El Govern porta a votació la propera setmana la Llei de Lobbies

L'expressió «Llei de Lobbies» s'utilitza avui per a dues peces normatives diferents: el Projecte de Llei de transparència i integritat de les activitats dels grups d'interès (en tramitació al Congrés) i el recent Reial Decret‑llei 21/2026, de transparència i integritat de les activitats dels grups d'interès, ja en vigor. En termes parlamentaris, el projecte de llei està encallat en fase de comissió, mentre que el decret‑llei està pendent de convalidació pel Congrés i, si escau, d'una eventual tramitació com a projecte de llei.

1. El projecte de llei del Govern al Congrés

La iniciativa a la qual des de 2025 es diu col·loquialment «Llei de lobbies» és el Projecte de Llei de transparència i integritat de les activitats dels grups d'interès, remès pel Govern al Congrés per regular l'activitat de lobby davant l'Administració General de l'Estat i el seu sector públic institucional.

Segons les notes del Congrés i la cobertura de Demòcrata, la tramitació a la XV Legislatura ha seguit aquest recorregut:

• Remissió i publicació: el Consell de Ministres va aprovar el projecte i el va enviar al Congrés, on es va publicar i es va obrir el termini d'esmenes.
• Debat de totalitat: el Ple va debatre i va rebutjar l'esmena de devolució de Vox, de manera que el text va seguir la seva tramitació ordinària en comissió (nota del Congrés, 25‑3‑2025).
• Esmenes a l'articulat: es va obrir i prorrogar en múltiples ocasions el termini d'esmenes, que finalment es va tancar, segons detallen diverses peces de Demòcrata sobre el tancament del termini i el volum d'esmenes dels grups.
• Ponència: es va constituir la ponència a la Comissió d'Hisenda i Funció Pública i es va iniciar la feina sobre les esmenes. La premsa parlamentària situa aquesta fase com a completada, amb un informe de ponència llest per elevar-se a comissió.

D'acord amb el darrer seguiment publicat per Demòcrata i recollit a la seva crònica de juliol de 2026 sobre el bloqueig de la regulació, el projecte:

• ha superat el tancament d'esmenes i la fase de ponència,
• però encara no ha estat aprovat pel Ple del Congrés ni remès al Senat.

És a dir, la «Llei de lobbies» en format de projecte de llei està formalment en fase de comissió al Congrés, amb el dictamen pendent d'aprovació i de la seva eventual elevació al Ple per a la votació final de la Cambra Baixa. No hi ha constància que hagi passat al Senat ni, per tant, d'una fase final de promulgació.

2. El Reial Decret‑llei 21/2026 de lobbies

Davant el bloqueig del projecte, el Govern ha optat per una via alternativa: el Reial Decret‑llei 21/2026, de transparència i integritat de les activitats dels grups d'interès. La premsa (per exemple, Demòcrata en la seva anàlisi “Espanya estrena Llei de lobbies…”) assenyala que:

• el decret‑llei ja ha estat aprovat pel Consell de Ministres i publicat al BOE,
• per tant, està en vigor i estableix un registre estatal obligatori de grups d'interès, regles de publicitat d'agendes i una empremta normativa, entre altres elements.

Tanmateix, tot decret‑llei té una fase parlamentària pròpia:

• Ha de ser debatut i votat al Ple del Congrés en un termini màxim de 30 dies per a la seva convalidació o derogació.
• En aquesta mateixa sessió, o en una altra posterior, el Congrés pot acordar la seva tramitació com a projecte de llei per introduir esmenes.

A dia d'avui, la informació de què es disposa indica que el Reial Decret‑llei 21/2026 està pendent d'aquesta convalidació parlamentària. Això significa que, encara que regeix ja provisionalment com a norma amb rang de llei, la seva consolidació depèn del resultat del debat de convalidació i de si s'obre o no una tramitació posterior com a projecte de llei.

