La convalidació del reial decret llei anticrisi en matèria d'habitatge es complica seriosament al Congrés després que Junts hagi confirmat aquest dimecres en el ple de la Cambra Baixa el seu rebuig al text impulsat per Sumar.
Per tirar endavant, el decret llei necessita una majoria simple. Tanmateix, el "no" de Junts deixa l'Executiu sense un dels seus suports clau i acosta l'escenari que la norma decaigui.
La portaveu parlamentària de la formació catalanista, Miriam Nogueras, va carregar durament contra el decret-llei d'habitatge durant la compareixença del president del Govern, Pedro Sánchez, i el va qualificar d'“absolut fracàs”, a més d'estar “tan mal fet” que, a parer seu, perjudica els petits propietaris i distorsiona el mercat del lloguer.
Els de Carles Puigdemont considera que mesures com la limitació de desnonaments o la pròrroga obligatòria de contractes generen efectes adversos i ha posat com a exemple Barcelona, on denuncia una caiguda del 90% en l'oferta de lloguer i un augment del 63% en els preus després de l'aplicació de la Llei d'Habitatge.
Rufián anticipa el bloqueig i eleva el to contra Junts
Per la seva banda, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha donat per fet que Junts tombarà el decret d'habitatge. “Estic convençut que el d'habitatge no, perquè treballen per a especuladors, per a fons voltor”, va afirmar davant els mitjans en declaracions recollides per Europa Press.
Durant la seva intervenció a l'hemicicle, Rufián va acusar Junts de “mentir” sobre el contingut del decret i va augurar un cost polític per a la formació independentista si contribueix a tombar la norma.
Si decau milers de contractes i llars quedaran en l'aire
Si el decret no és convalidat, les seves mesures decauran automàticament i deixaran d'aplicar-se. Entre els principals afectats hi hauria els inquilins amb contractes en vigor o pròxims a vèncer, especialment aquells que s'haurien beneficiat de la pròrroga automàtica de lloguers.
Fonts del mateix debat parlamentari situen el focus en els contractes que expiren entre març de 2026 i finals de 2027, un col·lectiu que podria afectar centenars de milers de llars a Espanya, en funció de la rotació del mercat del lloguer.
També quedarien sense efecte les limitacions addicionals a determinats desnonaments, cosa que impactaria en famílies en situació de vulnerabilitat que esperaven acollir-se a aquestes proteccions temporals.
Bloc de rebuig?
En termes parlamentaris, la posició de Junts resulta determinant. Sense els seus vots, el Govern tindria molt difícil superar un bloc de rebuig previsiblement liderat per PP i Vox.
Tot i que la majoria simple redueix el llindar necessari, la negativa de Junts inclina clarament la balança cap al ‘no’. A falta de suports alternatius, les probabilitats de convalidació es redueixen considerablement.
Que decaigui, l'escenari més previsible
Dins del mateix Govern ja s'assumia en privat que la convalidació del decret llei d'habitatge era l'escenari més incert del paquet anticrisi, enfront d'altres mesures amb major consens parlamentari.
Alguns ministres havien reconegut la dificultat de reunir els suports necessaris per convalidar el text al Congrés i el seu compromís de lluitar per aconseguir-los, anticipant que el text podia no superar el tràmit al Congrés. La intervenció de Junts aquest dimecres, confirmant el seu rebuig, reforça aquest diagnòstic i deixa encara més clar que el decret té molt complicat prosperar.
Suport al decret fiscal amb crítiques al Govern
En paral·lel, Junts sí ha obert la porta a donar suport al decret d'ajudes fiscals per mitigar l'impacte econòmic de la guerra a l'Iran, tot i que el considera “insuficient”.
Rufián ha qüestionat aquestes negociacions i ha posat en dubte la coherència de l'estratègia de Junts, evidenciant les tensions dins del bloc que habitualment sosté l'Executiu.
Pressió al carrer
Davant l'adversitat de l'escenari que se li presenta al decret llei anticrisi d'habitatge, des de les forces d'esquerra s'ha fet una crida a la societat civil perquè es manifesti en favor de la seva convalidació al Congrés com a mesura de pressió als diferents grups parlamentaris, que quedaran retratats amb el sentit dels seus vots. El mateix ministre de Consum, Pablo Bustinduy (Sumar), ho ha fet aquest matí.
Segons ha pogut saber Demòcrata, aquesta pressió dels carrers ja s'estaria organitzant, si bé encara no hi ha data per a una protesta a nivell nacional en aquest sentit.
Finalment, cal destacar que, encara sense haver-se tancat una convocatòria de manifestació, activistes prohabitatge, com els sindicats de llogateres, sí que s'han organitzat ja per intentar aprofitar, almenys, el temps en què estigui en vigor el decret llei. A través de les xarxes socials i d'una pàgina web estan informant sobre quan i com els arrendataris amb venciments de contracte abans de la fi de 2027 poden sol·licitar als seus propietaris una pròrroga de fins a dos anys dels mateixos i increments de la renda del lloguer no superior al 2%.