelament territorial i l'interès general”.
Segons dades de Treball, les cooperatives, empreses d'inserció, centres especials de treball d'iniciativa social, confraries, mutualitats, fundacions sense ànim de lucre i la resta d'entitats que integren l'Economia Social a Espanya van generar una xifra de negocis equivalent a l'11,1% del PIB en cadascun dels anys del període 2019-2023.
El teixit productiu de l'Economia Social espanyola està format per 127.532 empreses i entitats, de les quals depenen 2.250.389 llocs de treball directes i indirectes, amb una facturació conjunta de 169.691 milions d'euros, d'acord amb les últimes dades del sector publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).