Diputats sense escó, assessors amb sou: la paradoxa de les Corts dissoltes

La majoria dels assistents parlamentaris mantindrà el seu lloc fins al 22 de desembre. Amb l'activitat de les Càmeres reduïda al mínim, es volquen en la campanya electoral dels seus respectius partits.

Pasillo institucional con siluetas ejecutivas

Pasillo institucional con siluetas ejecutivas

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Quan Francina Armengol va aixecar la sessió el passat 2 d'octubre, Pedro Sánchez encara no havia anunciat l'anticipació de les eleccions generals. No obstant això, a l'inici del debat, diversos diputats van posar i es van fer fotos per al record, com si es tractés de l'últim dia de curs. Després de la derogació dels reals decrets-llei de vivenda, les seves senyories van sortir de l'hemicicle amb aire melancòlic, sabedors que podien haver presenciat el seu últim ball.

Per la seva banda, els senadors ni tan sols van tenir marge per a aquesta sensació, perquè els cants de sirena sobre un avançament electoral es van intensificar quan la Cambra Alta ja havia amortitzat la setmana. El 6 d'octubre, el BOE publicava la dissolució de les Corts i centenars de parlamentaris es despedien de la seva condició i de la seva oficina durant els últims tres anys.

Per al record, jornades eternes, carreres, debats, sobresalts i votacions infinites a les quals no haurien pogut arribar sense els assessors parlamentaris. Ells són la cara oculta del poder legislatiu, el braç armat i tècnic de la classe política.

Amb l'anticipació electoral, la majoria de diputats i senadors han perdut el seu estatus, però paradoxalment, els seus equips conservaran el lloc de treball fins a mitjans de desembre.

Qui són

Els assessors parlamentaris formen part del denominat personal eventual de les Corts Generals, una figura destinada a prestar assistència directa i de confiança a determinats càrrecs i òrgans del Congrés i el Senat. Tenen dret a comptar amb aquests treballadors les presidències de les dues Cambres, els vicepresidents i secretaris de les Taules i els grups parlamentaris.

Inicialment, el personal eventual estava destinat exclusivament a prestar assistència als membres de les Taules de les Cambres. No obstant això, el febrer de 1997, el Congrés va ampliar aquest servei als grups parlamentaris, que des d'aleshores poden disposar dels seus propis assessors.

Actualment, el Congrés podria comptar amb un màxim de 424 treballadors eventuals i el Senat amb 147, sempre que tots percebin el salari més baix de les seves respectives escales retributives. No obstant això, els grups parlamentaris tenen llibertat per assignar categories salarials superiors, cosa que redueix el nombre de contractacions possibles dins del pressupost disponible. Per això, la xifra real d'assessors és inferior a aquests màxims teòrics.

Ha sortit 'el Gordo'

La majoria d'aquests treballadors estan adscrits als grups parlamentaris, que proposen la seva incorporació, tot i que el nomenament formal correspon a la Presidència del Congrés o del Senat.

En el seu cas, la dissolució de les Corts no suposa el cessament immediat, sinó que mantenen els seus llocs fins al dia anterior a la constitució de les noves Càmeres, prevista per al 23 de desembre d'acord amb l'actual calendari electoral.

En conseqüència, el 22 de desembre, mentre tota Espanya està pendent de la Loteria de Nadal, es publicarà el cessament de tots els assistents. En el seu propi nomenament, ja figura que el fi de les seves funcions va lligat a la finalització de la legislatura, per la qual cosa els seus terminis difereixen dels dels diputats i senadors que van perdre la seva condició amb la publicació al BOE de la convocatòria d'eleccions generals el 29 de novembre.

Corre pressa

Segons traslladen fonts parlamentàries a aquest mitjà, el que s'espera és que 4-5 dies després que es constitueixi la XVI Legislatura, la nova Presidència ja estigui en condicions de garantir l'assistència a tots els partits, i el personal que mantingui la confiança dels polítics torni a ser contractat.

