El Ple del Congrés ha rebutjat aquest dimarts admetre a tràmit una proposició de llei del PSOE que plantejava modificar la Llei de creació de l'Institut de la Dona. L'objectiu era dotar l'organisme de noves competències per vigilar que no es produeixin biaixos de gènere en els algorismes i permetre-li personar-se en procediments judicials per discriminació per raó de sexe, a més d'alterar el sistema d'elecció de la seva presidència perquè deixés de ser un nomenament directe.
La iniciativa no ha superat el primer filtre parlamentari pel vot en contra de PP, Vox i Junts, mentre que el PNB s'ha abstingut. La resta de grups sí s'ha mostrat partidari que la proposta socialista iniciés la seva tramitació a la Cambra Baixa.
Segons ha detallat la diputada socialista Lidia Guinart, la reforma pretenia adaptar l'Institut a les noves directives comunitàries en matèria d'igualtat i reforçar la seva capacitat per assistir víctimes de discriminació, intervenir davant dels tribunals i controlar l'impacte de la intel·ligència artificial en els drets de les dones.
"Reforçar l'Institut de les Dones és enfortir l'Estat democràtic de dret, és garantir més i millor els drets fonamentals. Més encara, en un context de qüestionament creixent dels avenços d'igualtat, de discursos carregats de misogínia, de negacionisme, fins i tot d'odi i amb el difícil repte d'instaurar els drets digitals davant dels riscos de la societat digitalitzada que ja no és futur, senyories, ja és present", ha defensat.
Canvis en les funcions de l'Institut i en la justícia
Entre les principals novetats que recollia el text del PSOE figurava l'ampliació de les atribucions de l'Institut per intervenir en causes judicials. Amb la modificació, l'organisme podria actuar en defensa d'interessos col·lectius o difusos quan es detectessin situacions de discriminació per sexe.
"És una exigència europea, senyories, sí que ho és, però la modificació de les lleis processals no respon només a aquesta exigència, sinó que amb aquesta reforma l'Institut amplia les seves funcions en resposta a una necessitat que és política i també jurídica", ha recalcat Guinart.
Algorismes, intel·ligència artificial i violència digital
Guinart ha vinculat també la reforma als reptes derivats de la digitalització i de l'avenç de la intel·ligència artificial. El text habilitava l'Institut per supervisar que els algorismes no incorporin biaixos de gènere i per actuar davant noves formes de violència digital contra les dones, com els 'deepfakes', la pornografia creada amb intel·ligència artificial o el ciberassetjament.
La proposició modificava, a més, el sistema de designació de la presidència de l'Institut de les Dones. El PSOE defensava un procediment més obert i transparent, en què el càrrec recaigués en persones de reconegut prestigi i trajectòria en la defensa dels drets de les dones.
Crítiques del PP al model d'Institut
En el torn de portaveus, Silvia Franco, del PP, ha sostingut que l'Institut és una estructura "jeràrquicament sotmesa al Govern" i ha titllat de "ficció" presentar-lo com un òrgan independent. Així mateix, ha retret a l'Executiu que hagi recorregut a una proposició de llei en lloc d'un projecte de llei, en considerar que així se sortegen informes preceptius i vies de participació pública. "És incomprensible aquesta via que han triat vostès", ha indicat.
PP crida a treballar per "retornar-li l'autoritat" a l'Institut
Franco ha advertit al PSOE que, si realment pretén reforçar l'Institut de les Dones, "el que ha de fer és treballar per retornar-li l'autoritat, el prestigi i la influència, danyats per controvèrsies i escàndols com el dels punts violeta". "Enfortir la igualtat és construir institucions sòlides, independents i respectades", ha afirmat.
Per la seva banda, Júlia Boada, de Sumar, ha defensat que l'Institut de les Dones "ha de treballar per una intel·ligència artificial ètica i feminista" i ha insistit que, al seu parer, "els poders públics han de vetllar perquè aquesta eina que està transformant el món ho faci de manera justa".
"La igualtat real exigeix institucions fortes, exigeix recursos, exigeix capacitat d'intervenció, exigeix que els organismes públics puguin acompanyar, assistir i quan sigui necessari litigar per defensar els nostres drets, davant dels qui volen que les dones barallin soles més institucions que acompanyen", ha subratllat.
Vox rebutja la proposta i critica l'"intervencionisme"
María de los Reyes Romero, de Vox, ha votat en contra en entendre que la iniciativa no afronta els "problemes reals" de les dones a Espanya i que, en realitat, busca ampliar "l'entramat ideològic construït durant dècades al voltant de les polítiques polítiques de gènere".
Al seu parer, la reforma aprofundia en "l'intervencionisme administratiu" al voltant de conceptes com la bretxa salarial o els sostres de vidre, pretenia "censurar i controlar" la intel·ligència artificial i atorgava més capacitat a l'Institut per intervenir en litigis vinculats a la discriminació per raó de sexe.
Recels d'ERC, Junts, PNB i EH Bildu
Etna Estrems, d'ERC, ha dit compartir la necessitat de reforçar la protecció dels drets de les dones, però ha recordat que el feminisme no es mesura pel nombre d'organismes existents, "sinó per la capacitat real de protegir les dones". A més, ha avisat que el seu grup estarà atent a qualsevol mesura que pugui incidir en les competències de la Generalitat de Catalunya.
Des de Junts, Josep Pagès ha assegurat que la proposta amagava "certa trampa" i ha reivindicat la igualtat i la defensa dels drets de les dones "però amb més concentració de poder i més tutela sobre les competències de Catalunya". En la mateixa línia, Maribel Vaquero, del PNB, ha retret que el text no aclarís com es coordinaria l'actuació de l'Institut amb les administracions autonòmiques competents.
En nom d'EH Bildu, Isabel Pozueta ha defensat que "les polítiques d'igualtat s'han de construir des de la proximitat, des de l'autogovern, des de la realitat concreta a cada territori" i ha mostrat les seves reserves a continuar ampliant estructures que "es poden allunyar encara més de la ciutadania".
Podem reclama institucions "fortes" davant l'"ofensiva reaccionària"
Noemí Santana, de Podem, ha reivindicat que les institucions dedicades als drets de les dones han de ser "fortes" i "estar actualitzades" i ha alertat de "l'ofensiva reaccionària". Alhora, ha retret al Govern els seus "discursos triomfalistes", en considerar que "costa identificar quin és el gran projecte feminista" de l'Executiu.
"No només n'hi ha prou amb aquests organismes, que sí que són molt necessaris, sinó que cal tenir lideratge polític i cal tenir més ambició", ha reclamat, alhora que ha demanat "valentia".