3. Pròxims passos cap a una aprovació definitiva

Combinant ambdues vies, els passos que queden en el pla parlamentari són:

• Per al Projecte de Llei de transparència i integritat de les activitats dels grups d'interès:
  • Que la Comissió corresponent aprovi el dictamen sobre el text, incorporant (o no) les esmenes dels grups.
  • Que s'inclogui a l'ordre del dia del Ple del Congrés per al seu debat i votació final.
  • Si és aprovat, la seva remissió al Senat, on la Cambra Alta pot esmenar-lo o vetar-lo, i si escau el retorn al Congrés perquè aquest accepti, modifiqui o aixequi el veto.
  • Un cop superat el bicameralisme, la sancció, promulgació i publicació al BOE, amb la consegüent entrada en vigor en la data que fixi la pròpia llei.
• Per al Reial Decret‑llei 21/2026:
  • Debat i vot de convalidació al Ple del Congrés dins del termini de 30 dies des de la seva aprovació.
  • Decisió del Ple sobre si es tramita com a projecte de llei, cosa que obriria un nou cicle d'esmenes, comissió, ponència i, de nou, Ple i Senat.

En resum, avui ja existeix una regulació de lobbies en vigor per la via del decret‑llei, però la «aprovació definitiva» en forma de llei plenament tramitada per les Corts dependrà que el Congrés convalidi aquest text i, en paral·lel o alternativament, desbloquegi el projecte de llei que segueix pendent en comissió.

El Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG) és un organisme estatal independent creat per la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La pròpia llei fixa la seva finalitat: promoure la transparència de l'activitat pública, vetllar pel compliment de les obligacions de publicitat, salvaguardar el dret d'accés a la informació pública i garantir l'observança de les normes de bon govern. A partir d'aquí, detalla un conjunt de competències i funcions que poden agrupar-se en tres grans blocs.

1. Funcions generals de supervisió i promoció

La Llei 19/2013 configura el CTBG com a òrgan de supervisió i control de l'aplicació de la llei en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat i de les entitats vinculades o dependents, així com, mitjançant convenis, a les comunitats autònomes que s'hi adhereixin.

Entre les seves funcions generals destaquen:

• Adoptar recomanacions per al millor compliment de les obligacions de transparència, accés a la informació i bon govern previstes a la llei.
• Assessorar les administracions i subjectes obligats en matèria de transparència, dret d'accés i bon govern.
• Avaluar l'aplicació de la llei, elaborant anualment una memòria sobre el grau de compliment de les obligacions de transparència i d'accés, que es remet a les Corts Generals.
• Promoure directrius, guies i bones pràctiques en matèria de transparència, accés a la informació i bon govern.
• Impulsar activitats de formació i sensibilització per millorar el coneixement i la cultura de la transparència en el sector públic.
• Col·laborar amb altres òrgans de naturalesa anàloga, en especial els d'àmbit autonòmic, fomentant la coordinació i homogeneïtat de criteris.

2. Competències en transparència i dret d'accés

2.1. Publicitat activa i Portal de Transparència

En relació amb la transparència en sentit estricte (publicitat activa), la llei atribueix al CTBG funcions de control sobre el compliment de les obligacions de difusió d'informació per part de l'Administració General de l'Estat:

• Controlar el compliment de les obligacions de publicitat activa previstes a la llei per l'Administració General de l'Estat.
• Dictar resolucions, en els procediments previstos reglamentàriament, establint les mesures necessàries per corregir l'incompliment de les obligacions de publicitat activa i per impulsar, si escau, actuacions disciplinàries.