En el passat, aquest termini era més ampli, però en els darrers anys s'ha optat per accelerar-lo per retallar el temps de transició del personal que repeteix en el càrrec.

A què dedica el temps lliure

A aquestes alçades, només conserven l'acta 69 diputats i 36 senadors, i l'activitat parlamentària ha quedat en mans de la Diputació Permanent, per la qual cosa el volum de treball a les Càmeres és molt reduït i pot sorgir una pregunta: ¿a què es dediquen ara els assessors?

La resposta és senzilla, i així ho traslladen diversos assistents a DEMÓCRATA: donar suport en campanya electoral a les seves formacions. Ja en els períodes ordinaris és freqüent que treballadors a sou de les Càmeres realment passin la seva jornada o es dediquin a qüestions de partit, aliens a el que ocorre als passadissos del Congrés o el Senat. Per la qual cosa aquesta "desviació" de les seves funcions no els resulta aliena.

Petit matís

Distinta és la situació dels treballadors eventuals que presten assistència directa a determinats càrrecs del Congrés i el Senat. Es tracta d'un col·lectiu molt més reduït que el dels assessors dels grups, el nomenament del qual està vinculat a la persona que ocupa el lloc institucional corresponent: membres de la Taula, presidents de comissió…

El cessament del càrrec al qual presten servei implica, amb caràcter general, el cessament automàtic d'aquests treballadors. No obstant això, durant el període de dissolució existeixen diferents possibilitats per garantir la seva continuïtat. Una d'elles és que el parlamentari al qual assisteixen formi part de la Diputació Permanent o que el grup parlamentari "assumeixi" el treballador dins del seu propi cupo.

En qualsevol cas, la majoria del personal eventual de les Corts roman en els seus llocs fins al 22 de desembre, atès que els assistents dels grups parlamentaris constitueixen el gruix de la plantilla.

I ELS DIPUTATS?

A priori, pot semblar una paradoxa que els assistents que treballen per als parlamentaris continuïn cobrint, mentre que els diputats i senadors (que no formen part de la Diputació Permanent) ja no gaudeixen d'un acte.

Tanmateix, en el moment de la dissolució de les Corts, els parlamentaris reben en un pagament únic les remuneracions que haurien percebut des d'aquesta data fins al dia de les eleccions. És el que es coneix com un "salari de transició".

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els tràmits parlamentaris necessaris per a recontractar assessors parlamentaris després de la constitució d'una nova legislatura?

Després de la constitució d'una nova legislatura a les Corts Generals, la renovació o "recontractació" d'assessors parlamentaris (personal eventual de grups i càrrecs de les Taules) no es tramita com una oposició ni com una renovació automàtica de funcionaris, sinó com una cadena de decisions internes dels òrgans de govern de cada Cambra. Es recolza en els Reglaments del Congrés i del Senat i en les seves normes sobre personal (relacions de llocs de treball i estatuts del personal de les Corts).

1. Marc jurídic general
  • Reglaments parlamentaris: fixen que cada Cambra disposa dels mitjans personals i materials necessaris per a l'exercici de les seves funcions i atribueixen a la Taula la competència per ordenar aquests mitjans (per exemple, l'article 60 del Reglament del Congrés sobre "mitjans personals i materials").
  • Normes sobre personal de les Corts: distingeixen entre personal funcionari, personal laboral i personal eventual (de confiança o assessorament), lligat políticament als òrgans o grups i el nomenament i cessament del qual depenen de la legislatura i dels càrrecs que serveixen.
2. Fases després de la constitució de la nova Cambra

Un cop celebrades les eleccions i constituït el Congrés o el Senat (sessió constitutiva, elecció de Presidència i Taula), s'obre una seqüència típica:

