El Congrés preveu donar llum verda aquest dijous a la proposició de llei que concedeix la nacionalitat espanyola als sahrauís nascuts quan el Sàhara Occidental estava sota administració espanyola. La mesura, que podria afectar unes 80.000 persones, es debatrà i votarà en un context de forta tensió amb Marroc per la crisi de Ceuta i després del recent varapalo judicial a la coneguda com a "llei de nets".
La iniciativa compta amb opcions clares de tirar endavant després que el PSOE hagi confirmat que mantindrà el seu suport, juntament amb Sumar i els socis parlamentaris habituals. Superat aquest tràmit, el text continuarà el seu recorregut legislatiu al Senat.
La votació arriba en un moment especialment delicat per a les relacions amb Rabat, després de l'entrada irregular de més de 70.000 persones a Ceuta a finals de juliol, un episodi que gairebé totes les formacions, a excepció del PSOE, atribueixen a una actuació de Marroc. El regne alauí reclama com a propi tot el Sàhara Occidental i s'ha mostrat contrari a la tramitació d'aquesta norma.
El debat parlamentari es produeix, a més, pocs dies després que el Tribunal Suprem suspengués de forma cautelar, a raó d'un recurs de Vox i Iustitia Europa, el dret al vot de determinats nacionalitzats mitjançant la "llei de nets", llevat que acreditin que els seus ascendents van patir exili. Vox ja ha anunciat que votarà en contra de la nova norma al qüestionar les garanties i la política de concessió de nacionalitats de l'Executiu.
Nacionalitat per carta de naturalesa
El text legal recull que concorren "circumstàncies excepcionals" per atorgar la nacionalitat per carta de naturalesa als sahrauís nascuts al Sàhara Occidental abans del 29 de setembre de 1977, fins i tot si no resideixen legalment a Espanya.
Per demostrar aquesta condició podran presentar, entre altres documents, un DNI espanyol encara que estigui caducat, el justificant d'inscripció al cens per al referèndum del Sàhara Occidental autenticat per Nacions Unides, certificats de naixement o documentació emesa per l'Administració espanyola.
Els fills en primer grau de qui obtingui la nacionalitat disposaran d'un termini de cinc anys per poder optar també a ella. Així mateix, la llei modifica el Codi Civil per permetre que els sahrauís puguin accedir a la nacionalitat després de dos anys de residència legal a Espanya.
Les sol·licituds de nacionalitat per carta de naturalesa seran gratuïtes i es podran registrar durant els tres anys posteriors a l'entrada en vigor de la norma, prorrogables per un any més. La llei començarà a aplicar-se quatre mesos després de la seva publicació al BOE.
Posició del PSOE, Sumar i PP
Encara que el context polític és complex i el PSOE va votar en contra de la presa en consideració, el seu portaveu al Congrés, Patxi López, ha reiterat aquests dies que el grup socialista donarà suport a la norma i ha defensat que la concessió de la nacionalitat suposa una "reparació històrica". "Vam a votar a favor perquè aquest grup i el Govern fan la política autònomament", ha afirmat.
El portaveu de Sumar a la Comissió de Justícia i ponent de la llei, Enrique Santiago, ha insistit que la crisi de Ceuta i les tensions amb Rabat no haurien de condicionar el resultat de la votació i confia que el PP i Junts evolucionin des de l'abstenció cap al suport.
Per la seva banda, la portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, ha apuntat que el seu partit podria repetir l'abstenció, encara que ha subratllat que comparteixen l'objectiu que els sahrauís puguin obtenir la nacionalitat espanyola.
"Estem d'acord a donar-los la nacionalitat, no com ho està fent el Govern", ha assenyalat Muñoz, partidària de recórrer a la via de la residència en lloc de la carta de naturalesa. El PP manté vives vuit esmenes davant el Ple sobre els requisits per concedir la nacionalitat, el procediment i la modificació del Codi Civil.
Des de Sumar, Tesh Sidi ha assegurat que el PSOE "no té altra opció que votar a favor" i ha advertit que un canvi de postura ara equivaldria a "cavar la seva pròpia tomba", al transmetre la idea que la sobirania de les Corts queda supeditada a una ingerència estrangera.
Ghali i la posició del Front Polisari
El líder del Front Polisari, Brahim Ghali, ja es va pronunciar sobre aquesta iniciativa a finals de juliol en una entrevista amb Europa Press, en la qual va afirmar que valora de forma positiva "tota iniciativa que beneficiï al poble saharaui", encara que va avisar que la concessió de la nacionalitat espanyola no ha de "eclipsar l'objectiu final" de l'autodeterminació i la independència.
El dirigent saharaui va recalcar que Espanya continua sent la "única potència administradora" del Sàhara Occidental i va confirmar que les relacions amb el Govern espanyol continuen trencades des del gir de Pedro Sánchez sobre el Sàhara al març de 2022.
Ghali va recordar que una part important de la població sahrauí porta "50 anys de resistència en unes condicions molt extremes", molts d'ells als camps de refugiats de Tinduf, i va admetre que poden ser "adequades" les mesures que contribueixin a alleugerir aquesta situació. No obstant això, va remarcar que el poble sahrauí "mai deixarà de reclamar, reivindicar i lluitar" per l'autodeterminació i la independència.