2.2. Garantia del dret d'accés

En matèria de dret d'accés a la informació pública, el CTBG assumeix un paper central de garantia quasi jurisdiccional:

• Conèixer i resoldre les reclamacions que s'interposin contra resolucions (expresses o presumptes) en matèria d'accés a la informació dictades pels subjectes obligats estatals. Aquesta reclamació és potestativa i prèvia a la via contenciosa-administrativa.
• Publicar les seves resolucions en matèria d'accés, un cop notificades als interessats i amb les dades personals degudament dissociades.
• Adoptar criteris d'interpretació uniforme sobre les obligacions de transparència i accés, a través de resolucions i pronunciament que orienten l'aplicació de la llei.
• Respondre consultes facultatives dels òrgans encarregats de tramitar sol·licituds d'accés, ajudant a resoldre dubtes interpretatius sobre límits, protecció de dades, etc.
• Comunicar al Defensor del Poble les resolucions dictades en matèria d'accés, reforçant així el control extern i la tutela de drets.

3. Competències en matèria de bon govern

En relació amb les normes de bon govern que la Llei 19/2013 estableix per a membres del Govern i alts càrrecs, el CTBG no és l'òrgan sancionador, però sí que té funcions rellevants d'impuls i garantia:

• Vetllar per l'observança de les disposicions de bon govern, integrant aquesta dimensió en la seva funció general de supervisió.
• Instar l'inici de procediments sancionadors quan apreciï possibles infraccions del títol de bon govern. L'òrgan competent per sancionar haurà de motivar si decideix no incoar el procediment.
• Incorporar l'anàlisi del compliment del bon govern en els seus informes i memòries, enllaçant-ho amb la responsabilitat i la gestió adequada dels recursos públics.

4. Altres funcions orgàniques i de desenvolupament

La llei preveu a més competències relacionades amb el seu propi funcionament institucional, que completen el quadre de funcions:

• Informar preceptivament els projectes normatius estatals que desenvolupin la Llei 19/2013 o que estiguin relacionats amb el seu objecte.
• Proposar i aprovar el seu avantprojecte de pressupost, dins dels límits de la normativa pressupostària general.
• Participar en l'elaboració del seu propi estatut organitzatiu, que ha d'aprovar-se per reial decret i concreta la seva estructura interna, funcionament i mitjans.

En conjunt, el CTBG combina funcions d'òrgan de control (resolució de reclamacions i vigilància del compliment), d'òrgan de garantia de drets (dret d'accés) i d'òrgan de promoció i interpretació (recomanacions, criteris, formació i assessorament) en els tres àmbits que articula la Llei 19/2013: transparència, accés a la informació pública i bon govern.

En l'ordenament espanyol, la regulació dels grups d'interès s'ha desenvolupat sobretot a nivell autonòmic, prenent com a referència models com Catalunya i la Comunitat Valenciana. Tot i que el disseny d'un registre estatal general es troba en procés de configuració, la normativa vigent mostra un patró força homogeni de requisits per inscriure's als registres de grups d'interès.

1. Qui pot i ha d'inscriure's

Les lleis autonòmiques consultades (Llei 19/2014 de Catalunya i el seu desenvolupament pel Decret-llei 1/2017, i la Llei 25/2018 de la Comunitat Valenciana i el seu desenvolupament pel Decret 172/2021) coincideixen en què:

• Són grups d'interès les persones físiques i les organitzacions, plataformes o xarxes (amb o sense personalitat jurídica) que realitzen activitats susceptibles d'influir en l'elaboració o aplicació de polítiques públiques, normes, projectes normatius o iniciatives parlamentàries, en interès propi, de tercers o fins i tot en defensa d'un interès general organitzat.
• Aquesta activitat d'influència inclou contactes amb càrrecs públics, personal empleat públic, diputats o responsables polítics, així com aportacions en consultes públiques que busquin influir en el contingut de decisions públiques.

La inscripció sol ser obligatòria per a tots els subjectes que encaixin en aquesta definició quan vulguin interactuar amb l'Administració o les institucions incloses en l'àmbit de la llei (administració autonòmica, sector públic instrumental, parlament autonòmic, etc.).