  • a) Constitució de la Taula i dels grups parlamentaris
    Sense Taula i sense grups vàlidament constituïts no es poden adoptar acords formals sobre personal eventual vinculat a ells. El primer pas és, per tant, que la Cambra quedi organitzada políticament.
  • b) Aprovació o actualització de l'estructura de personal
    La Taula aprova (o ratifica, si no es modifica) la relació de llocs de treball i la distribució d'efectius: quants assessors pot tenir cada grup, quines places s'adscriuen a la Presidència, a les Vicepresidències i Secretaries, quin nivell retributiu, etc. Aquest acord sol adoptar la forma d'acord de Taula i inclou les condicions generals del personal eventual.
  • c) Propostes de nomenament per part dels òrgans polítics
    Sobre aquesta “plantilla política”, cada grup parlamentari i cada membre de la Taula o altres alts càrrecs amb dret a personal de confiança proposa els noms concrets. No es tracta d'un procés competitiu, sinó de lliure designació dins dels límits fixats:
    • El grup remet a la Secretaria General la relació nominal d'assessors que vol nomenar, amb l'adscripció, dedicació i règim de jornada.
    • Els membres de la Taula i altres càrrecs fan el mateix respecte dels seus propis col·laboradors.
  • d) Nomenament formal per la Taula o per delegació
    Sobre la base d'aquestes propostes, la Taula de la Cambra adopta l'acord de nomenament del personal eventual (de vegades ho fa directament, de vegades ho formalitza la Presidència o el Secretari General en execució d'un acord marc de la Taula). El contingut típic és:
    • Identificació de les persones nomenades.
    • Adscripció (grup, Presidència, Vicepresidència, etc.).
    • Naturalesa de personal eventual i caràcter polític–confidencial del lloc.
    • Vinculació temporal a la legislatura i cessament automàtic en finalitzar-la o en cessar el càrrec al qual serveixen.
3. Publicitat i butlletins

Els Reglaments insisteixen que els actes de la Taula i de la Presidència es documentin i es donin a conèixer, però la forma concreta de publicitat s'articula sobretot en les normes internes de personal i en la pràctica de cada Cambra:

  • Butlletí Oficial de les Corts Generals: els acords generals de la Taula sobre estructura i règim del personal eventual solen publicar-se al butlletí corresponent (del Congrés, del Senat o conjunt quan afecta serveis comuns).
  • Nomenaments individuals: en alguns casos s'insereixen llistats de nomenaments i cessaments de personal eventual al butlletí; en altres, es consideren actes interns i es comuniquen a l'interessat i als serveis administratius sense difusió nominal àmplia.
4. Diferències amb funcionaris i personal laboral fix
  • Base de la relació jurídica: el personal funcionari i laboral fix accedeix mitjançant processos selectius regulats per normes de funció pública, amb estabilitat i drets de carrera. El personal eventual es nomena lliurement per a funcions de confiança i assessorament polític, sense carrera i amb cessament lligat al càrrec o legislatura.
  • Continuïtat entre legislatures:
    • Els funcionaris i laborals no es “recontracten” després de cada legislatura; continuen en servei, perquè la seva relació és permanent amb les Corts com a institució.
    • El personal eventual cessa de forma general al final de la legislatura o quan es renova l'òrgan al qual serveix, per la qual cosa la nova Taula i els nous grups han de tornar a nomenar (reproposar) a qui desitgin mantenir.
  • Òrgans competents: la gestió del personal de plantilla recau en la Taula i en els òrgans de govern administratiu de la Cambra, amb procediments reglats de provisió i mobilitat; l'eventual es decideix essencialment per la voluntat política dels grups i càrrecs, formalitzada per la Taula.
5. Resultat pràctic

En la pràctica, “recontractar” assessors parlamentaris després de la constitució d'una legislatura equival a repetir, amb la nova correlació de forces, aquest circuit: la Taula fixa o confirma el marc de llocs de confiança, els grups i càrrecs designen les seves persones de confiança i la Taula (o la Presidència per delegació) aprova els nomenaments, que es documenten i, si escau, es publiquen al butlletí de la Cambra. Tot això es recolza en els Reglaments, però es completa amb acords interns de personal que concreten l'operativa.

