El Govern ha posat sobre la taula la celebració al Congrés dels Diputats d'"un acte d'Estat" amb la presència del Rei, orientat al "reconeixement del poble gitano, de les seves aportacions a la societat i a la cultura, i a la reparació simbòlica per la persecució històrica patida".
La proposta figura en un dels informes elaborats per la comissió tècnica de la Llei de Memòria Democràtica, al qual ha tingut accés Europa Press, on es recullen diferents iniciatives "per aplicar els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició en el relacionat amb la situació històrica del poble gitano a Espanya".
El text concreta que, "com a part de les mesures de reparació simbòlica i institucional, es promourà la celebració d'un acte d'Estat a les Corts Generals, en sessió conjunta i amb presència del Cap d'Estat, destinat al reconeixement del Poble Gitano, de les seves aportacions a la societat i a la cultura, i a la reparació simbòlica per la persecució històrica patida".
A més, el document detalla que "esmentat acte haurà d'incloure una declaració institucional de reconeixement del dany causat i de compromís amb la plena igualtat i la no discriminació".
L'informe també preveu que "s'impulsaran declaracions oficials de reparació dirigides a persones gitanes que hagin patit repressió per la seva condició racial, així com el reconeixement de la nacionalitat espanyola als descendents dels qui van patir l'exili com a conseqüència d'una legislació repressiva i excloent".
Aquestes actuacions s'integren en el bloc de revisió de l'espai públic i de les denominacions institucionals, on es planteja fixar un "marc que permeti retirar, resignificar o substituir aquelles referències, símbols o denominacions honorífiques vinculades a figures, normes o episodis associats a la persecució, criminalització o estigmatització del poble gitano".
En aquesta línia, el document especifica que "s'abordarà l'eliminació de denominacions com 'Marquès de la Ensenada' en seus institucionals, garantint que la memòria compartida reflecteixi valors democràtics de respecte, convivència i justícia històrica".
Segons s'exposa en l'informe, aquest conjunt de propostes forma part d'un paquet més ampli de mesures en diversos àmbits de l'acció pública (educatiu, administratiu, judicial, cultural i mediàtic), atès que, com s'argumenta, "l'absència de mesures de reparació històrica ha contribuït a perpetuar l'exclusió social, política i cultural del poble gitano, invisibilitzant tant la persecució patida com les seves aportacions a la societat, per la qual cosa resulta imprescindible adoptar mesures de reparació integral -simbòlica, material i institucional- conforme als estàndards internacionals en matèria de drets humans".
Mesures en educació i formació del professorat
En el terreny educatiu, el document reclama impulsar "l'elaboració i posada en marxa del Pla Estratègic d'Educació Inclusiva, previst per a la seva implementació el 2026", amb l'objectiu de "garantir en tot el territori nacional condicions reals d'equitat en l'accés a l'educació i en l'assoliment de l'èxit escolar per a tot l'alumnat, incorporant de manera transversal la lluita contra l'antigitanisme".
Per assegurar l'aplicació d'aquest pla, es proposa "reforçar de manera prioritària la formació del professorat, tant en els graus universitaris d'Educació infantil i Primària com durant l'exercici professional, incorporant continguts específics sobre prevenció de l'antigitanisme, enfocament intercultural i coneixement de la història i la cultura del poble gitano".
Així mateix, es preveu "un procés de revisió, i elaboració de materials didàctics, amb la finalitat de garantir una representació adequada, rigorosa i no estereotipada del poble gitano en els currículums i recursos educatius". El text considera també "imprescindible que la universitat adopti una perspectiva descolonial, incorporant la veu, l'experiència i el coneixement del poble gitano en la investigació, la docència i la formació de noves generacions".
Protocols enfront de l'antigitanisme institucional
En l'àmbit administratiu i judicial, l'informe insta les Administracions Públiques a "promoure mecanismes eficaços de prevenció, detecció i actuació enfront de l'antigitanisme institucional, aplicables als àmbits educatiu, policial, judicial, sanitari, social i administratiu".
Amb aquesta finalitat, es preveu la creació de "procediments clars i homogènis d'intervenció davant indicis de discriminació, així com protocols específics d'actuació per al personal públic, orientats a garantir la igualtat de tracte, la dignitat de les persones i l'eliminació de barreres institucionals que reprodueixen desigualtats estructurals".
El document també proposa estudiar "la reforma del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere per integrar de manera efectiva la realitat específica de les dones gitanes, garantint el seu accés ple als sistemes de protecció i atenció sense discriminació".
En el terreny judicial, es considera prioritària "la formació especialitzada de jutges, fiscals i personal judicial en matèria d'antigitanisme, drets humans i diversitat cultural, amb la finalitat de prevenir biaixos discriminatoris en la interpretació i aplicació del dret", juntament amb "protocols d'actuació davant indicis d'antigitanisme institucional" i la promoció de "la incorporació de la realitat històrica i social del poble gitat en els programes de formació contínua, garantint així una justícia més equitativa, conscient i respectuosa".
Reconeixement cultural i eliminació del terme 'trapacero'
En l'àmbit cultural, l'informe advoca per "enfortir la presència institucional del poble gitat i corregir la seva històrica invisibilitat", de manera que, a través de l'Institut de Cultura Gitana, s'asseguri la seva "incorporació estable en museus, centres de memòria democràtica i espais culturals públics, juntament amb altres grups històricament perseguits", mitjançant "programes culturals estatals dedicats a la història, la memòria i les aportacions del poble gitat, amb continuïtat temporal, dotació suficient i avaluació periòdica, evitant accions aïllades, puntuals o merament simbòliques".
Entre les actuacions previstes s'inclou la creació d'un Centre d'Exposició i Difusió Cultural Gitana d'àmbit estatal i d'un Arxiu i Centre de la Memòria Gitana, així com la posada en marxa d'un Passeig de la Memòria Gitana i de beques i guardons que portin el nom de víctimes i referents gitanos.
El document reclama igualment la redacció d'un Estatut Cultural del Poble Gitano, orientat a reconèixer i protegir les seves llengües, tradicions i expressions artístiques com a part del patrimoni cultural comú. En aquest marc, es planteja "de forma expressa l'eliminació de l'accepció 'trapacero' associada a la definició de 'gitano' en el Diccionario de la Lengua Española, pel seu caràcter profundament estigmatitzant i pels efectes de violència simbòlica que genera, especialment en l'àmbit educatiu".
Mitjans de comunicació i memòria democràtica
En el terreny mediàtic, l'informe preveu l'elaboració de "recomanacions específiques per als mitjans de comunicació públics i es proposaran sistemes de seguiment que permetin identificar i corregir continguts discriminatoris", a més de campanyes institucionals de sensibilització que fomentin una imatge "respectuosa, diversa i ajustada" a la realitat social del poble gitano.
Finalment, en l'àmbit de la memòria democràtica, el document incorpora la identificació, catalogació i reconeixement oficial d'enclavaments vinculats a la repressió històrica, com els relacionats amb la Gran Redada de 1749, i la seva senyalització institucional mitjançant elements commemoratius, entre altres actuacions previstes.