2. Subjectes exclosos o amb règim específic

Les normes distingeixen també qui no està obligat a inscriure's, tot i que pugui seguir tenint rellevància pública:

• Organitzacions intergovernamentals i organismes vinculats a elles, quan actuen en el marc de les seves funcions públiques.
• Corporacions de dret públic (col·legis professionals, cambres, etc.) quan exerceixen funcions públiques, tot i que sí poden ser grups d'interès quan realitzen altres funcions de representació o pressió.
• Partits polítics i sindicats en l'exercici de les seves funcions constitucionals, sense perjudici que entitats creades o finançades per ells puguin ser considerades grups d'interès.
• En el cas valencià, es precisa que no es consideren grups d'interès les persones físiques que actuen en assumptes propis que no impliquin interessos econòmics significatius per la seva dimensió o rellevància.

Aquests criteris delimiten qui té la càrrega legal d'inscriure's i qui es mou en un altre règim jurídic.

3. Requisits formals d'inscripció

Els decrets de desenvolupament (per exemple, el Decret 172/2021 del Consell, que desenvolupa la Llei 25/2018) detallen el contingut mínim de la sol·licitud d'inscripció al registre autonòmic corresponent:

• Identificació del grup d'interès: denominació, naturalesa jurídica, NIF o identificador equivalent, domicili, dades de contacte i, si escau, àmbit territorial d'actuació.
• Identificació de representants: dades de les persones físiques que actuen en nom del grup (empleats, consultors externs, despatxos professionals, etc.), amb les seves dades de contacte.
• Descripció de l'activitat d'influència: sectors, matèries o polítiques públiques sobre les quals es pretén influir, i tipus d'activitats (reunions, participació en consultes, elaboració de propostes, etc.).
• Categoria i àrees d'interès: els registres solen classificar els grups d'interès en categories (empresarials, ONG, despatxos professionals, think tanks, etc.) i per àrees temàtiques, que s'han de declarar en el moment de la inscripció.

El registre és, en general, electrònic, públic, gratuït, obert i independent. La informació ha de ser accessible a través dels portals de transparència de l'administració corresponent.

4. Compromisos i obligacions associades

A més d'aportar la informació bàsica, la inscripció comporta obligacions materials:

• Adhesió a un codi de conducta: la normativa autonòmica exigeix acceptar un codi ètic mínim d'obligat compliment, que regula la forma en què els grups d'interès poden relacionar-se amb autoritats i empleats públics (prohibició d'oferir avantatges indeguts, deure d'identificar-se com a grup d'interès, veracitat en la informació aportada, etc.).
• Veracitat i actualització de les dades: els grups d'interès han de mantenir actualitzada la informació del registre (canvis en representants, estructura, àrees d'interès, etc.) i poden ser objecte de verificacions i controls per part de l'òrgan responsable del registre.
• Registre d'activitats: alguns marcs, com el valencià, preveuen un registre d'activitats on els grups d'interès han d'anotar les seves principals actuacions d'influència, que poden després integrar la “empremta” o petjada normativa dels processos legislatius o reglamentaris.

5. Àmbit estatal i convergència de principis

A nivell estatal, la informació recollida mostra l'existència de registres sectorials específics (per exemple, en autoritats reguladores) i fitxers de dades personals denominats “Registre de grups d'interès” en determinats organismes. Els principis que inspiren aquests instruments coincideixen amb els dels exemples autonòmics: transparència, publicitat dels actors que influeixen en les polítiques públiques, inscripció prèvia per poder mantenir contactes d'influència i acceptació de regles ètiques i de control.

En la pràctica, per avaluar els requisits concrets aplicables a un grup d'interès, resulta imprescindible identificar l'àmbit territorial i institucional (Generalitat, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Administració General de l'Estat o altra) i acudir a la regulació específica del seu registre de grups d'interès, que desenvolupa els elements comuns descrits: definició del grup d'interès, subjectes exclosos, dades obligatòries, acceptació del codi de conducta, actualització i règim de control i sancions.