Podries detallar què diuen exactament els Reglaments del Congrés i del Senat sobre el personal eventual i els seus cessaments al final de la legislatura? Quines diferències hi ha entre el règim del personal eventual dels grups parlamentaris al Congrés i al Senat, si n'hi ha? Com s'articula la coordinació entre les Taules de Congrés i Senat quan es tracta de personal eventual de serveis comuns de les Corts Generals?

Quines competències i funcions té la Presidència del Congrés en matèria de personal eventual?

En matèria de personal eventual del Congrés dels Diputats (assessors i personal de confiança), la Presidència té un paper rellevant però no exclusiu. Exercita funcions d'impuls, representació i direcció política de la Cambra, proposa i signa nomenaments i cessaments, i dóna instruccions d'organització, però sempre inserida en el marc decisori de la Taula i amb el suport tècnic de la Secretaria General. El Reglament del Congrés i la normativa interna reparteixen aquestes competències de forma escalonada entre Presidència, Taula i òrgans administratius.

1. Marc general: Taula, Presidència i mitjans personals

El punt de partida està al Títol III del Reglament, dedicat a l'organització del Congrés. L'article 30 defineix la Taula com a «òrgan rector» i l'article 31.1.1 li atribueix la competència d’«adoptar quantes decisions i mesures requereixin l'organització del treball i el règim i govern interiors de la Cambra». Dins d'aquest “règim interior” s'inclouen els mitjans personals i, per tant, el personal eventual.

L'article 60, que regula els mitjans personals i materials, estableix que el Congrés disposarà dels mitjans necessaris per al seu funcionament i remet a les decisions de la Taula i a les normes internes per concretar la seva estructura de personal, inclosos els llocs de confiança. La Presidència, per la seva banda, segons l'article 32, ostenta la representació de la Cambra, assegura el bon funcionament dels treballs i «ordena els pagaments», a més de complir i fer complir el Reglament.

D'aquesta combinació se'n deriva una regla bàsica: la Taula fixa el marc (plantilles, criteris, regles generals) i la Presidència actua dins d'aquest marc adoptant les decisions singulars de direcció i execució, amb el suport de la Secretaria General.

2. Nombre, adscripció i règim del personal eventual

Determinació del nombre i perfils. Correspon a la Taula, com a òrgan rector, aprovar la relació de llocs de personal eventual, el seu nombre màxim, requisits i adscripció orgànica (a la pròpia Presidència, a grups parlamentaris, a òrgans de la Cambra, etc.), habitualment mitjançant acords d'organització interna o normes sobre personal. La Presidència no decideix unilateralment ampliar o reduir aquest nombre: impulsa propostes, però la decisió formal recau en la Taula.

Règim jurídic bàsic. També la Taula fixa, en desenvolupament del Reglament i de la legislació bàsica de funció pública, l'estatut del personal eventual: caràcter de confiança i lliure designació, dedicació, incompatibilitats internes, vinculació al mandat, causes de cessament, equiparacions retributives, etc. La Presidència participa en aquests acords com a membre que la presideix, però no els dicta a títol individual.

Adscripció concreta. Un cop aprovat el marc, la Presidència té un marge decisori concret en l'adscripció de personal eventual als òrgans directament dependents d'ella (Gabinet de la Presidència, per exemple) i en la coordinació amb els grups parlamentaris i altres òrgans perquè la distribució respecti el que ha acordat la Taula.

3. Nomenament i cessament del personal eventual

Facultat de nomenament. Dins dels llocs creats per la Taula, la Presidència sol ser l'òrgan que signa els actes formals de nomenament del personal eventual del Congrés, en molts casos a proposta de l'òrgan o grup al qual vagi adscrit i previ informe o organització de la Secretaria General. És una competència executiva: aplica el que la Taula ha configurat normativament.

Facultat de cessament. De la mateixa manera, els cessaments es formalitzen mitjançant resolució de la Presidència, bé a iniciativa pròpia (en el personal del seu Gabinet), bé a proposta de l'òrgan o grup al qual l'eventual serveix. El caràcter de confiança implica que el cessament pot acordar-se discrecionalment dins del marc fixat per la Taula i la normativa interna.

Vinculació al mandat. És habitual que les normes internes prevegin el cessament automàtic del personal eventual al final del mandat de la Presidència o de l'òrgan al qual estiguin adscrits, circumstància que també s'articula mitjançant actes de la Presidència en execució d'acords generals de la Taula.

4. Organització, direcció i relació amb la Secretaria General

Organització i direcció diària. En aplicació de l'article 32, la Presidència dirigeix l'activitat dels òrgans que depenen d'ella (inclosos els gabinets d'assessorament polític) i pot impartir instruccions de funcionament al personal eventual, sempre amb respecte a l'estatut aprovat per la Taula. Aquesta direcció és jeràrquica respecte al personal adscrit a la pròpia Presidència.

Secretaria General com a suport tècnic. La Secretaria General assessora la Presidència i la Taula (article 35.1) i és la responsable de la gestió administrativa del personal, inclosos els eventuals: tramitació de nomenaments i cessaments, nòmines, control de compatibilitats, etc. La Presidència no gestiona directament aquests aspectes, sinó que ordena i supervisa, mentre que la Secretaria General executa.

Relació amb la Taula. Quan es tracta de crear, suprimir o modificar l'estructura de personal eventual, la Presidència actua com a impulsora i coordinadora: proposa, rep les posicions dels grups i trasllada les iniciatives a la Taula, que és qui adopta els acords organitzatius. La Presidència aplica i fa complir aquests acords en el seu àmbit.

En síntesi, la Presidència del Congrés té una competència clau en el pla executiu i de direcció política respecte del personal eventual (elecció de persones dins dels llocs previstos, signatura de nomenaments i cessaments, organització del treball i supervisió), mentre que les decisions estructurals i normatives sobre nombre de places, règim jurídic i grans criteris d'adscripció corresponen a la Taula, amb gestió tècnica a càrrec de la Secretaria General.

Podries concretar què diu l'article 60 del Reglament sobre els “mitjans personals i materials” del Congrés? Com es regula específicament el personal eventual dels grups parlamentaris en comparació amb l'adscrit a la Presidència? Quin marge té la Presidència per modificar l'estructura o retribucions del personal eventual sense acord previ de la Taula?

Quants diputats i senadors formen part actualment de la Diputació Permanent i de quins partits polítics procedeixen?

A data 15 d'octubre de 2026, amb les Corts Generals dissoltes per la convocatòria d'eleccions del 29 de novembre, continuen en funcionament únicament les Diputacions Permanents del Congrés i del Senat. La seva composició vigent és la de la XV Legislatura.

En conjunt, formen part de les Diputacions Permanents:

  • Cambra Baixa: 68 diputats titulars designats pels grups, més la presidenta del Congrés (69 persones en total si es compta la seva presidència).
  • Cambra Alta: 36 senadors titulars designats pels grups, més el president del Senat (37 persones si es suma la seva presidència).

Congrés dels Diputats

La Diputació Permanent del Congrés està integrada per 68 diputats titulars, designats proporcionalment pels grups parlamentaris, més la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que la presideix d'ofici. Això suposa:

  • 68 diputats amb condició de vocal (titulars).
  • 1 presidenta (Armengol), que pertany políticament al PSOE i s'afegeix a la correlació de forces quan es computa el seu vot.

La distribució d'aquests 68 diputats titulars per grups i partits és la següent:

  • Partit Popular (PP) – 27 diputats.
  • Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) – 24 diputats titulars. Si s'afegeix Francina Armengol, el PSOE té de facto 25 vots a la Diputació Permanent.
  • Vox – 6 diputats.
  • Moviment Sumar / Grup Plurinacional Sumar – 6 diputats.
  • Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) – 1 diputat (Grup Republicà).
  • Junts per Catalunya (Junts) – 1 diputada.
  • Euskal Herria Bildu (EH Bildu) – 1 diputada.
  • Partit Nacionalista Basc (EAJ‑PNV) – 1 diputat.
  • Grup Mixt – 1 diputada, procedent de Podemos.

En termes estrictament numèrics, si es computen només els vocals, la Diputació Permanent del Congrés reprodueix una majoria de 68 escons repartits entre nou grups. Quan es té en compte el vot de la presidenta, el bloc socialista suma un escó addicional (25 de l'entorn PSOE), cosa que és rellevant per als equilibris interns en les votacions sobre reials decrets‑llei o sol·licituds de compareixença.

A més, cada grup ha designat tants suplents com titulars, amb la mateixa distribució (27 PP, 24 PSOE, 6 Vox, 6 Sumar i un per a cadascun dels cinc grups restants), de manera que queden cobertes les substitucions sense alterar la proporcionalitat.

Senat

Al Senat, la Diputació Permanent està composta a la XV Legislatura per 36 senadors titulars. A aquests s'afegeix el president del Senat, Pedro Rollán, que presideix l'òrgan però no s'inclou en aquesta xifra de 36; si es compta la seva presència, hi ha 37 membres en total.

La distribució dels 36 titulars per grups i adscripció política és:

  • Grup Parlamentari Popular al Senat – 19 senadors titulars (Partit Popular).
  • Grup Parlamentari Socialista – 12 senadors titulars (PSOE).
  • Grup Parlamentari Esquerres per la Independència – 1 senador titular, procedent de l'aliança ERC–EH Bildu.
  • Grup Parlamentari Plural – 1 senador titular, repartit entre Junts per Catalunya, Coalició Canària, Agrupació Herreña Independent i BNG.
  • Grup Parlamentari Basc (EAJ‑PNV) – 1 senador titular (PNV).
  • Grup Parlamentari Esquerra Confederal – 1 senador titular, que agrupa forces com Més Madrid, Eivissa i Formentera al Senat, Compromís, Agrupació Socialista Gomera i Geroa Bai.
  • Grup Parlamentari Mixt – 1 senador titular, corresponent a formacions sense grup propi (per exemple, Unió del Poble Navarro o altres independents, segons el repartiment concret vigent).

També al Senat hi ha senadors suplents designats pels grups per garantir la continuïtat de l'òrgan, però el nombre clau per al repartiment de forces són aquests 36 titulars, que concentren 19 vots del PP, 12 del PSOE i un vot de cadascun dels cinc grups minoritaris.

Balanc global

Resumint, a 15 d'octubre de 2026 pertanyen a les Diputacions Permanents:

  • Diputació Permanent del Congrés: 68 diputats titulars (27 PP, 24/25 PSOE depenent de si es compta la presidenta, 6 Vox, 6 Sumar, 1 ERC, 1 Junts, 1 EH Bildu, 1 PNV i 1 del Grup Mixt‑Podemos).
  • Diputació Permanent del Senat: 36 senadors titulars (19 PP, 12 PSOE i 5 senadors repartits entre ERC‑EH Bildu, Junts/CC/AHI/BNG, PNV, el grup d'esquerres territorials i Esquerra Confederal i el Grup Mixt), més el president del Senat.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina és la data prevista per a la cessació de la majoria dels assessors parlamentaris després de la dissolució de les Corts?

Pregunta" 1 de 3

A qui correspon formalment el nomenament dels assessors parlamentaris dels grups?

Pregunta" 2 de 3

Què reben els diputats i senadors cessats després de la dissolució de les Corts fins a la data de les eleccions?

Pregunta" 3 de 3